11.03.2022 - 20:31
Europa és en una situació molt greu, sense precedents. Encara patim les conseqüències de la pandèmia, amb la disrupció mundial de la cadena de subministrament. S’hi afegeix una inflació desbocada com no es veia de feia molts anys. Uns preus energètics pels núvols i una situació geopolítica, amb la invasió d’Ucraïna, que ens torna a la guerra freda. Ja hi ha les primeres aturades de fàbriques perquè no poden afrontar aquesta situació. I es comença a amenaçar amb vagues, com la dels transportistes, que podrien paralitzar l’economia. El cost energètic, derivat de la guerra, és ara mateix la preocupació principal. En aquest context, la Comissió Europea ha presentat el pla “REPowerEU, acció europea conjunta per a una energia més assequible, segura i sostenible“, després d’haver-se fet evident la gran dependència energètica que tenim de Rússia, insostenible en el context geopolític actual. El pla presentat vol eliminar dos terços de les importacions russes de gas durant el 2022, amb mesures d’urgència per a abaixar el rebut de la llum. Tot seguit analitzem les accions proposades.
Actuació sobre els preus energètics
Som davant rècords històrics en el preu de l’electricitat i el gas, amb el petroli que també s’enfila a nivells màxims. Ja ha causat l’aturada de la producció en les empreses amb un ús elèctric més intensiu. Mentre la resta d’empreses, i els ciutadans, són al límit, amb uns preus el kWh que s’han triplicat en un any. La causa principal d’aquesta situació és regulatòria, el mercat marginalista de compra-venda d’energia. En aquest sistema, cada central energètica (hidràulica, solar, eòlica, nuclear, gas…) fa la seva oferta de preu. Les més barates entren primer, i es van completant amb les més cares fins a cobrir tota la demanda prevista. L’inconvenient és que l’última que hi entra, la més cara, marca el preu final que es paga a tota la resta, i que és el que acabem pagant tots els consumidors. És com si per cobrir l’última taula d’un restaurant algú estigués disposat a pagar 500 €, i així obligués a tota la resta de comensals a pagar aquesta xifra encara que s’hagin assegut a taula amb un preu de 15 €.
Aquest sistema, en les condicions actuals, no funciona. Són els coneguts “beneficis caiguts del cel” de les companyies elèctriques: acaben cobrant un preu que no té res a veure amb el cost real de producció. No perquè ho demanin, sinó perquè el sistema els el proporciona. La Comissió Europea (CE) vol actuar de pressa sobre aquesta situació. La primera mesura és permetre als estats membre de fixar un preu de venda de l’electricitat més baix per a les cases i les microempreses. Autoritza ajudes a curt termini a empreses i agricultors, també per a reduir l’efecte de la volatilitat dels preus energètics a mitjà i llarg termini. Especialment a les comercialitzadores de gas. Al sector agrícola, s’impulsaran ajudes per implantar fonts energètiques sostenibles. La CE també vol crear un “Esquema temporal de crisi” per encabir-hi ajudes i mesures addicionals en uns quants sectors industrials mentre duri el context actual. Esmenta especialment d’assistir famílies en risc de pobresa energètica.
Per pagar aquestes ajudes, la CE proposa imposts temporals sobre els beneficis caiguts del cel. L’Agència Internacional de l’Energia havia calculat prèviament que aquesta mesura pot proporcionar 200.000 milions durant el 2022, que s’haurien de dedicar a rebaixar les factures energètiques que paguem. També s’admet que els estats membres puguin emprendre més mesures excepcionals mitjançant la derogació temporal d’unes quantes normes que regulen el mercat energètic europeu. La CE també anima que es prenguin mesures per a apoderar als consumidors promovent l’autoproducció energètica, i que es promogui la reducció de la demanda, la millora de l’eficiència i una competència més gran en el sector energètic. Tanmateix, la proposta de la Comissió no fa un esment específic sobre canvis en el mercat marginalista, tot i que posteriorment ha anunciat que a final de mes farà una proposta per desvincular els preus del gas i l’electricitat. Aquests dies, molts experts parlen de l’opció d’excloure el gas de la subhasta general, i després ponderar el preu resultant segons el pes final del gas. Diuen que faria que el preu de l’electricitat baixés immediatament.
Els plans per a eliminar la dependència energètica de Rússia
El segon inconvenient al qual s’ha enfrontat la Comissió, més estructural i amb conseqüències geopolítiques, és la dependència energètica de l’exterior. La UE importa el 90% del gas. Una part molt significativa, el 23,6%, prové de Noruega, un estat amic. Ara, el principal país del qual importem és Rússia, un estat actualment hostil, amb un 45,3%. Gairebé la meitat. La resta del gas l’obtenim d’Algèria (12,6%), Catar (4,9%), els EUA (6,6%) i més països (7,1%). Aquestes dades mostren un obstacle afegit: la poca diversificació. En aquest context, la CE opta decididament per les energies renovables, la diversificació del subministrament energètic i la reducció de la demanda. De fet, els màxims representants de la UE han arribat a definir públicament l’energia solar i eòlica com l’energia de la llibertat i la independència. Malgrat tot, es vol actuar urgentment sobre el gas. Sobretot perquè també afecta el mercat elèctric, tal com hem vist.
La UE importa 150 bcm de gas rus anualment. La unitat bcm vol dir, en anglès, billion cubic meters. Cal tenir en compte que el billion anglosaxó equival a 1.000 milions i no al nostre bilió (un milió de milions). És a dir, anualment importem 150.000 milions de metres cúbics de Rússia. La Comissió diu que se’n poden deixar d’importar 100 dels 150 durant la resta del 2022. Per assolir-ho, proposa un seguit d’accions centrades en la diversificació del subministrament de gas, però també en una política més decidida d’electrificació. La mesura més important implica importar 50 bcm de gas natural liquat (GNL) amb vaixells d’altres països. Sols amb aquesta mesura, s’aconsegueix la meitat de la reducció d’importacions de Rússia. De cara al 2030, la CE confia que, gràcies als vaixells GNL, es podran deixar d’importar de Rússia 100 bcm en total.
Una segona via per a diversificar les fonts és obtenir 10 bcm més de gas per gasoductes diferents dels russos. És una via molt menys flexible, atès que els gasoductes tenen unes capacitats màximes fixes. Construir-ne de nous pot durar una dècada. A més, difícilment s’amortitzarien econòmicament perquè la lluita contra el canvi climàtic obliga a abandonar el gas en l’horitzó 2050. És per això que propostes com ara el gasoducte transsaharià, que connectaria els grans dipòsits de gas de Nigèria amb els gasoductes d’Algèria, passant per Níger, segurament no es tiraran endavant. En canvi, podria afectar el nostre país, amb l’avortat gasoducte MidCat, que connectaria la canonada que s’acaba a Hostalric amb la xarxa europea a Occitània. El president espanyol ja ha demanat finançament a la UE per fer-lo realitat. El MidCat no solament estaria alimentat pels gasoductes que vénen d’Algèria –el subministrador principal del nostre país–, sinó també per les terminals GNL de Barcelona i Sagunt. Mentrestant, la UE provarà d’augmentar el subministrament de gas mitjançant gasoductes per tres vies.
Amb Noruega, pels gasoductes de la mar del Nord. Al sud, bo i aprofitant les connexions amb els gasoductes algerians per Itàlia (amb Àustria i Suïssa) i el País Basc. I a l’est, augmentar el gas de l’Azerbaitjan pels gasoductes que passen per Turquia.
Finalment, en el camp de diversificar les fonts de gas ràpidament, hi hauria el biometà, provinent de fonts de biomassa sostenibles i, especialment, de les escombraries i els residus agrícoles i ramaders, com ara els purins. Abans d’aquesta crisi, l’objectiu de la UE era produir 17 bcm de biogàs l’any 2030. Ara el propòsit és doblar aquesta xifra fins als 35 bcm, i durant el 2022 produir-ne 3,5 bcm. No hem d’oblidar l’hidrogen, que actualment es produeix a partir de gas natural. La CE preveia que de cara al 2030 es produïssin 5,6 milions de tones d’hidrogen renovable –a partir d’electricitat provinent de molins i plaques solars–, i s’estalviessin entre 9 bcm i 18,5 bcm. La nova fita és augmentar-ne la producció 15 milions de tones addicionals de cara al 2030 per deixar de consumir entre 25 bcm i 50 bcm de gas natural. 10 milions correspondrien a la importació i 5 produïts a la UE.
Per assolir-ho, la CE vol promoure un mercat integrat de gas i hidrogen en què tota la nova infrastructura –dipòsits d’emmagatzematge, gasoductes i plantes regasificadores als ports– sigui compatible amb l’hidrogen. Ara per ara, la infrastructura de gas natural no serveix per a l’hidrogen, atès que és una molècula més petita i els dipòsits i canonades no són prou estancs i l’hidrogen se n’escapa. Tanmateix, construir-la no és immediat, de manera que enguany no podrà contribuir a cap reducció d’importacions de gas rus. Fins i tot, la CE considera que les nuclears han de jugar un paper en la producció d’hidrogen, proposta que sens dubte serà polèmica. Un altre aspecte important és que l’hidrogen no té solament un component energètic. Se’n poden fabricar fertilitzants, un component crític i necessari per a l’agricultura i el sistema alimentari. Rússia és un dels principals proveïdors europeus de fertilitzants i en qualsevol moment podria vetar-ne l’exportació a la UE.
De cara a l’hivern vinent, la CE alerta que els estats membres han de començar a emmagatzemar gas immediatament. Actualment, representen el 30% del gas consumit durant l’època més freda de l’any i contribueixen a l’estabilització dels preus davant fortes pujades temporals. La CE demana una coordinació més gran als estats membres, i avisa que pararà atenció especialment a empreses de tercers països. Esmenta específicament la russa Gazprom, amb nivells d’emmagatzematge anòmalament baixos –16% enfront del 44% de la resta de companyies. Si cal construir noves infrastructures d’emmagatzematge de gas natural, haurà de ser compatible amb l’hidrogen. A més, la CE defineix aquests dipòsits com a estratègics, cosa que vol dir que en controla la propietat per minimitzar el risc enfront d’empreses de països hostils –en referència a Rússia.
Renovables, la via per a prescindir completament del gas fòssil
Fins ara hem vist les mesures que afecten la diversificació del proveïment de gas, sense renunciar a fer-lo servir. El segon paquet de mesures està relacionat amb l’electrificació del consum energètic europeu i substituir el gas per producció renovable –fonamentalment eòlica i solar. En aquest capítol, la mesura que tindrà més impacte enguany afecta el sector energètic. Els plans per al 2030 eren de construir 480 GW de potència eòlica i 420 GW de solar, i estalviar un consum de 170 bcm. Ara, l’objectiu és d’afegir-hi 80 GW addicionals de cara al 2030 per augmentar la producció d’hidrogen renovable. Mentrestant, s’augmentarà d’un 20% el desplegament renovable, amb un estalvi addicional de 3 bcm. En conjunt, les renovables instal·lades fins a enguany han de permetre de reduir 20 bcm de consum de gas.
Una altra mesura és doblar la velocitat d’instal·lacions d’aerotèrmia per passar les calefaccions del gas a l’electricitat. La CE vol 10 milions d’unitats noves en els 5 anys vinents, amb un estalvi de 12 bcm –1,5 imputables al 2022. L’objectiu d’abans de la invasió d’Ucraïna era de tenir 30 milions d’aerotèrmies el 2030, amb un estalvi de 35 bcm. La CE reconeix que caldrà actuar sobre la cadena de subministrament d’aquesta indústria per dimensionar la producció a les noves necessitats, i acompanyar-ho de mesures per substituir les calderes de gas en edificis i sistemes comunitaris. A VilaWeb, en vam parlar fa poc, amb experts que consideraven que la xarxa elèctrica actual podia admetre fins a 50 milions d’unitats d’aerotèrmia i propostes perquè als EUA es comencés una fabricació en massa de bombes de calor per a enviar-les a Europa.
Una altra mesura important és accelerar la instal·lació de plaques solars en teulades per valor de 15 TWh durant el 2022, cosa que causaria un estalvi addicional de 2,5 bcm. La Comissió presentarà un pla al juny per a ajudar a desblocar el potencial solar i que esdevingui la principal font renovable a la UE. Es crearà una “Iniciativa solar en teulada” que identificarà les barreres actuals. Proposarà accions per a accelerar-ne el desplegament i que els ciutadans se’n beneficiïn. La CE vol desenvolupar la cadena de valor de les tecnologies solars, eòlica i d’aerotèrmia, atesa la seva importància estratègica per a l’economia de la Unió. Reconeix que caldran fons econòmics per a formar i reciclar treballadors, essencials per al desplegament en massa d’aquestes noves tecnologies. En la situació actual, es preveu que pugui haver-hi dificultats de manca de treballadors especialitzats. Finalment, també hi haurà mesures per a millorar l’eficiència i estalviar més energia, com ara la proposta polèmica d’abaixar els termòstats un grau. En conjunt, s’haurien de poder estalviar 14 bcm de gas, tot i que, com que depèn de milions d’accions individuals voluntàries, probablement és la xifra més qüestionable de les presentades.
En resum, el pla presentat per la CE actua en tres fronts. Abaixar immediatament el cost de l’electricitat que paguem a la UE. Eliminar com més de pressa millor la dependència del gas rus. I uns objectius més ambiciosos per a les energies renovables i l’electrificació del consum energètic. Al nostre país tindrà efectes ambivalents. Per una banda, no depenem del gas rus, sinó de l’algerià, i tenim infrastructura GNL. Per una altra, anem molt endarrerits en el desplegament renovable i l’electrificació, i caldrà córrer encara més.
