Les infeccions de la verola del simi cauen en picat

Aquest estiu, les infeccions de la verola del simi van arribar a ser una preocupació important, especialment en la comunitat d’homes gais i bisexuals, on tenien una incidència més alta. Barcelona es va convertir en una de les ciutats europees amb més casos de la malaltia i el 26 de juliol el Principat va arribar a registrar 293 casos nous de verola del simi, el pic d’infeccions. Quatre mesos després, les infeccions són pràcticament inexistents, tant a Barcelona com a la resta del país i d’Europa. Les darreres dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties mostren que la setmana de l’11 al 18 de novembre només es van notificar 28 casos de verola del simi a tot Europa.

“A l’estiu vam arribar a estar preocupats per si en algun moment les infeccions augmentaven, perquè cada dia vèiem més casos”, recorda Pep Coll, director mèdic del BCN Checkpoint, un centre comunitari de detecció de malalties de transmissió sexual adreçat específicament a homes gais i bisexuals i dones trans que també s’ha encarregat d’atendre casos de la verola del simi.

La caiguda de contagis es veu clarament en el gràfic següent, elaborat amb les dades dels darrers quatre mesos notificades pel Sistema de Vigilància en Salut Pública del govern espanyol. Entre el 15 de juliol, data que comencen els informes, i l’11 d’octubre van publicar dos informes cada setmana; però a partir de llavors van passar a ser setmanals pel descens d’infeccions.

Els gràfics mostren com el Principat va concentrar la majoria dels casos, però que al País Valencià i les Illes també n’hi va haver. En total, fins al 22 de novembre, al Principat s’han detectat 2.234 casos de verola del simi; al País Valencià, 543; i a les Illes, 213. D’aquests, 48 pacients catalans, 32 valencians i 7 illencs van haver de ser hospitalitzats. De mitjana, van passar cinc dies ingressats.

Tot i que no és considerada una malaltia de transmissió sexual –perquè es contagia en el contacte pell amb pell, independentment de si hi ha relació sexual o no–, la majoria d’infeccions eren justament en el contacte sexual. Això va fer que més del 60% dels infectats tingués inflamacions i irritació a la zona anogenital, i vora un 20% a la zona bucal. Més de la meitat dels pacients, a més, en presentaven també en altres zones del cos. A banda, vora el 60% dels pacients va declarar que havia tingut febre, un terç es va trobar més cansat que habitualment i vora un quart dels pacients tenia mal de cap i dolor muscular. A més, vora el 15% també va tenir mal de coll i a gairebé la meitat se’ls van inflamar els ganglis limfàtics.

Per a Pep Coll hi ha tres motius que expliquen la caiguda de casos després de l’estiu: “La primera raó és que la vacuna ha fet efecte, encara que la majoria de gent només hagi rebut la primera dosi de les dues.” A causa de la quantitat limitada de vaccins, es van restringir al col·lectiu considerat de risc –persones que feien PrEP (profilaxi pre-exposició al VIH), que tenien múltiples parelles sexuals o que participaven en sessions de sexe amb drogues– i es va prioritzar de vaccinar més quantitat de gent encara que només fos amb una dosi, que no pas generar una immunitat total a un nombre més reduït de persones. “La protecció que s’ha donat no és màxima, però sense dubte ha generat immunitat en la població amb més risc”, diu Coll, que afegeix que la previsió és que s’administrin aviat les segones dosis.

Inicialment, les dosis es van restringir molt, però a mitjan setembre el Departament de Salut va obrir una pàgina web per a demanar hora per a vaccinar-se a la Fira de Barcelona, que s’afegia als divuit centres hospitalaris i punts de referència de malalties de transmissió sexual de Catalunya ja operatius.

Al País Valencià i les Illes, en canvi, no es va arribar a obrir mai la vaccinació per a tothom en aquestes circumstàncies que ho demanés, sinó que es va limitar als grups de població que feien PrEP o amb infecció amb VIH –que van ser citats pels seus centres habituals–, als contactes estrets confirmats amb risc alt d’emmalaltir greument (infants, embarassades i persones immunodeprimides) i professionals sanitaris i de laboratori en contacte amb casos confirmats o mostres que tinguessin alguna incidència amb l’equip de protecció individual.

La sensibilització, clau per a tallar les infeccions

El següent factor que Pep Coll creu que hi ha influït és la sensibilització i l’alerta que es va crear en la població d’homes gais i bisexuals, que segons un estudi amb vora dos-cents pacients de la verola del simi eren el 92% dels malalts: “Hi ha persones que van canviar el seu comportament sexual. Van disminuir el nombre de parelles o, fins i tot, van practicar l’abstinència sexual.” Ara la intranquil·litat s’ha rebaixat, diu, però en el pitjor moment “qui més qui menys tenia un conegut que tenia la verola o l’havia tingut”.

Per últim, però molt especialment, el tercer motiu que apunta com a causa del descens d’infeccions és el diagnòstic ràpid de la malaltia: “Al principi ni els pacients ni molts professionals sanitaris coneixien la verola del mico. A vegades començava amb lesions que semblaven granets, o el pacient no anava al metge perquè no hi donava importància, o quan hi anava el metge no ho diagnosticava, de manera que ho podia continuar transmetent.”