12.09.2017 - 22:00
Una de les grans preguntes que es fan independentistes i no independentistes és què faran els Mossos d’Esquadra si reben ordres d’actuar contra el referèndum. De fet, podem dir que ara ja les han rebut de part la Fiscalia Superior de Catalunya, que ahir es va reunir amb el major Josep Lluís Trapero i amb representants de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. En aquesta reunió, la fiscalia va demanar als tres cossos policíacs que evitessin el referèndum de l’1 d’octubre i retiressin les urnes. Per tant, ha arribat el moment de saber què faran els Mossos d’Esquadra davant d’aquesta instrucció com a cos de policia judicial de Catalunya. Si no tenen la voluntat d’impedir el referèndum, tenen quatre camins diferents que poden ser complementaris.
La via política
D’entrada, l’opció institucionalment més coherent és la de recordar que, com diu la llei de la policia catalana, ‘pertoca al govern de la Generalitat, per mitjà del president, el comandament suprem del Cos de Mossos d’Esquadra’. Que al capdamunt de l’estructura de comandament hi ha el president Puigdemont i que el cos de policia ha d’obeir les seves ordres. D’alguna manera, es reproduiria el patró que s’ha establert amb la resta de cossos funcionarials, que són protegits per l’assumpció directa de la responsabilitat per part dels càrrecs polítics de rang més alt. Així s’ha fet, al parlament, quan ha calgut publicar les lleis de desconnexió o començar qualsevol tràmit que podia ser a la diana de les forces coercitives de l’estat espanyol. Per tant, una primera opció de protecció política dels agents del cos seria fer valer les instruccions del president o del conseller d’Interior davant d’una ordre judicial de sentit contrari.
La via legal
El Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada la llei del referèndum d’autodeterminació, l’article tercer de la qual diu que ‘preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya’. Per tant, una instrucció per a impedir les accions derivades d’aquesta llei pot ser considerada il·legal a Catalunya. Totes les lleis que regulen l’actuació de la policia a l’estat espanyol i a Catalunya diuen expressament que els agents podran desatendre una instrucció que pugui vulnerar la legalitat vigent. Aquesta resposta és complexa, perquè implicaria entrar en el debat del xoc de legitimitat. Tanmateix, seria coherent amb l’obediència a un parlament democràtic escollit per vies legals en unes eleccions que no van ser impugnades en cap moment.
Aplicació dels criteris d’oportunitat i proporcionalitat
Hi ha una tercera opció que demana de ser executada sobre la marxa. La policia, en la seva actuació, ha d’aplicar alguns criteris per a evitar mals majors encara que tinguin una ordre judicial pendent d’executar. Entre aquests criteris hi ha els d’oportunitat i proporcionalitat, que formen part dels principis ètics d’actuació dels mossos d’esquadra.
El principi d’oportunitat regeix totes les actuacions policíaques en la mesura que constitueix una exigència d’adequació al cas concret i al marge de la discrecionalitat, dintre dels límits del principi de legalitat. La valoració de l’oportunitat de l’actuació i dels instruments jurídics que s’empren requereix de jutjar si la decisió adoptada és idònia per al fi que es pretén, considerant les circumstàncies dels fets i de les persones. Es tracta d’evitar accions policíaques que puguin resultar innecessàries, ineficaces o lesives per als drets i que esdevinguin inoportunes, exceptuant els moments en què hi hagi una obligació clara i taxativa de dur-les a terme.
El compliment del principi de proporcionalitat, que ha d’entendre’s exigible no només respecte de l’ús dels mitjans coercitius, obliga a actuar d’acord amb l’ordenació jurídica en termes precisos per a garantir, en qualsevol actuació policíaca, l’equilibri just entre la coerció legítima i la protecció efectiva dels drets. El principi esmentat, quan s’acorda la restricció temporal d’un dret, resulta indispensable en funció de la naturalesa i la gravetat del delicte comès presumptament.
La via protocol·lària
Encara hi ha una via més, que té diverses interpretacions segons els experts consultats per VilaWeb. Es tracta dels articles dels protocols internacionals de cossos de seguretat (especialment el del Consell d’Europa), que protegeixen els agents de policia que desobeeixin una instrucció que es pugui considerar que atempta contra els drets humans i les llibertats fonamentals dels ciutadans. Aquests protocols parlen d’aquests drets i llibertats de manera genèrica, però també diuen que són els que estan prevists per les lleis de cada estat. La constitució espanyola apel·la a la protecció d’aquests drets i llibertats, però a la vegada exigeix el compliment del deure de defensar la unitat d’Espanya. Aquest deure també el trobem a les lleis dels cossos de seguretat de l’estat espanyol. En aquest sentit, els experts consultats per VilaWeb consideren que s’estableix una confusió evident sobre la possibilitat d’apel·lar a aquests drets prevists en els protocols d’actuació policíaca.
El govern i els màxims responsables polítics han defugit de donar gaires explicacions sobre quina seria la seva actuació. Recentment, va ser el conseller d’Interior, Joaquim Forn qui va dir que els Mossos d’Esquadra no posarien entrebancs al referèndum de l’1-O: ‘No tan sols no impedirem el referèndum, sinó tot al contrari: hi facilitarem la participació’. De la mateixa manera, el conseller recordava la llei del 1994 de creació de la policia catalana: ‘Es tracta d’una policia arrelada a la cultura i al poble que neix, pertany i serveix’. Així, Forn reafirmava el juliol que els Mossos han de servir el poble de Catalunya.
Amb tot, és molt probable que els Mossos tampoc no informin ara de la decisió que es prendrà quan arribin les instruccions explícites i concretes dels tribunals. Ara hi ha l’advertiment que el Tribunal Constitucional ha fet al major Trapero i la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya en la reunió d’ahir. Caldrà veure quins fets concrets es produeixen durant els pròxims dinou dies.
