01.06.2021 - 21:50
Aquest 1 de juny ha entrat en vigor un nou model unificat de tarifa elèctrica que aplica preus diferents en funció de l’hora del dia i, fins i tot, de si és una jornada laborable o un cap de setmana o festiu.
El tram més barat és el de les hores vall, de la mitjanit a les 8.00; també tot el dia dissabtes, diumenges i festius; mentre que el més car és el de les hores punta, de les 10.00 a les 14.00 i de les 18.00 a les 22.00. Així, posar una rentadora a les set de la tarda serà més car que posar-la a les deu de la nit. Però, per estalviar el màxim, caldria posar-la de matinada, a partir de les dotze de la nit, o ben d’hora al matí, abans de les vuit. També serà més barat deixar la bugada per al cap de setmana. Els costos fixos de la factura es mantindran.
Sembla que els que han fet les tarifes no saben com funciona una casa: el cap de setmana ja fem bugades, comprem, cuinem, planxem i passem l’aspiradora. Però en una casa fan falta moltes rentadores al llarg de la setmana: què fem amb la roba quan la xiqueta ens ve arrebossada de terra de l’escola? I si el xiquet s’ha pixat a la nit? O si ens calen els xandalls i les esportives per a l’entrenament? A més de llençols, tovalloles, estovalles, draps…
I és clar, quin horari triem? Si posem la rentadora a les deu de la nit, l’hem d’estendre, és molt important fer-ho bé per a no planxar. I quan ho hem de fer, a les dotze de la nit? I si volem estalviar més, ho hem de fer de matinada; ens posem el despertador? Una altra solució és l’assecadora, però gastarem més llum; a més, ens hem de posar l’alarma quan acabi la rentadora, posar la roba a l’assecadora i posar una altra vegada l’alarma per a quan acabi l’assecadora, perquè tots sabem que si no l’en traiem, la roba ens quedarà com un moc i encara tindrem més planxa. També podem deixar la roba de la rentadora en remull i estendre-la al matí; però llavors ens hem d’alçar una hora abans, perquè entre els desdejunis, els esmorzars, els tàpers i portar els xiquets a escola, no arribarem a l’hora a la feina.
Aquestes noves tarifes castiguen les dones i, sobretot, les dones més pobres. El treball domèstic no es reparteix de manera igualitària o equitativa entre homes i dones. Com ja sabem, som nosaltres les que, en la gran majoria de casos, carreguem totes soles aquesta tasca no remunerada, tot i tenir parella, fills i feina. Un 68%, a la neteja i el manteniment de la casa; un 70%, a la preparació d’aliments; i un 82%, a la cura de la roba, la tasca més feminitzada en proporció. La feina invisible que fem les dones representa un 26,24% del PIB.
En definitiva, pagarem més cara la llum, i ara posarem la rentadora amb mala consciència, com quan comprem un bric de llet a la gasolinera a preu d’or. Els nostres governants no tenen cura de les persones: les nits són per a descansar, no per a posar rentadores.
