11.07.2016 - 18:27
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
La reintroducció de les marmotes alpines (‘Marmota marmota’) als Pirineus ha resultat “un èxit” tot i ser molt poc diverses pel que fa a la seva genètica, ja que provenen només de dues poblacions alpines diferents entre les quals no hi ha hagut intercanvi genètic, però han aconseguit colonitzar la zona, segons publica la revista ‘Conservation Genetics’.
Que la baixa diversitat genètica no hagi suposat cap impediment per a la reintroducció ha resultat sorprenent perquè, quan aquesta baixa, “augmenta la probabilitat d’extinció i es redueix la capacitat d’adaptar-se al nou ambient”, segons la investigadora Mariona Ferrandiz-Rovira, ha informat aquest dilluns el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) en un comunicat.
Investigadors del Creaf i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estudiat la variabilitat genètica i la procedència de tres poblacions de marmota situades a Andorra, la Cerdanya (Lleida, Girona i Pirineus Orientals) i el Ripollès (Girona).
Els autors de l’estudi volen estudiar pròximament com reaccionaran al canvi climàtic aquestes poblacions de marmotes amb baixa diversitat genètica, un fenomen que s’ha produït pel baix nombre d’individus fundadors –al voltant de 400 reintroduïts en 40 anys–, juntament amb l’aïllament geogràfic i genètic.
Els investigadors sospitaven que totes les marmotes van ser reintroduïdes a partir d’una única regió alpina de procedència, però han detectat que provenen de dues regions de França: les marmotes reintroduïdes a Andorra i la Cerdanya procedeixen de Mercantour, al sud dels Alps, mentre que la població del Ripollès prové del nord, de la regió de Vanoise.
DESCENDÈNCIA
La reintroducció als Pirineus ha estat un procés sovint poc coordinat i mal documentat, sense un registre clar de l’origen dels individus reintroduïts, han assenyalat, i han afegit que es van extingir d’aquesta zona fa al voltant de 15.000 anys.
Al voltant de 400 marmotes fundadores reintroduïdes al Pirineu francès, entre els anys 1948 i 1988, van arribar en poc temps a formar una descendència de 10.000 exemplars.
Aquest estudi pretén ser també una guia per a altres reintroduccions d’espècies i, sobretot, per aconseguir reintroduir definitivament les marmotes a l’est dels Alps, després de diversos intents fallits, així com per a l’espècie de marmota de l’illa de Vancouver (‘Marmota vancouverensis’), en greu perill d’extinció.
