Les Magues de Gener tornen al balcó de l’ajuntament de València

Un diumenge de gener a València. Sol. Avisos de fred intens. Cel blau. Al Parterre, dos grups de muixerangues escalfaven i s’estrenyen les faixes. Els sonadors de la batucada cercaven el so dels tambors i els balladors es posaven a punt. A les dotze ha arribat un carruatge amb un cavall blanc i a bord, les tres Magues de Gener disposades a començar un recorregut festiu pel centre de València. Pel carrer de la Pau i pel carrer de Sant Vicent fins a l’ajuntament.

Unes tres-centes persones formaven la comitiva. Grups de ball, gegants i cabuts, muixerangues, batucades, dansaires que exhibeixen les seues habilitats. També hi havia globus i bicicletes amb sidecar. Centenars de famílies esperaven a banda i banda del carrer. A mesura que passava el temps, la gernació era més gran i les voreres s’omplien. Els xiquets, ben abrigats, i amb ganes de veure de prop les tres dones abillades amb vestits de mudar, amb tocats o barrets als cabells. També hi havia turistes despistats i passejants que no sabien quina festa estava celebrant-se.

Durant el seu recorregut, les magues han llançat confeti i purpurina i es feien fotografies amb els xiquets. Baixaven del carro i s’acostaven als més menuts i també els omplien de paperets de colors i brillantors. Els ajudants de les magues els reparteixen retallables de paper perquè es puguen fer les seues pròpies varetes màgiques.

Vuitanta anys d’història

És el segon any que la Societat Coral el Micalet organitza la festa de la infantesa. Té com a objectiu recordar que València és una ciutat oberta i acollidora, i que enguany fa 80 anys que va esdevenir capital de la república. I aquest és l’origen d’una cavalcada laica, protagonitzada per tres dones que representen els valors republicans.

L’any 1937 a València van arribar molts xiquets evacuats del front de la guerra. Molts havien perdut les seues llars. També bona part de la família. Eren refugiats. En un intent de fer-los oblidar el que havien viscut i retornar-los l’alegria, a aquests xiquets, se’ls va dedicar una setmana de festes i homenatges que va culminar amb una cavalcada pels carrers de València.

Cristina Escrivà, que enguany ha encarnat la maga Fraternitat-Sororitat, és una de les impulsores de la recuperació de la festa i explica que ‘recuperar-la vuitanta anys després és gairebé una obligació. En aquest temps transcorregut han continuat les guerres destrossant llars i vides. La infància és el més preuat de la humanitat i per tant cal cuidar-la. A més, la cavalcada ha de servir per a retrobar els valors i transformar allò que és caduc en energia positiva, per a fer visible la dona’.

Tonetxo Pardiñas, president d’El Micalet explica que ‘enguany hem volgut fer la cavalcada per celebrar el 80 aniversari de la del 1937. Volem continuar, volem quedar-nos. Pensem que calen festes laiques en aquest país nostre. Com que l’estat en què estem, que es diu aconfessional, no fa res per recuperar d’una manera laica el carrer, ho ha de fer el poble’.

Rosa Roig repeteix enguany en el paper de maga Igualtat i està d’acord amb Pardiñas en què aquesta segona edició és la de la consolidació. Afirma que s’ha aconseguit més suport. ‘Les tradicions festives naixen i es consoliden perquè la gent ho vol així. Fa uns quants anys Josep Lozano proposà celebrar una Festa Estellés, va començar en tres pobles i ara ja són més de setanta. Aquesta festa que fem no té cap vinculació amb la religió. A l’espai festiu hi caben la cultura i l’educació en valors’.

Manola Roig també repeteix en el paper de maga Llibertat, està convençuda ‘que la societat feia temps que demanava una festa dessacralitzada i allunyada de la festa mercantilitzada en la qual s’han convertit en les últimes dècades les festes de Nadal’.

En l’edició de l’any passat els organitzadors de la cavalcada van rebre crítiques duríssimes per part d’alguns sectors de la dreta valenciana més reaccionària. Des d’El Micalet es parla en to positiu de la festa, no contra res, sinó a favor de la infantesa. ‘Mai han sigut pensades contra ningú. De fet, hi havia tan poques coses què atacar l’any passat, que es van centrar salvatgement a atacar les dones com a dones que eren, en cap moment com a magues pel que representaven. I el més trist és que els insults més gruixuts, els primers, els van amollar dones del PP’, recorda Pardiñas.

Les magues al balcó amb l’alcalde

Una mica abans de les dues del migdia, les magues han arribat a la plaça de l’ajuntament. Des del balcó les observava la mestra republicana Alejandra Soler, de 103 anys. L’alcalde Joan Ribó les ha rebudes i les ha convidades a pujar també a elles al balcó. Des d’allí, David Vid, el pregoner de la cavalcada, ha parlat de retornar la il·lusió als més menuts i als majors per a construir un futur ple d’esperança per als xiquets. Un futur ple de llibertat, igualtat i fraternitat-sororitat.

S’ha interpretat en directe des de dalt del balcó una peça de Häendel. S’han fet crits de llibertat i s’han llançat visques a la república. I les tres magues s’han adreçat al públic. Llibertat ha recordat la festa de la infantesa del 1937, i ha afirmat que també en temps de conflicte, els xiquets i les xiquetes tenen dret a la felicitat. Ha afirmat que la societat valenciana té la connexió que la uneix en la cerca d’una nova societat més solidària i més humana i combativa contra les injustícies.

Fraternitat ha volgut afegir al seu nom el mot sororitat que fa referència a l’ajuda entre les dones contra les desigualtats produïdes per la falsa superioritat de l’home que provoquen dolor i mort. Finalment ha explicat que la infantesa és la que pot salvar el món, la que ha de buscar la fórmula per a ser feliç i escampar la felicitat entre els altres.

Finalment, Igualtat ha recordat que València és un poble que té una cultura de mars oberts, vital, que és un càntic a la vida. També ha demanat als assistents que contribuïsquen a construir un futur millor als 21 milions de xiquets que segons UNICEF s’han vist obligats a abandonar casa seua per culpa de la guerra i la violència. La maga Igualtat ha dit abans d’acabar el seu discurs: ‘L’eina més sòlida contra la guerra és la cultura. Llegiu, apreneu, i sabreu’.

Les magues han emplaçat el públic per a l’any que ve, en aquesta celebració del canvi d’any i del solstici. Alejandra Soler s’ha volgut adreçar als assistents, però l’emoció li ho ha impedit.

I mentrestant, en un punt concret de la plaça de l’ajuntament, dotze, comptats, manifestants, duien banderetes espanyoles i xiulits que no han aconseguit frenar les ganes de festa dels assistents que han continuat vibrant amb les muixerangues, les batucades i els dansaires.