09.09.2018 - 22:00
El govern català i l’espanyol avancen en la negociació sobre les lleis recorregudes, suspeses i anul·lades al Tribunal Constitucional (TC). Els dos executius han obert un procés de revisió en profunditat de la llista de normes que hi estan embarrancades. Segons fonts de Presidència consultades per VilaWeb, els contactes freqüents entre el departament d’Elsa Artadi i els ministeris encapçalats per Carmen Calvo i Meritxell Batet han permès d’acostar posicions sobre la recuperació de les lleis socials afectades. Això potser deriva en acords en normes tan emblemàtiques com la d’emergència en l’habitatge o fins i tot en la de l’Agència Catalana de Protecció Social, que Mariano Rajoy va recórrer amb l’argument que era una estructura d’estat, tot i que desplegava l’autogovern. En canvi, les posicions són més allunyades en les de més càrrega política i directament relacionades amb el procés, com el recurs que bloca la reforma de la llei de la Presidència (perquè permet una investidura a distància i que les reunions del govern també puguin tenir aquest format) o respecte de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, impugnada sencera pel PP i mantinguda suspesa pel TC.
Els equips negociadors cerquen quatre possibles sortides pactades als conflictes normatius: la retirada del recurs si el nou govern de Sánchez no hi veu cap conflicte, que Madrid modifiqui la legislació bàsica perquè la llei catalana hi encaixi, que el govern de Quim Torra redacti algun nou projecte de llei per a recuperar les competències qüestionades o que tots dos executius signin algun acord d’interpretació sobre la norma en la subcomissió de seguiment normatiu. Això darrer només pot ser aplicable en els casos en què el grau de discrepància és baix, com ara en la llei de voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del codi civil, en què és discutit el nivell del registre, segons que apunten les mateixes fonts. Sobre les catorze lleis afectades, dijous ja van arribar a un acord sobre la d’universalització de l’assistència sanitària. Aquell dia, al congrés espanyol ERC i el PDECat havien votat a favor de recuperar la sanitat universal arreu i, a canvi, el govern de Sánchez es va comprometre a retirar el recurs que mantenia en suspensió la llei catalana. Ho va fer el secretari d’estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez Amor, en una reunió a Madrid amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i l’endemà els equips negociadors van continuar aprofundint en les converses. El parlament, de fet, va aprovar la llei catalana per a donar cobertura legal a l’atenció de tots els residents a Catalunya, amb independència de la situació legal quan Rajoy l’havia limitada a urgències, embarassades i menors d’edat.
En el debat de política general de començament d’octubre, el president de la Generalitat exposarà en un informe l’estat de la negociació de les catorze lleis i el pla per a recuperar els articles suspesos. Fins el gener el govern encara té marge de presentar els projectes de llei que calgui per a recuperar els ‘drets i les llibertats’ dels articles anul·lats pel TC després del 27-S, segons que fixava la mateixa moció. Durant els dos mesos vinents, els governs català i espanyol preveuen de continuar negociant. Està pendent, a més, l’activació de les subcomissions de la bilateral i a les comissions mixtes de Transferències, d’Afers Econòmics i Fiscals i d’Infraestructures. Tot plegat arriba després de la represa de les reunions de la comissió bilateral Generalitat-estat espanyol el primer d’agost després de set anys.
Els deures socials de la Generalitat
El govern de Torra ha de recuperar els articles clau de la llei d’emergència de l’habitatge, pendents encara del TC i que el parlament va intentar sargir el 2016 amb la llei de mesures de protecció del dret d’habitatge de les persones en risc d’exclusió social, igualment impugnada. Això inclou l’expropiació de l’ús dels pisos buits que pertanyen a entitats financeres, filials o fons d’inversió, l’obligatorietat d’oferir a les famílies un lloguer social per a evitar els desnonaments, o la regulació dels processos de mediació. Tot i això, el TC va aixecar la suspensió d’alguns articles de la llei del 2016, com ara el que regula les expropiacions d’usos d’habitatges d’entre quatre i deu anys als municipis de demanda residencial forta i acreditada. La Generalitat també es va comprometre a rescabalar els articles anul·lats de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes i que obliguen les empreses a implementar mesures per a prevenir l’assetjament sexual i a arbitrar els casos de denúncies, a aplicar plans d’igualtat quan superen els 250 treballadors i que incloguin la racionalització horària per facilitar la conciliació laboral i familiar. També fixen una representació paritària en la negociació col·lectiva.
Hi ha algunes lleis que encara pengen del fil del TC però que la Generalitat pot aplicar a hores d’ara perquè l’alt tribunal en va aixecar totalment o parcial la suspensió després dels cinc mesos automàtics que el govern de Rajoy demanava per sistema. És el cas de la llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, en la qual per ara es manté el vet a l’assumpció de l’exercici futur de la gestió dels recursos que més endavant li poden ser atribuïts, però és possible de desplegar-ne les competències autonòmiques. També és el cas de la llei del canvi climàtic o la d’acompanyament del pressupost de l’any passat. Aquesta última és una excepció perquè la Moncloa la va impugnar sense sol·licitar-ne la suspensió. Ara, quant als nous impostos, sovint sorgeixen uns altres impediments. El govern encara ha de cobrar l’impost sobre el CO2 perquè la DGT no ha proporcionat a la Generalitat la base de dades dels vehicles. Sí que ha aplicat l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, la manipulació i el transport d’elements radiotòxics.
Segons fonts del departament d’Economia, també treballen en l’afinament tècnic i el reglament de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, impulsat per la CUP, després d’haver-ne aixecat la suspensió el TC el novembre passat. La conselleria de Pere Aragonès aplica els nous tributs mentre són vigents però amb el perill que els recursos no resolts encara acabin anul·lant-ne algun i que la Generalitat n’hagi de tornar els diners, segons recorda el departament. A més, el tribunal també va restituir la part impugnada del decret llei de mesures urgents que afectava la transmissió de les autoritzacions domiciliades a Catalunya per a la prestació de serveis de vehicles amb conductor (VTC) abans que esclatés el conflicte entre aquest sector i el del taxi.
Una altra de les lleis en negociació és la de comerç, serveis i fires, que té suspesos els articles recorreguts i que modifiquen els horaris comercials, el concepte de municipis turístics o els períodes de rebaixes. Fonts del govern constaten que serà difícil que l’executiu del PSOE modifiqui la legislació espanyola perquè el model català de comerç hi encaixi. La llei de les associacions de consumidors de cànnabis també és totalment suspesa al TC sine die en espera del govern de Sánchez.
