Les Magues de gener tornen per reivindicar els valors republicans

Avui a València es podrà veure per quarta vegada una cavalcada laica i única, recuperada de l’any 1937, per a reivindicar els valors que representen les Magues de gener –llibertat, igualtat i fraternitat-sororitat– i celebrar el solstici d’hivern.

Més de quaranta entitats i grups en formaran el seguici: de muixerangues, grups colles de dolçaina i tabal, de danses, una coral de dones, animació de carrer, tabalades, gegants i cabuts, fins a associacions com Escola Valenciana i l’Associació Cultural Institut Obrer.

És la cloenda de la Festa de la Infantesa que organitza la Societat Coral el Micalet amb exposicions, concerts de cançons laiques i tallers diversos que eduquen en valors i miren cap al futur. Cristina Escrivà, membre de la junta directiva i impulsora de la festa, assenyala que s’adrecen als més menuts perquè els xiquets han de fer la transformació de la societat. ‘Als anys trenta ja es deia que el millor de la República eren els menuts’, explica.

L’organització entén que la construcció d’una societat nova requereix promoure els principis i l’essència del lema de la Revolució Francesa. ‘Són els valors universals –diu Escrivà–, tres paraules molt boniques que, a voltes, cal explicar-les. Anem exemplaritzant, és la nostra missió.’ Tonetxo Pardinyas, president del Micalet, hi afegeix: ‘Cal recuperar els tres conceptes, no haurien d’oblidar-se mai. Això intentem recordar als més menuts. Eixos valors són intemporals i ho han de ser encara que vulguem amagar-los o manipular-los.’

Una cavalcada amb simbologia
La cavalcada conté una càrrega simbòlica forta, amb elements tractats amb molta cura. Hi participa un gran nombre de dones, es fa de matí i no al vespre; ees tres magues van sempre juntes, cadascuna vestida amb un color de la bandera de la República, baixen d’un cotxe elèctric i lliuren a mans, a peu de carrer, detalls manufacturats amb materials reciclats. ‘No donen almoines a ningú. És un altre concepte. Allí som tots iguals, les magues baixen a terra i al mateix nivell que els més menuts’, aclareix Pardinyas.

A aquests petits gests, s’hi afegeixen detalls com els complements de vestuari de les protagonistes que, amb els anys, han dut un trebol, un colom de la pau o una vareta que podien reproduir els xiquets, en forma de retallable, per emportar-se la màgia arreu. ‘Tocar amb la vareta i pensar que poden esborrar coses, llançar qualsevol problema que tinguen o ajudar altres persones del seu voltant’, descriu Escrivà.

Enguany, la cavalcada va dedicada a la música i les magues duran una corxera, repartiran papallones i flors de papiroflèxia, guies didàctiques i les màscares dels dos ninots que formen el logotip de la Festa de la Infantesa. Alhora posaran un segell als infants amb la cara de les magues. ‘És un fet simbòlic –afegeix Escrivà– en què dónes un poquet d’allò que és teu, transmets a eixa persona la llibertat, la igualtat i la fraternitat.’

Les magues, un altaveu de valors
Les magues són escollides a proposta de la junta directiva i es renoven cada any, tret d’una. Cristina Escrivà, que va ser de les tres primeres, explica que és un privilegi: ‘Són moments de llibertat en què et transformes i vius una sensació fantàstica. Veus les mirades, el somriure, l’alegria, és una cosa molt festiva. Et fa créixer molt.’

De balcó de l’ajuntament estant, pronuncien discursos personalitzats de ‘cultura i amor’ i de caire didàctic perquè els infants aprenguen el significat dels valors que es desprenen de la cavalcada.

Maria Escalona és activista dels drets humans i educadora social. Representarà la maga Llibertat i farà un discurs en homenatge a totes les activistes dels drets humans que treballen ‘per la llibertat de les persones en moviment’.

Exposarà la necessitat de fer valer la Declaració Universal dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 i dels drets de la infantesa. Ho explica així: ‘Ara no hem de lluitar pels drets humans, ara hem de conèixer-los, educar i fer-los valer.’

Beatriu Cardona és mestra d’anglès i lluitadora pels drets de les dones. Encarnarà la maga Igualtat, amb un discurs que s’adreçarà, fonamentalment, ‘als xiquets i les xiquetes que no senten que tenen els mateixos drets, que no són iguals o que no són tractats de la mateixa manera, que no s’identifiquen amb el cos que tenen o que vénen d’uns altres països i no se senten tan acomboiats’.

Cardona recorda que el discurs d’igualtat ha arrelat més d’ençà de la vaga feminista del 2018. ‘Les dones ens anem fent valer i això és una cosa imparable.’ Així mateix, troba que treballar amb els infants és fonamental: ‘Hem de dir a les nostres xiquetes que poden ser allò que vulguen ser.’

Pilar Soriano, regidora de l’Ajuntament de València i activista social, representarà la maga Fraternitat-Sororitat. Farà un discurs entorn de la creació d’un nou món. ‘Aquesta nova societat –diu–  s’ha de construir d’una manera fraterna i amb sororitat i que tinga els valors d’ajuda, companyonia, igualtat i, sobretot, de llibertat.’

Una cavalcada amb història
La Setmana de la Infantesa i la cavalcada de les magues es va recuperar i reinventar l’any 2015 a partir d’unes fotografies de la primera cavalcada, que havia organitzat el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, l’any 1937.

Cristina Escrivà les va trobar mentre investigava unes imatges, es va adonar que la cavalcada i el tema dels refugiats a la ciutat no s’havia estudiat i que la celebració era un fet molt especial: ‘Era fantàstic, molt inspirador i vaig pensar, per què no recuperar-ho? Ho vaig proposar a la junta del Micalet i van obrir tots els ulls, vam veure que ho havíem de fer nosaltres.’

Durant la guerra, la cavalcada i la Setmana de la Infància pretenien distreure els infants valencians i els refugiats des d’una perspectiva laica amb actes festius i ètics, institucionalitzar durant uns dies la felicitat i la cultura.

Però aquella cavalcada no era aliena a la circumstància bèl·lica. A més de participar-hi carrosses de figures amb els personatges més populars del cinema, hi havia personatges que, tot fent un paper humorístic, llançaven missatges explícits contra els colpistes.

Hi havia un llop ferotge amb la cara del general franquista Queipo de Llano, una caixa des d’on eixia el cap de Franco per esglaiar els infants i una bola gegant que simulava el Front Popular i rodava fins a tombar unes bitlles que representaven falangistes, requetès i soldats feixistes, italians i alemanys. Finalment, una carrossa al·legòrica de la República tancava la cavalcada.

L’actualització de la celebració
El Micalet ha recuperat i reinventat l’arrel de la festa per al segle XXI: recuperen els valors més essencials, eliminen la propaganda política que tenia en temps de República i actualitzen els missatges amb lemes com l’ecologia, la música, el medi i el dret de les dones. Escrivà insisteix a dir que modernitzen la festa agafant allò que és positiu per reproduir-ne l’esperit: ‘Actualitzem la festa però no parlem ni de guerra ni de república. No cal, nosaltres ja som República.’

A més de recuperar els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, mantenen l’esperit creatiu d’aquella primera experiència. Han editat el conte Les 3 Magues de gener, materials didàctics i el llibre Música i versos. La setmana de la infància, 1936 i 2016, que ha estat la base de l’última publicació, Cançons laiques per a la infància del segle XXI.

El llibre-disc inclou la reinterpretació d’algunes de les set nadales laiques que van escriure músics i poetes de l’època i que va editar el Ministeri d’Instrucció Pública, l’any 1936. Alhora, en presenta de noves. Entre més, hi han participat els compositors Miquel Juan García i Ramón Ahulló i els poetes Isabel Garcia i Marc Granell.

La temàtica és variada, però una bona part parlen de la dona o del problemes dels refugiats, amb cançons com ‘Abril refugiada’ i ‘Nadal en la pastera’, un temàtica que també era present al cançoner republicà. Pardinyas evidencia que el lligam entre les dues publicacions és clar, la sensibilitat dels poetes actuals és semblant i el cançoner ‘és un toc de vara a tots nosaltres, que en vuitanta anys hem fet poc i hem avançat poc.’

La festa es consolida, malgrat la intolerància
Cada any hi participa més gent i hi augmenten les aportacions altruistes, la cavalcada es consolida. ‘La gent respon bé, continua venint i té ganes d’eixir. És que es fa amb l’aportació de la gent, no depens dels diners que puguen donar-te.’

Aquesta consolidació va lligada, en part, a la difusió que ha tingut d’ençà que es va recuperar. L’organització explica que, per exemple, va tenir ressò en diaris de l’Opus Dei i va saltar a l’espectre mediàtic espanyol. ‘S’hi parlava malament de nosaltres i això ens va donar molta més força. Vam pensar: anem bé.’

A més, han rebut insults de gent intolerant, intents de boicotar la cavalcada i manipulacions informatives que no han reeixit. ‘La cavalcada ha demostrat que la manipulació dura molt poquet, que els insults es giren en contra molt ràpidament i que la constància dóna fruits’, diu Pardinyas.

La repercussió s’ha notat a València d’ençà del primer any. Durant el Carnestoltes hi havia dones disfressades de les magues de gener i també n’han aparegut a les falles. ‘Si ja hem aparegut en les falles, és que ja existim, ens consolidem’, diu Escrivà. Però, més enllà de la difusió i el reconeixement, Escrivà consideraria un triomf que la festa es reproduís en més ciutats, que els demanassen assessorament. ‘Això seria l’èxit. No volem que siga l’única, volem que es puga fer en més llocs.’

La cavalcada de gener és ací i no se’n vol moure, per a demostrar que hi ha un altre món possible, on governe la generositat, la creativitat, la constància, la solidaritat, la tolerància, la sororitat… La llibertat, la igualtat i la fraternitat.