13.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 14.12.2017 - 14:58
Les quaranta-quatre obres en litigi del monestir de Santa Maria de Sixena, que fins dilluns es conservaven al Museu de Lleida, i les cinquanta-tres que fins el 2016 eren al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han portat una llarga cua de recursos judicials i rebombori mediàtic. No obstant això, aquestes noranta-set peces d’art que durant anys són objecte de litigi entre el govern de l’Aragó i la Generalitat, no és, ni de bon tros, l’únic patrimoni originari del monestir de Sixena que hi ha repartit per l’estat espanyol. El conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, va fer un estudi en què detallava les obres del monestir que hi ha repartides a l’Aragó i a la resta de l’estat espanyol. Encara que es desconeix el nombre exacte de peces, Velasco denunciava que només les que es trobaven al Museu de Lleida i al MNAC són objecte de reclamació per les autoritats de Vilanova de Sixena i el govern de l’Aragó. Però de quines obres es tracta i quin valor artístic tenen?
Una de les peces més preuades del patrimoni originari de Sixena és la taula La Nativitat, un fragment del retaule major del Panteó Reial del monestir que, des del 2002, és al Museu del Prado, a Madrid. L’estat espanyol en va pagar 90.000 euros en una subhasta. És un quadre del segle XVI que mostra la Sagrada Família amb el nen ajagut a terra. Al centre, hi ha un àngel amb una túnica blanca que aguanta un filacteri amb la lletra de la música que canta el cor. Un altre fragment del retaule major és la taula de La presentació de la Verge Maria al Temple, del segle XVI, que es conserva al Museu de la Santa Creu de Toledo. Una altra de les obres és la caixa sepulcral de Maria Ximénez Cornel, que data del segle XIV i que és al Museu de Saragossa. És l’únic exemplar dels taüts, de fusta policromada, trobat a l’església del monestir que es conserva a l’Aragó. Cap autoritat aragonesa no ha reclamat aquestes obres.
Al Museu de Saragossa també hi ha dues taules del retaule major del monestir. Al Museu d’Osca, hi ha quatre taules del retaule major del monestir (L’anunciació a Maria, El naixement de Maria, El naixement de Jesús i L’encontre a la porta daurada). ‘D’aquest retaule, n’hi ha fragments per tot arreu -diu Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida- perquè les monges les van vendre. Hi havia una voluntat i intenció de vendre per part de les religioses i es van adquirir legalment.’ Als museus de Saragossa i d’Osca també hi ha alguns compartiments del retaule de Sant Joan (La prèdica de Sant Joan, La imposició del nom de Joan, El naixement de Sant Joan i La visitació), que tampoc no han despertat l’interès de les autoritats de Vilanova de Sixena.
A part d’aquestes obres, l’any passat se’n van subhastar dues més: l’una és un fragment inèdit del retaule de l’enterrament de Crist, subhastat en una galeria de Barcelona per tres mil euros i, l’altra, una taula de l’Adoració dels Reis, del segle XVI. Aquesta última feia més d’un segle que no se sabia on era i es va vendre a un antiquari, per 130.000 francs suïssos (111.628,96 euros) en una galeria suïssa. La Generalitat i la Diputació de Lleida van intentar comprar la peça, a petició del Museu de Lleida, però el preu d’adjudicació superava el pressupost que tenien previst.
Al Museu de Lleida, encara hi queden obres procedents del monestir de Sixena que no s’han reclamat. N’hi ha una quinzena però només se n’exposen sis. Es tracta de quatre fragments del retaule major del monestir: les taules de sant Agustí, sant Ambrós, sant Pere i sant Pau; i dos compartiments més d’un altre retaule. La resta, es conserven al magatzem. A part, també hi hauria la cadira prioral de Blanca d’Aragó i Anjou, un regal que van fer les monges de Sixena al bisbe de Lleida Josep Meseguer i que va passar a formar part del patrimoni del museu el 1904. Per tant, com que va sortir del monestir abans del 1923 –any en què l’edifici del monestir de Sixena i les obres que s’hi conservaven foren declarats patrimoni nacional aragonès– no podria ser objecte de litigi. Si la compra-venda de les obres es fa després d’aquesta data i no disposa de l’autorització del ministeri competent, l’Aragó en podria reclamar la devolució, segons que va explicar en una entrevista a VilaWeb el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco. A part, a Barcelona també hi ha una peça de Sixena, l’arqueta d’ós, que es troba al Museu Frederic Marès, a Barcelona.
L’origen de la disputa
Les noranta-set peces en litigi daten dels segles XV i XVI i són orignàries del monestir de Sixena. El 1936, en ple conflicte de la guerra del 1936-1939, el monestir va ser incendiat i espoliat. La majoria de les obres que s’hi conservaven van desaparèixer. Tanmateix, Josep Gudiol, comissari de la Generalitat, juntament amb un equip d’especialistes, van poder salvar una part del patrimoni amb l’ajuda de la gent de Vilanova de Sixena. El 1940, les pintures murals salvades de la sala capitular del monestir, que daten del 1200, es van traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona –llavors Museu d’Art de Catalunya– per restaurar-les i conservar-les.
L’any 1960, les monges del monestir van signar un préstec indefinit per les obres salvades. El 1992 van decidir donar les obres al MNAC, però es van morir abans que el Vaticà ho autoritzés. Paral·lelament, les religioses van vendre noranta-set peces al MNAC i al Museu de Lleida als anys 1983, 1992 i 1994, per les quals la Generalitat i el MNAC van pagar 300.000 euros. Un any després de l’última compra-venda, el 1995, el monestir de Sixena deixa de formar part del bisbat de Lleida i passa a pertànyer al bisbat de Barbastre-Montsó, a l’Aragó. Llavors el govern aragonès comença la llarga batalla judicial per a declarar nuls els contractes de compra-venda dels béns.
Dos anys intensos de recursos
Les quaranta-quatre obres d’art del Museu de Lleida que dilluns es van traslladar a Sixena i les cinquanta-tres peces del MNAC que s’hi van traslladar l’any passat fa anys que són objecte de disputa entre la Generalitat i el govern de l’Aragó. Tanmateix, tot es va accelerar quan, el 8 d’abril del 2015, el jutjat de primera instància d’Osca va declarar nuls els tres contractes de compra-venda i va ordenar el trasllat de les noranta-set peces que es trobaven als dos museus. Tanmateix, la Generalitat només va autoritzar el trasllat de les cinquanta-tres obres del MNAC i el 12 de juny de 2016, el jutjat d’Osca en va dictar l’ordre. El mes següent es van portar les obres cap a l’Aragó.
Quant a les quanta-quatre obres que es conservaven al Museu de Lleida, les reclamacions aragoneses es van accelerar a mitjan novembre d’enguany. El nou titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca es va emparar en l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per requerir al ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo –conseller de Cultura de facto– que possibilités la devolució dels béns de Sixena que hi ha al Museu de Lleida. El 4 de desembre, el jutjat d’instrucció número 1 d’Osca, en va ordenar el trasllat, a tot estirar l’11 de desembre. Aquesta ordre judicial es va emetre quan encara hi havia recursos vigents –un de la diputació, el Consorci del Museu i el Cercle d’Amics del Museu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un altre de la Generalitat davant el jutjat de primera instància d’Osca. Els recursos pretenien aturar l’ordre d’execució provisional de la sentència del jutge d’Osca.
El litigi de les noranta-set obres d’art de Sixena: interès artístic o reivindicació política?
Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida i expert en el patrimoni de Sixena, va assegurar a VilaWeb que les peces que dilluns es van traslladar a l’Aragó ‘són fonamentals per al Museu de Lleida’. I afegia: ‘És l’únic museu del món que explica què és la Franja avui dia i què ha estat durant els segles en què el bisbat de Lleida ha fet un paper fonamental en aquest nexe d’unió geogràfic entre tots dos territoris. El bisbat de Lleida s’endinsava en territori aragonès –les fronteres religioses no han coincidit mai amb les administratives– i això va crear tot un seguit de relacions que es remunten a l’edat mitjana.’ Velasco creu que, desposseint el Museu de Lleida d’aquestes peces de Sixena, perdrà un dels grans valors discursius, que és explicar aquest passat en comú.
Segons Velasco, al banc de dades de béns mobles de la web del govern d’Aragó hi ha 298 peces catalogades com a patrimoni nacional aragonès. D’aquestes, fora de l’Aragó només hi ha les del Museu de Lleida. El conservador diu: ‘Ni les que hi ha al Museu del Prado, ni les del Museu Arqueològic espanyol, ni tantes altres peces aragoneses que hi ha per l’estat espanyol no hi consten. En canvi, les de Lleida sí que són catalogades i n’hi ha algunes que no tenen cap mena d’interès històrico-artístic. És clar, al final et preguntes si l’interès per algunes peces és que estiguin a Lleida.’
Carmen Berlabé, una altra conservadora del Museu de Lleida, espera que no es torni a viure una nit com la de dilluns. ‘Va ser una ocupació en tota regla. No sé per què calien tants guàrdies civils absolutament equipats, la brigada d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i un helicòpter que sobrevolava el museu. És una desproporció i és innecessari. És una invasió del museu.’ I afegeix: ‘M’indigna que vulguin vendre un espoli quan realment no ho ha estat. L’únic que hem fet aquí és protegir aquest patrimoni. El vam rebre trinxat, n’hem parat el deteriorament i n’hem restaurat el que hem pogut.’
La conservadora diu que ara ‘l’heroïcitat i la gesta [de les autoritats aragoneses] ja s’ha fet’, però es pregunta quina necessitat hi havia de fer-ne el trasllat quan encara no hi ha cap sentència judicial ferma que ho demani, ‘a no ser que se’n vulgui obtenir un rendiment polític’.
Quant a l’amenaça del president de l’Aragó, Javier Lambán, d’exigir indemnitzacions pel ‘maltractament’ que, segons ell, han rebut les obres, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha remarcat a VilaWeb que si Lambán i els tècnics aragonesos s’haguessin llegit els informes del museu no s’haurien traslladat algunes peces per l’estat delicat en què es troben.
La batalla no s’ha acabat
Malgrat els dos recursos judicials, encara vigents, que pretenien aturar el trasllat de les quaranta-quatre obres que dilluns van sortir del Museu de Lleida, Giralt ha explicat que el 4 de gener el Consorci del Museu de Lleida recorrerà contra el trasllat i, si cal, arribarà al Tribunal Suprem espanyol. És a l’alt tribunal espanyol –diu– on, ‘sense faltar a l’expertesa dels jutges de primera instància i provincials, haurem de guanyar el partit.’
Les pintures murals del MNAC, un altre litigi obert
A part el litigi de les noranta-set obres de Sixena, hi ha una altra batalla judicial oberta, la que fa referència a les pintures murals, que es van cremar en l’incendi del 1936, i que des del 1940 es conserven al MNAC.
El govern de l’Aragó les va reclamar el 2013, quan ja havia començat la cursa judicial per recuperar el patrimoni de Sixena que durant dècades es conservaven a Catalunya. A diferència de les que es trobaven al Museu de Lleida, les obres que es conserven al MNAC es troben en un estat molt delicat. El govern d’Aragó les va reclamar al·legant ‘la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès’. El 4 de juliol de 2016, el jutjat de primera instància número 2 d’Osca va ordenar que el MNAC restituís les pintures originàries de la sala capitular del monestir de Sixena. Tot seguit, la Generalitat va presentar un recurs al·legant que fer-ho seria un ‘atemptat cultural’, atesa la fragilitat de les obres. Juntament amb el govern, el patronat del MNAC es va oposar a la sentència del jutjat d’Osca. De moment, la batalla pels murals que van sobreviure l’incendi està aturada però no tancada.
Tanmateix, el president aragonès, Javier Lambán, va dir dimarts que el trasllat de les quaranta-quatre obres a Sixena podria obrir una porta al retorn dels murals del MNAC a territori aragonès. Però el president del MNAC ha respost a Lambán que no s’imagina que les pintures tornin a l’Aragó. Considera que són ‘intraslladables’ per l”evident’ perill de destrucció que implicaria el viatge. ‘Tots els experts del món, no els presidents de comunitats [autònomes], ens han dit que no es pot fer. Crec que la conclusió és evident.’ I assegura que actualment es conserven ‘en el millor lloc possible’.
