31.10.2023 - 17:10
|
Actualització: 31.10.2023 - 17:45
Leonor de Borbó ja és oficialment l’hereva al tron espanyol. S’hi ha convertit després d’haver jurat la constitució espanyola coincidint amb el seu divuitè aniversari, tal com ho va fer el seu pare, Felipe VI, el 1986; però no com ho va fer el seu avi, Juan Carlos I. Ell, nomenat hereu de Franco el 1969, va jurar guardar i fer guardar les lleis fonamentals del regne i els principis del Movimento. Tenia trenta-un anys i certificava el salt al seu pare, Joan de Borbó, que va ser omès per Franco en la línia successòria. Sis anys més tard, va ser coronat rei d’Espanya dos dies després de la mort de Franco, però tornant a jurar llavors la legalitat franquista establerta després del cop d’estat. El va proclamar Alejandro Rodríguez de Valcárcel, president del consell de regència i de les corts franquistes, al crit de: “Des de l’emoció en el record a Franco: Visca el rei! Visca Espanya!” Entre el públic que l’aplaudia, hi havia mandataris internacionals aliats del règim franquista, com ara el dictador xilè Augusto Pinochet i el rei Hussein de Jordània.
Juan Carlos I va haver d’abdicar acorralat pels escàndols i per l’impuls del procés d’independència i va donar pas a Felipe VI, que avui veu en la jura de Leonor un pas més cap a la pervivència de la monarquia. Tanmateix, l’acte d’avui ha mostrat un aïllament polític de la monarquia espanyola com més va més intens. Més alineada amb uns sectors polítics, i més allunyada d’uns altres. De fet, hi han faltat representants de partits que sí que van ser al jurament de Felipe VI i, encara més important, membres del govern espanyol.
Quan Felipe VI va jurar la constitució espanyola a divuit anys, hi va ser tothom. Presidia Felipe González, i a banda i banda de la família reial espanyola van seure Gregorio Peces-Barba i José Federico de Carvajal, presidents del congrés i el senat. Feia pocs anys que l’aprovació de la constitució espanyola havia barrat la possibilitat de restablir la república i havia consagrat la monarquia, tal com volia Franco. El model d’estat s’havia aprovat a la comissió constitucional amb el vot a favor d’UCD, Alianza Popular, el PCE, el PNB i Minoria Catalana, amb Miquel Roca (CDC) com a portaveu. En aquell moment, el PSOE va mostrar una tímida oposició i es va abstenir, però ja va deixar oberta la possibilitat d’actualitzar la seva posició si era en canvi de facilitar la instauració del nou règim polític.
I així va ser: en la jura de Felipe VI, el socialista Peces-Barba va dir: “Em sembla de gran interès assenyalar com aquest acte es fa en un moment especialment significatiu de la vida política del nostre país, amb una majoria socialista i amb el president que té la fortuna i l’honor de dirigir-vos la paraula, també socialista, malgrat que parli institucionalment en nom de tothom. Els fets són els fets, i crec que posar de manifest aquesta realitat també ajuda a entendre la solidesa de la situació constitucional i el suport de tothom a la corona.”
Aquest “suport de tothom” arribava a tots els membres del govern de Felipe González i tots els presidents autonòmics, inclosos el de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (CiU), i el del govern basc, José Antonio Ardanza (PNB), que van assistir a la cerimònia. També hi havia tots els diputats, del govern i de l’oposició, amb tres úniques absències: Francesc Vicens, únic diputat d’ERC, i els dos diputats electes d’Herri Batasuna, Jon Idigoras i Francisco Letamendia, que ni tan sols havien pres possessió del càrrec perquè no havien acatat la constitució espanyola.
Avui, en canvi, Leonor es troba que el suport a la monarquia s’ha reduït en l’espectre polític. A diferència de Pujol i Ardanza, els actuals presidents català i basc, Pere Aragonès i Iñigo Urkullu, no han participat en l’acte, ni tampoc hi havia els diputats d’ERC, Junts, Podem, Esquera Unida, PNB, EH Bildu, Compromís, BNG, Més per Mallorca i la Chunta Aragonesista.
La representació de Sumar ha estat difusa. Va acordar que els diputats rasos no hi anirien, però sí els representants institucionals, amb la vice-presidenta del govern espanyol Yolanda Díaz al capdavant. També hi han participat el ministre d’Universitats, Joan Subirats, proposat per Catalunya en Comú, la portaveu al congrés espanyol, Marta Lois, i Esther Gil de Reboleño, vice-presidenta tercera del congrés espanyol. Tot i aquesta directriu, no hi han assistit Gerardo Pisarello, secretari primer de la cambra; Ione Belarra, ministra de Drets Socials; Irene Montero, ministra d’Igualtat; ni Alberto Garzón, ministre de Consum. Tampoc no hi era Teresa Ribera, ministra socialista de Transició Ecològica, malgrat que originalment havia anunciat que hi seria.
