Les lleis de desconnexió no s’aplicaran fins que no s’hagi guanyat el referèndum

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha assegurat que les tres lleis de desconnexió (transitorietat jurídica, hisenda pròpia i seguretat social) tindran una clàusula per a establir que no entraran en vigor fins que no s’hagi guanyat el referèndum d’independència, com ja va explicar VilaWeb en aquest reportatge. En una entrevista a l’ACN, Arrufat ha explicat que la llei de transitorietat jurídica habilitarà la convocatòria del referèndum però, alhora, el contingut de les lleis només tindrà vigència si la independència guanya en el referèndum. ‘No es farà cap pas endavant que no s’hagi votat a les urnes’, ha di. D’aquesta manera, ha afegit, es garantirà la ‘màxima seguretat jurídica’. També ha dit que treballen amb JxSí per reduir els dos mesos actuals entre l’aprovació de les lleis i la celebració d’un referèndum per evitar una previsible intervenció del govern espanyol.

JxSí i la CUP negocien setmanalment el text polític de la llei de transitorietat jurídica que ha d’establir el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Unes negociacions que, segons Arrufat, van ‘en bona direcció’ i que permetran que el text s’hagi enllestit abans del 31 de desembre, tal com estableix la resolució aprovada al debat de política general.

Es tracta, segons Arrufat, del text que ha d’ordenar ‘tot allò que el país necessita transferir en l’àmbit legal, el que necessita abolir i el que ha de crear de nou’ i que ha d’habilitar la convocatòria d’un referèndum i els instruments necessaris per al procés constituent. Tot i que al parlament s’han creat ponències conjuntes sobre les tres lleis de desconnexió, Arrufat ha justificat que es negociï al marge de les ponències arran del ‘boicot permanent’ de la resta de grups que no volen que les lleis tirin endavant.

La diferència entre el referèndum i el 9-N és, segons Arrufat, que aquesta vegada primer s’ha pres la decisió de construir una república i el referèndum és l’instrument per a validar les lleis ja aprovades. ‘No és un desideràtum per a saber què opina la gent per posar-se a treballar per construir una república, sinó que les lleis de desconnexió ja estableixen les bases de la nova república’, ha dit. En cas que guanyés el no, Arrufat ha explicat que s’aturarien les lleis i es tornaria a l’status quo inicial ‘d’una autonomia intervinguda’.

Concretament, ha detallat que les lleis de desconnexió tindran una clàusula per evitar que s’apliquin de manera immediata una vegada s’aprovin. L’objectiu és que el pas d’una realitat a l’altra es doni amb la ‘màxima seguretat jurídica’ i que no es produeixin situacions en què els ciutadans no tinguin clar on han de pagar els impostos o a quina administració han d’anar a reclamar. ‘Això no es pot donar, seria absurd. S’ha de procurar que tot passi sota el paràmetre de seguretat jurídica’, ha conclòs.

En el debat de política general, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fixar el calendari del full de ruta: aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament a finals de juliol del 2017 i referèndum en la segona quinzena de setembre. Segons Arrufat, s’ha de reduir el termini de dos mesos entre una cosa i l’altra perquè hi hagi ‘la mínima intervenció de l’estat espanyol i la màxima celeritat a l’hora de celebrar el referèndum’. ‘Estarà convocat amb una legalitat pròpia en contra la legalitat espanyola i serà susceptible de ser perseguir per terra, mar i aire’, ha pronosticat. De fet, el portaveu del secretariat nacional de la CUP ha explicat que ja estan treballant amb JxSí per tal d’escurçar el nombre de dies entre l’aprovació de les lleis i la celebració del referèndum.