11.04.2018 - 20:20
|
Actualització: 11.04.2018 - 20:22
TEMA DEL DÍA
Canvi de guió. Nou revés europeu a la justícia espanyola. Tot i les dificultats que troba el procés català dins la Unió Europea –pel vet explícit del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, a abordar la situació de Catalunya–, avui la comissària de Justícia, Věra Jourová, ha deixat de banda del guió i ha defensat la decisió de la justícia alemanya sobre Carles Puigdemont. En comptes d’evitar de pronunciar-s’hi i repetir la cantarella de l”afer intern’, Jourová no solament ha recordat que s’havia actuat d’acord amb la normativa, sinó que a més ha advertit que la Comissió Europea no tenia pas intenció ‘d’ampliar la llista de crims coberts per l’euroordre’ per incloure-hi la rebel·lió o la sedició, com intenta Espanya.
La comissària Věra Jourová és txeca i del grup liberal ALDE, el mateix al qual pertany el PDECat, però també Ciutadans. Per tant, la decisió no es pot pas atribuir a afinitats ideològiques de grup –tot i que no ser del PPE sempre ajuda–, sinó al malestar creixent que hi ha dins la Comissió per l’actitud espanyola. Espanya no ha sabut resoldre el conflicte amb Catalunya, però, a més, ha aconseguit que sigui un problema europeu. Jourobá, en els seus informes anuals sobre la justícia a Europa, ha criticat qui-sap-les vegades Espanya per la manca de separació de poders i d’independència judicial.
La diplomàcia espanyola fa mans i mànigues perquè l’euroordre sigui acceptada pels països europeus, però de moment no se’n surt. La darrera iniciativa és promoure una trobada entre fiscals espanyols i alemanys a l’Haia per mirar d’incloure els delictes de rebel·lió i sedició en els processos de lliurament i d’extradició a Europa. Tanmateix, la jugada té poques possibilitats d’èxit, perquè demanen justament allò que la comissària de Justícia ha descartat avui. En aquesta ofensiva, un grup de disset ambaixadors espanyols en països de la Unió Europea i Suïssa van tractar de la situació catalana i com contrarestar els missatges crítics amb l’estat espanyol en una reunió dilluns al vespre a Alacant amb el secretari d’estat d’Afers Europeus, Jorge Toledo. La reunió ja s’havia de fer perquè els diplomàtics es trobaven per unes conferències sobre el Brexit i la Mediterrània, però la van aprofitar per discutir sobre Catalunya i sobretot, com combatre el decantament de l’opinió publicada alemanya en favor de Puigdemont.
Tots aquests moviments no fan sinó confirmar que el rebuig a acceptar el delicte de rebel·lió per part de la justícia alemanya afecta directament la petició de Llarena. La petició del tribunal de Slesvig-Holstein de demanar més informació sobre el delicte de malversació fa que la defensa de Puigdemont sigui optimista sobre la decisió final, per bé que manté tota la prudència. Les acusacions de malversació contra Puigdemont que va incorporar Llarena a la seva interlocutòria són despeses sobre el registre de catalans a l’exterior, la campanya de publicitat del referèndum i el finançament de l’estada d’observadors internacionals, que difícilment poden ser considerades delictives i, a més, no impliquen directament Puigdemont. Tot esperant la decisió final de la justícia alemanya, demà toca el torn de Clara Ponsatí, que declara davant el tribunal d’Edimburg. Veurem si el delicte de rebel·lió té cabuda en la justícia britànica o no. Un segon revés deixaria l’euroordre de Llarena tocada de mort.
MÉS QÜESTIONS
Costa-Gavras critica a Perpinyà la repressió del govern espanyol. El cineasta Costa Gavras ha criticat en una entrevista al diari L’independent de Perpinyà la repressió del govern espanyol contra Catalunya. En l’entrevista expressa preocupació ‘per la violència de l’estat central espanyol’ contra els independentistes i qualifica la situació de ‘difícil’. Costa-Gavras va rebre el juliol de l’any passat el Premi Internacional Catalunya de mans del president Puigdemont, de qui recorda la ‘passió amb una clara voluntat de sentir-se català’. Costa-Gavras ha vingut a Perpinyà per inaugurar el festival Confrontació, i ha aprofitat l’estada per dedicar el seu darrer llibre. Un dels exemplars l’ha dedicat al subscriptor de VilaWeb Jean-Renaud Costa, amb el següent text: ‘Per Catalunya, visca els presoners polítics. I que els alliberin aviat. Amb la meva amistat i admiració, Costa-Gavras’. Ací la teniu:
À Punt Televisió començarà a fer emissions de prova el 25 d’abril. Les emissions d’À Punt Televisió començaran el dia 25 d’abril en fase de proves. Ho ha anunciat la directora general, Empar Marco, en una compareixença a les Corts. Ha explicat que les primeres emissions serien de sèries infantils que ja s’emeten per la web, programes reciclats, com ara documentaris, concerts i partits de pilota valenciana, i l’assaig d’algun directe. Creu que les emissions definitives començaran abans de l’estiu, tot i que no ha volgut posar-hi data. L’arrencada d’À Punt Televisió obrirà la porta a la reciprocitat acordada entre els governs català i valencià el mes d’octubre passat, tot i que probablement entrarà en vigor quan les emissions siguin definitives.
El PSPV i el Bloc faran pública la seva comptabilitat interna. El PSPV i el Bloc s’han compromès amb Podem a publicar informes sobre la comptabilitat dels partits respectius abans de vint dies, després de la investigació judicial sobre el presumpte finançament irregular de totes dues formacions en la campanya electoral del 2007. Podem s’ha reunit, separadament, amb representants del PSPV i del Bloc per dir-los que calia mantenir ‘tolerància zero’ amb la corrupció. ‘Ha de ser un element diferenciador del Botànic respecte de les legislatures anteriors, de manera que contribuïsca a reforçar l’eix central de la regeneració democràtica’, diu Podem.
El senat espanyol aprova una moció a favor del 75% de descompte per als vols dels illencs. El senat espanyol ha aprovat per unanimitat una moció impulsada per Més per Menorca i presentada pel senador Bernat Picornell, d’ERC, perquè el govern espanyol apliqui el 75% de descompte en els vols entre les illes i la península. En concret, perquè incorpori aquesta bonificació en el pressupost de l’estat. És la primera vegada que una cambra legislativa es manifesta per unanimitat sobre aquesta qüestió. Més per Menorca considera èxit rotund el resultat de la votació al senat i recorda que també és molt important que s’hagi aprovat el punt que insta el govern espanyol a estudiar, conjuntament amb el govern balear i el Consell de Menorca, la implantació de l’Obligació de Servei Públic (OSP) en la ruta Menorca-Barcelona. ‘L’OSP –diu Més per Menorca– és la fórmula que garanteix que els preus no es disparin, perquè amb el descompte del 75% no n’hi ha prou.’ Sigui com sigui, de moment Montoro no ha inclòs aquest descompte en els comptes d’enguany, que ara es negocien.
LA XIFRA
Vint refugiats que hi ha en camps del Líban estudiaran en universitats catalanes per poder reprendre els estudis el curs acadèmic vinent. Els beneficiaris d’aquest projecte, impulsat per la Generalitat i en què col·laboren totes les universitats catalanes i l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), són quinze nois i cinc noies. La majoria són sirians, però també hi ha paquistanesos i palestins.
TAL DIA COM AVUI
L’11 d’abril de 1993, avui fa vint-i-cinc anys, va ser assassinat Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, a mans de joves neonazis a la localitat de Montanejos (Alt Millars). L’assassí, Pedro Cuevas, és en llibertat, com explica Núria Cadenes en aquest reportatge. Pere Cardús ha fet aquesta entrevista als seus pares i germanes. Dos documents periodístics que s’han de llegir per entendre la dimensió d’aquest assassinat. Obrint Pas li van dedicar aquesta cançó:
