Les nanopartícules d’òxid de ferro estressen les cèl·lules

  • Les nanopartícules d'òxid de ferro estressen a les cèl·lules, segons constata un estudi de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i el Sincrotró Alba, en col·laboració del King's College de Londres, amb cucs cilíndrics, segons ha informat l'ICMAB-CSIC aquest dilluns en un comunicat.

VilaWeb
Redacció
07.08.2017 - 13:41

BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)

Les nanopartícules d’òxid de ferro estressen a les cèl·lules, segons constata un estudi de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i el Sincrotró Alba, en col·laboració del King’s College de Londres, amb cucs cilíndrics, segons ha informat l’ICMAB-CSIC aquest dilluns en un comunicat.

L’estudi s’ha dut a terme amb la llum d’infraroig del Sincrotró Alba per constatar la toxicitat de diferents nanopartícules d’òxid de ferro d’organismes C.elegans, uns nematodes d’un milímetre de longitud que s’utilitzen com a organisme model en estudis genètics, ja que tenen tot el seu genoma seqüenciat.

Les anàlisis mostren que les nanopartícules creuen la barrera intestinal nematode, i s’han observat diferències en l’expressió gènica, segons el tipus de nanopartícules a les quals els cucs estaven exposats.

MATERIALS MÉS SEGURS PER A HUMANS

L’estudi ha determinat alts nivells d’oxidació de lípids, evidenciant un estrès oxidatiu dels teixits després de l’administració de les nanopartícules, fet que podria implicar una presència de radicals lliures o molècules inestables en l’organisme.

Estudis com aquest demostren que mitjançant la identificació dels mecanismes moleculars responsables de les respostes biològiques observades després de l’exposició a nanopartícules, es pot comprendre i predir el seu comportament i optimitzar el seu disseny per aconseguir nanomateriales de baixa toxicitat i mes segures per als humans.

CARACTERÍSTIQUES DELS NEMATODES

De fet, el grup ICMAB aprofita les característiques d’aquest cuc, la seva transparència, el cicle de vida curt (4-5 dies), vida curta (2-3 setmanes), la seva facilitat experimental i baix cost de manteniment, entre uns altres, per avaluar l’ús de nanopartícules en aplicacions en medicina.

El treball, emmarcat en la tesi doctoral de Laura González-Moragas, analitza els canvis a nivell molecular influenciats per la presència de les nanopartícules.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor