Les ombres de la Sagrada Família

La Sagrada Família és avui en dia un dels grans símbols no tan sols de Barcelona, sinó de Catalunya. Un edifici que, màxima expressió del modernisme català, va aconseguir traspassar les fronteres eclesiàstiques i territorials per consagrar-se com a patrimoni mundial. Una icona cultural amb més de 20 milions de visitants l’any i una recaptació de 50 milions d’euros anuals. Una autèntica gallina dels ous d’or, que s’espera que pugui estar acabada el 2026, després de 137 anys en construcció.

Malgrat tot, el temple també ha sigut un pol d’atracció de conflictes pel veïnat, que en els darrers anys ha hagut d’enfrontar-se a diferents situacions. Obres, sorolls, pols, massificació turística i tancament de petits comerços són només alguns exemples de tot el que s’amaga a l’ombra d’una Sagrada Família que sempre ha tingut un tracte de privilegi per l’Administració.

Un acord aparentment històric

Després de més d’un segle d’irregularitats, l’octubre de 2018 l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família van arribar a un acord, amb l’objectiu de regularitzar la situació administrativa del Temple. D’aquesta manera, es normalitzava la llicència d’obres i es pactava una contribució econòmica per compensar les enormes despeses que comporta la seva activitat en la ciutat.

Amb tot, l’acord suposarà una inversió per part de la Sagrada Família d’uns 36 milions d’euros en 10 anys, amb la voluntat de minimitzar l’impacte dels visitants del temple a l’entorn del barri. Una retribució que anirà destinada a la millora del transport públic i el manteniment de l’espai comú, així com a la construcció d’un accés directe des de l’estació de metro a l’edifici de la Sagrada Família.

L’acord representa una modificació del Pla General Metropolità, aprovat el 1976 durant el mandat de l’alcalde Joaquim Viola i es complementa amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI). Ambdós plans estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que actualment ocupa el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca.

La construcció de l’escalinata de la façana de Glòria

L’únic aspecte que no ha sigut objecte d’estudi en aquest acord de col·laboració ha estat un dels més rellevants pel context urbanístic futur de la zona: la construcció de l’escalinata a la façana de Glòria. Aquest és un projecte especialment rellevant pel barri ja que, emparat en el Pla General Metropolità original, preveu l’enderrocament de pràcticament dues illes de cases de l’Eixample, així com l’expropiació de nombrosos negocis i de més de 300 habitatges familiars.

A més, seria necessari la construcció d’una plataforma per sobre del carrer Mallorca, així com la construcció d’un túnel en aquesta via, una de les més transitades del centre de Barcelona. Amb tot, el que sí que va ‘decidir’ l’Ajuntament és la promoció d’una ‘comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions urbanístiques’ al problema, on participi el Patronat, el Consistori i els veïns. Malgrat tot, el veïnat apunta que l’Administració no s’ha posat en contacte amb ells i que aquest és un problema que la municipalitat ‘sembla voler evitar’.

Un ‘projecte original’ de Gaudí

El mateix Ajuntament ha defensat la necessitat d’obrir aquest debat davant la voluntat de ‘finalitzar el projecte original d’Antoni Gaudí’. Una postura que ha estat compartida pels responsables de la Basílica, que emparen el projecte en el disseny de l’arquitecte reusenc. En aquesta direcció, Esteve Camps, president de la Junta Constructora ha reivindicat la necessitat de ‘defensar la conclusió del projecte com a hereus de Gaudí‘.

Però el cert és que no existeix cap document que confirmi que l’avinguda i l’escalinata del projecte fossin ideades Gaudí. L’arquitecte solia treballar sobre esbossos i la poca documentació que es tenia de la construcció de l’edifici es va perdre durant la Guerra Civil. De fet, de tota l’edificació actual, tan sols la cripta, l’absis i la façana del Naixement han estat reconegudes com a realitzades per Gaudí, sent declarades Patrimoni de la Humanitat. Un autèntic clau roent al qual s’han volgut aferrar els veïns que podria deslegitimar del tot l’obra.

L’any 1965, de fet, una carta a La Vanguardia Española, signada entre d’altres per Antoni de Moragas, Degà del Col·legi d’Arquitectes i altres personalitats importants com Le Corbusier, Rubió Tudurí, Joan Miró, Antoni Tàpies i fins i tot, Josep Maria Subirachs (escultor de la façana de la Passió del temple), demanava que s’aturessin les obres de la Sagrada Família.

Els habitatges afectats

Les dues illes de cases que es poden veure afectades pel projecte són les compreses entre els carrers Sardenya i Marina, davant de la façana de Glòria de la Basílica en direcció Diagonal. Un espai que es diferencia en dues zones diferenciades: la zona A, situada al centre de les illes, i la zona B, compresa pels extrems d’aquestes.

La zona A està compresa pels habitatges que estan sotmesos directament al projecte i que, per tant, haurien de ser enderrocats en el cas de la seva aplicació. Es tracta d’un perímetre de 60 metres d’ample al centre de les dues illes, que va quedar definit pel Pla General Metropolità de 1976. En ella si troben diversos domicilis, locals i patis interiors, com per exemple la ja famosa Casa Núñez i Navarro, construïda el 1975 i situada davant del Temple al carrer Mallorca.

D’altra banda, la zona B la formen els edificis dels extrems de les dues illes. Uns habitatges que en principi no estan afectats de forma directa pel Pla, però els veïns dels quals temen que s’hi puguin incloure en cas que aquest s’acabi executant. Aquest raonament es deu, principalment, al fet que bona part d’aquests immobles tenen pisos dividits entre una zona i l’altra, dificultant la possibilitat de sobreviure al tall.

Inseguretat i incertesa

Davant de tot, el principal motiu de queixa del veïnat és la indefinició dels diferents governs municipals. Els veïns es queixen que la manca d’informació els genera angoixa i molta inseguretat, perquè ningú els aclareix si caldrà que abandonin les seves llars o no. Denuncien, a més, que el projecte s’està desenvolupament ‘d’esquena als veïns i atorgant privilegis al temple’, a través d’un acord que ‘vulnera els drets dels propietaris d’habitatges i locals’, la majoria adquirits abans de l’aprovació del propi Pla General Metropolità.

Amb tot, es troben amb un context de gran incertesa, traslladada també a les conseqüències d’un possible enderrocament dels seus immobles. I és que els representants de la Junta Constructora, en boca del seu president Esteve Camps, ja han expressat la seva disconformitat en la possibilitat de fer-se càrrec d’un possible reallotjament, almenys fins que no hi hagi una negociació més clara. La clau de tot, la té i la continuarà tenint l’Ajuntament. La incertesa i l’angoixa del veïnat és a les seves mans.