Les lletres gallegues

El 17 de maig de 1963, ara fa gairebé seixanta anys, començava a caminar la commemoració del Dia de les Lletres Gallegues. Una jornada de reivindicació de la llengua i de les lletres gallegues en el context del franquisme, règim hostil a la pluralitat i diversitat lingüística i que va aprofundir en el procés d’imposició de l’espanyol a Galícia, engegat –tal com bé va estudiar Carlos Callón– amb la monarquia dels Reis Catòlics a començament del segle XV. Aquest relleu de l’espanyol pel gallec va adoptar formes noves a partir del segle XIX, com a part del projecte de conformació de la identitat espanyola.

La situació de la llengua gallega ha canviat aquests seixanta anys. Malgrat els avenços formals aparents derivats de la institucionalització d’una suposada cooficialitat, que va permetre al gallec d’entrar tímidament en àmbits tradicionalment vetats, com ara l’ensenyament, l’idioma que és propi de Galícia ha entrat aquestes darreres dècades en un procés accelerat de pèrdua de parlants, exemplificat en la davallada de gallegoparlants entre les noves generacions. En aquest sentit, les dades de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) reflecteixen que el 23,90% dels menors de quinze anys són incapaços de parlar en gallec.

La desigualtat entre el gallec i l’espanyol és evident en tots els àmbits socials. A més, mentre vora cinc-centes normes obliguen a fer servir el castellà en un gran ventall d’esferes de la vida social, no hi ha cap text legal que estableixi la necessitat de fer servir el gallec, segons la doctrina assentada pel Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències. A més, avui dia a Galícia no existeix cap línia pública d’ensenyament íntegre en gallec, després d’haver-les eliminat el govern d’Alberto Núñez Feijóo.

L’autor homenatjat en aquest Dia de les Lletres Gallegues és Francisco Fernández del Riego. Precisament, va ser ell qui va proposar i impulsar ara fa seixanta anys l’organització d’aquesta data per promoure el procés de galleguització de la societat i de valorització de la nostra cultura. El camí emprès el 1963 està per fer i el temps corre en contra dels objectius marcats, que són una part essencial de les raons de ser de cada dia de l’any de Nós Diario.