20.05.2023 - 21:40
Els grecs estan convocats avui a les urnes per triar un nou parlament, en un context totalment obert i ple de modificacions. La governabilitat del país se la disputen ara com ara el primer ministre actual, Kiriakos Mitsotakis, i l’ex-primer ministre Alexis Tsipras, que, si li surten els comptes, haurà de posar d’acord una amalgama dividida de partits d’esquerres.
Però l’opció que sembla tenir més possibilitats, de fet, és que hi hagi un blocatge que porti a una repetició electoral el mes de juliol; amb un sistema electoral diferent.
El partit de Mitsotakis, Nova Democràcia, encapçala els sondatges i aspira a renovar el mandat tot i haver esclatat l’escàndol sobre Pegasus i l’accident de tren que va deixar cinquanta-set morts al febrer al nord de Grècia. El problema és la manca de socis, atès que no tindria majoria amb l’ultranacionalista i ortodox Solució Grega i sembla difícil que puguin arribar a cap acord amb cap formació més.
Tot i el malestar i la preocupació expressada per gran part de la població per la degradació de l’estat de dret, l’alternativa sembla que no convenç una majoria àmplia de la població. El canvi implicaria irremeiablement el retorn com a cap del govern d’Alexis Tsipras, de Syriza.
Tspiras hauria de formar un govern de coalició amb els socialdemòcrates del Pasok-Kinal, tercera força, i el partit d’esquerra de Ianis Varufakis, Mera25, una escissió de Syriza que aconseguiria més d’una desena d’escons. Tanmateix, l’escull principal és que l’aliança hauria de tenir el vist-i-plau del Partit Comunista de Grècia (KKE), un partit marxista-leninista i euroescèptic, que fins ara ha dit que no entrarien en un govern encapçalat per Tsipras ni li donarien suport.
Això pot implicar un blocatge de la situació que desemboqui en una repetició electoral al juliol, que clarament beneficiaria Nova Democràcia. En les eleccions vinents, després d’aquestes, ja es recupera la bonificació de cinquanta escons per a la primera força.
I aquest impuls extra és previst que vagi a parar al partit del primer ministre Kiriakos Mitsotakis, que encapçala els sondatges d’ençà de l’any 2016 i que amb aquest mig centenar de parlamentaris més molt probablement aconseguiria la majoria absoluta, com ja va fer l’any 2019. De manera que si no hi ha una majoria estable, s’anirà a unes eleccions amb unes expectatives totalment diferents, i això fa que l’esquerra tingui avui una oportunitat de governar que qui sap quan es tornarà a repetir.
Les incògnites de les eleccions
Tot i que les perspectives de cadascun dels blocs i partits semblen clares, hi ha uns factors difícils de mesurar pels sondatges i que poden fer variar el resultat de les urnes. El primer és que hi ha un nombre rècord d’indecisos, de vora el 10% de la població, i és prevista una participació més baixa. De manera que encara hi ha una part de la població que no sap què votarà o si anirà a votar.
A més, hi ha canvis en el cens. Per una banda, hi ha una rebaixa de l’edat per a votar a 17 anys i que fa que enguany hi hagi 440.000 joves que poden votar per primera vegada d’un cens que no arriba als 10 milions d’electors i, per una altra, els grecs residents a l’estranger podran votar de l’exterior estant sense haver d’anar fins a Grècia.
Finalment, aquest mateix mes de maig s’ha il·legalitzat Grecs per la Pàtria, un partit impulsat per l’ex-diputat d’Alba Daurada Ilias Kasidiaris, que ara com ara és empresonat per haver dirigit una banda criminal. Els sondatges li donaven un 4% del vot i és una incògnita què faran aquests electors, si optar per l’abstenció o votar una candidatura de dretes més moderada.
L’economia i l’estabilitat, al centre del debat
La gran qüestió de la campanya electoral a Grècia ha estat l’economia, en un moment complicat, amb una inflació alta. Nova Democràcia es presenta com el garant de l’estabilitat enfront de l’heterogeni i dividit bloc d’esquerres.
L’economia ha crescut per sobre de la mitjana europea, ha arribat inversió estrangera i s’han deixat enrere els mecanismes de vigilància que imperaven d’ençà de feia dotze anys. Mitsotakis s’ha compromès de cara a la nova legislatura de reduir la desocupació per sota del 8% i millorar encara més el creixement i la inversió directa.
A més, Nova Democràcia és més ben vista en la qüestió de la seguretat i de la immigració. En el mandat actual s’ha reforçat la policia, s’ha arribat a grans acords armamentístics, especialment amb l’estat francès, i ara han promès d’ampliar durant aquesta nova legislatura la tanca amb Turquia fins a cobrir gairebé del tot els 192 quilòmetres de frontera, arran de “l’amenaça migratòria”. Sobre això, proposa que sigui finançat per la Unió Europea, amb l’argument que no hauria de ser Grècia qui assumeixi el cost de protegir la frontera europea.
El fet que l’autoritari president turc, Recep Tayyip Erdoğan, que aquests darrers anys ha creat uns quants conflictes territorials i militars amb Grècia, acabés primer en la primera ronda de les eleccions de la setmana passada, pot fer que els grecs optin per l’estabilitat més que no pas pel canvi.
De manera que l’amalgama de partits d’esquerres, malgrat que el govern de Nova Democràcia té molts detractors, no té garantida ni de bon tros una majoria alternativa ni és capaç de concentrar tots els vots que s’hi oposen.
Syriza ha acusat el govern de legislar per una elit i ha promès una política fiscal més justa i que reduirà la desigualtat. Les mesures que vol implantar són l’augment dels salaris i les pensions, limitar els marges de benefici del sector energètic, reduir la jornada laboral, millorar la transparència i protegir els drets de les minories.
El gran desafiament de Tspiras serà, per una banda, arribar a un acord amb les altres forces d’esquerra i, per l’altra, el de presentar-se com una opció sòlida, vist per molts votants moderats com un generador de polarització i inseguretat econòmica arran del conflicte que va tenir amb les institucions europees quan governava, i pels més d’esquerra, com un dirigent que no va ser capaç d’impulsar les reformes promeses.
Això no vol dir que no puguin arribar a tenir una majoria ajustada al parlament i que s’aconsegueixi a partir d’avui de revertir la situació i assolir un govern alternatiu amb uns mètodes diferents i més democràtics.
