15.01.2019 - 21:15
|
Actualització: 15.01.2019 - 23:54
TEMA DEL DIA
Polèmica. Aquesta setmana el president de la Generalitat, Quim Torra, fa un viatge oficial als EUA, per pronunciar una conferència a l’Institut Martin Luther King de la Universitat de Stanford (Califòrnia) i visitar diverses empreses amb interessos a Catalunya. L’objectiu és explicar la situació política de Catalunya i promoure l’economia del país. Res que no prevegi l’estatut i res que no facin totes les administracions, des de l’estat espanyol fins a un ajuntament. Però, una vegada més, l’oposició unionista ressuscita la falsa polèmica del cost dels viatges del president, amb el propòsit de mantenir l’estat permanent de crispació que necessiten per a sobreviure políticament i el ministeri d’Exteriors de Josep Borrell ha intentat boicotar-lo.
Del viatge de Torra, sobretot, els irrita que hagi servit per a destapar una mentida del discurs unionista: que el director de l’Institut Martin Luther King s’havia queixat que el president de la Generalitat posés King com a exemple de lluita pacífica no violenta. Aquesta nit passada, el director Clayborn Carson ha presentat la conferència de Torra i ha reiterat la satisfacció perquè qualsevol moviment polític opti per la no-violència. No tan sols han compartit aula, sinó que també han dinat plegats. Carson ha revelat a Torra que mantenia correspondència amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i que des que es va anunciar la conferència, havia rebut molts correus electrònics demanant-li que la suspengués.
Una vegada més, la diplomàcia espanyola ha tornat a fer el ridícul: el cònsol general d’Espanya a San Francisco, Diego Muñiz, ha demanat la paraula per dir que allò que explicava el president Torra era anticonstitucional. En aquest cas el cònsol estava prou incòmode i, acabada la conferència, ha anat a saludar Torra. S’ha excusat assegurant que tenia instruccions del Ministeri d’Afers Estrangers, Josep Borrell, d’intervenir en els actes. I, efectivament, el ministre, en un piulet, ha reconegut que el cos diplomàtic espanyol continuaria ‘responent a les falsedats que difon pel món el senyor Torra’, a qui evita d’anomenar ‘president’.
Avui Inés Arrimadas ha formulat una queixa contra el viatge de Torra, però no hi ha inclòs el cost del desplaçament del cònsol espanyol ni el seu manteniment, tot i que també el paguem els catalans. La dirigent de Ciutadans ha dit que aquest viatge era el ‘tour de la mentida’ i ha demanat que s’expliqués quant costava, una petició a la qual s’ha afegit de seguida el PP. El govern català té l’obligació de presentar les factures de qualsevol viatge al parlament, a diferència del govern espanyol, que s’amaga darrere la llei de secrets d’estat, com es va demostrar el juliol passat, en la polèmica pel viatge de Pedro Sánchez a Castelló amb l’avió oficial Falcon. No ho sabrem mai: ni de Sánchez, ni de Rajoy ni de cap president espanyol.
Aquesta falsa transparència, que afecta solament el president de la Generalitat i no el del govern espanyol, serveix per a qüestionar la política exterior de la Generalitat, que és la que molesta a l’unionisme. Sigui com vulgui, el viatge de Torra als Estats Units de segur que no ha estat tan car com l’aplicació de l’article 155, que va costar 1.800 milions d’euros, segons que ha explicat el comissionat Pau Villòria al parlament, on ha comparegut en la comissió que investiga els efectes que va tenir l’aplicació de l’article sobre l’administració catalana. En aquest punt, ni Ciutadans ni el PP no han fet preguntes. Entre més raons, perquè ni Ciutadans ni PP no hi participen; però Arrimadas, en una conferència de premsa, també s’ha exclamat pel sou de Villòria.
MÉS QÜESTIONS
La Comissió per un Finançament Just està satisfeta amb la inversió de l’estat espanyol al País Valencià, però demana un model estable. La Comissió per un Finançament Just ha valorat positivament el projecte de pressupost de l’estat presentat pel govern de Pedro Sánchez, si bé ha assenyalat que continua havent-hi un desequilibri territorial que s’ha de regular. En un comunicat, la plataforma, constituïda per partits, sindicats i patronal, ha valorat l’esforç en l’augment de les inversions fins al 9,8%, que vol dir un 61% més que als comptes de l’any anterior. Encara no se sap si s’aprovarà, aquest pressupost, per manca de suport. La comissió insta tots els partits a fer-lo viable i alhora adverteix que es mantindrà ‘vigilant’ pel que fa al nivell d’execució. Al marge de la inversió de l’estat espanyol, l’entitat considera necessari de negociar el canvi de model de finançament durant aquesta legislatura, oimés quan ja ningú no qüestiona els estudis d’experts que confirmen que el model actual és ‘desequilibrat i especialment injust’ amb el País Valencià. La plataforma també anuncia que continuaran les mobilitzacions per a mantenir viva la reivindicació.
Morera aspira a una conselleria si es repeteix l’acord del Botànic. El president del Bloc, Enric Morera, ha anunciat que es presentaria a les primàries de Compromís, però no per disputar el lideratge a Mónica Oltra, sinó amb la vista posada en el futur govern si les urnes tornen a donar majoria als partits de l’acord del Botànic. Morera, actual president de les Corts i diputat autonòmic d’ençà del 2007, ja va ser el número dos per la demarcació de València, darrere Mónica Oltra, a les eleccions de 2015. Fruit de l’acord del Botànic, va assumir la presidència de les Corts. Ara, però, aspira a un lloc en el Consell si es repeteix el govern del Botànic. Tot i no dir-ho obertament, Morera ha assegurat que es veu ‘capacitat per a assumir nous reptes’, amb ‘un paper més executiu’. Per si no havia quedat prou clar, ha explicat: ‘Tinc ganes de posar les mans en el fang i millorar l’acció de govern.’ Però per guardar les formes ha recordat que això ho havien de decidir els militants i després els electors. La vice-presidenta del Consell i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, li ha desitjat sort i ha dit que era una ‘peça fonamental’ del projecte polític que comparteixen.
Malestar al govern balear pel pressupost de Sánchez. Tot i el silenci oficial de la presidenta Francina Armengol, el govern balear no està gaire satisfet pel pressupost de Sánchez. Si l’any passat les Balears van ser els tercers per la cua en inversions estatals, amb 177 milions d’euros, enguany la xifra davalla fins a 152. És un 11,4% menys que el 2018, amb una aportació per habitant de 135 euros. Aquesta inversió és un 1,2% del total, tot i que les Balears aporten el 2,6% del producte interior brut. La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, ha explicat que farien falta 142 milions d’euros més per a arribar a la mitjana. Malgrat això, el pressupost de Sánchez preveu un augment en convenis i subvencions. La consellera ha destacat que la dotació per al descompte de residents en el transport marítim i aeri augmenta fins a 260 milions d’euros. També hi ha 10 milions per al conveni ferroviari, 10 més per a la reconversió de zones turístiques madures i 11,75 per als consells insulars. Catalina Cladera ha assegurat que, amb totes aquestes dades, la inversió a les Balears puja d’un 28%. Així i tot, continua reclamant l’aprovació del règim especial, per al qual encara no hi ha data d’aprovació, tot i que apunta que hi hauria d’haver acord aquestes setmanes vinents. En canvi, els socis de govern, Més per Mallorca, han demostrat més obertament el seu malestar. El diputat Toni Reus ha qualificat de ‘pèssima’ la inversió prevista: ‘No tan solament no es millora, sinó que es va enrere –ha dit–. Una vegada més, s’ha demostrat que les Balears tenen poc pes.’
El parlament balear aprova la llei agrària per dignificar la pagesia. El parlament balear ha aprovat, amb 31 vots a favor i 19 en contra, el text articulat del projecte de la nova llei agrària. Segons el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, garantirà el futur del sector i ‘dignificarà’ la figura dels pagesos. La llei inclou les ‘agroestades’, com a submodalitat de lloguer turístic en l’habitatge principal del pagès. S’hi podran llogar, per dies o setmanes, fins a sis places i durant un màxim de sis mesos l’any. Aquestes places computaran com a plaça turística, però tindran un preu especial reduït. La llei també pretén detallar l’ordenació general dels sectors agrícola, ramader, agroalimentari i forestal i, alhora, potenciar el desenvolupament rural de les Illes amb un caràcter estratègic i funcional. Vidal ha explicat que s’establiran tres línies d’actuació: la sobirania alimentària, la consolidació d’una renda mínima i la promoció d’aspectes socials, que inclogui els joves dins del sector.
PEL FORAT DEL PANY
Elisenda Alamany, fins fa poc portaveu dels comuns al Parlament de Catalunya, que ara encapçala el corrent Sobiranistes, participarà diumenge en un acte de pre-campanya de Guanyem Sant Boi. És una candidatura unitària de l’esquerra independentista impulsada principalment per la CUP, que competirà electoralment amb Sant Boi en Comú.
LA XIFRA
15 homes andorrans han participat en el programa de rehabilitació de maltractadors que ofereix el Ministeri d’Afers Socials per lluitar contra la violència de gènere. La majoria l’han seguit voluntàriament.
TAL DIA COM AVUI
El 15 de desembre de 1909, avui fa cent anys, van assassinar a Berlín Rosa Luxemburg, pensadora marxista i revolucionària d’origen polonès.
