Les irregularitats i abusos del jutjat número 13 en la causa contra l’independentisme

Una de les defenses dels investigats per l’1-O al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha demanat la nul·litat de la causa perquè el cas no havia d’haver recaigut en el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, que va morir el novembre passat. Per això i pel suposat biaix ideològic, l’advocat Ramon Setó va explicar ahir a TV3 i al diari Ara que considerava que l’adjudicació de la causa a Ramírez Sunyer fou irregular, que es va fer a dit. Tanmateix, la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha dit avui que la denúncia és mal enfocada, perquè segons les normes de repartiment actuals el jutjat número 13 sí que podia entrar en el sorteig.

Ramírez Sunyer va començar la investigació el gener del 2017, arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació. I durant la instrucció va cometre una colla d’irregularitats que haurien de servir per a invalidar proves o testimonis en què s’ha fonamentat la instrucció del jutge Pablo Llarena en la causa contra els dirigents independentistes. Repassem-les:

—Els excessos de la Guàrdia Civil
La investigació del jutjat 13 va servir per a ordenar els escorcolls i les detencions d’alts càrrecs del govern del 20 de setembre del 2017. I els investigats han hagut de viure durant més d’un any sota l’amenaça d’acabar essent encausats per rebel·lió i sedició. Ramírez Sunyer va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig del 2017, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. ‘Ens hem trobat amb molta gent a qui la Guàrdia Civil ja els va dir que passaven a ser investigats, però aquesta situació processal l’ha de decidir el jutge, no pas la Guàrdia Civil’, explica un advocat dels investigats. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no van ser citats a declarar mai més ni van rebre notícies del jutge.

—Un jutge que mentia: sí que investigava el referèndum
Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. El jutge negava qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’associació d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de ‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets, el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense cobertura judicial. Un any més tard, Ramírez va admetre que investigava els preparatius del referèndum del 15 de maig de 2017 ençà.

—Investigació irregular d’aforats
El mes d’agost proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María Jové al TSJC perquè tots dos són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el magistrat els ha investigats il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits diputats el mes del gener de l’any passat i fins al mes d’agost no es va inhibir. ‘D’ençà que van entrar el parlament, el jutge sabia que no era competent, però ha continuat analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el 20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.

—Telèfons que no s’haurien d’haver punxat
També es va detectar que quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat, no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis en el judici oral.