14.01.2021 - 21:50
El govern de Catalunya i la taula de partits es reuneixen a migdia al parlament per prendre una decisió sobre l’ajornament de les eleccions del 14 de febrer. L’executiu i la major part de partits s’han decantat per suspendre les eleccions, tenint en compte les males previsions epidemiològiques i les recomanacions dels experts. L’últim a avenir-s’hi ha estat el PSC, que s’havia quedat sol defensant que s’havien de mantenir. Segons fonts de partit, en la reunió proposaran que es facin al març, abans de Setmana Santa. Consideren que, si les eleccions es fan al maig, les previsions d’evolució de la pandèmia es podrien tornar a complicar. Es preveu que l’ajornament s’executarà amb un decret signat per Pere Aragonès després d’una reunió del govern a la tarda. Les eleccions ja es van convocar automàticament per primer cop, i l’ajornament sobrevingut per la pandèmia deixa obert uns quants interrogants: són aquests.
Es poden suspendre unes eleccions convocades automàticament?
El govern sosté que sí, i que ha de fer-ho el vice-president amb funcions de president. Pere Aragonès ja va signar el decret de convocatòria del 14-F, que partia de la dissolució automàtica del parlament una vegada exhaurits els dos mesos per a elegir un president que rellevés Quim Torra. Aquell decret ja establia fora de l’articulat que “si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia”, les eleccions no es podien fer amb garanties de salut pública, es podria “deixar sense efectes” la convocatòria i ajornar-la a una data posterior. De fet, el govern s’ha armat jurídicament amb un informe preliminar sobre l’encaix legal de l’ajornament que es basa en un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora emès al setembre. Va ser el president Quim Torra qui va demanar-lo a l’agost, arran de la incertesa d’una convocatòria electoral enmig de la pandèmia. El canvi de data seria, formalment, una “suspensió dels efectes de la convocatòria electoral”. Exactament com ho van fer els presidents basc i gallec. A la pràctica, un ajornament.
Què s’ha d’al·legar?
L’exercici d’aquesta suspensió hauria de tenir garanties que “està deslliurat de qualsevol oportunisme polític que posi en dubte la legitimitat dels resultats electorals”. És a dir, s’haurien de justificar les circumstàncies sanitàries en què s’emmarca la decisió. En l’última reunió del govern i la taula de partits, el Departament de Salut va mantenir que el pic assistencial serà a les vigílies del 14-F, i això que no preveu pas cap acceleració dels contagis, com ha passat a la Gran Bretanya amb la nova variant del virus. El govern també ha d’assegurar que no es pot garantir que les eleccions es facin en condicions de llibertat i d’igualtat, de manera que es pot qüestionar la legitimitat democràtica de les institucions que en sorgissin. Segons el Síndic de Greuges, entre 216.000 i 196.000 contagiats i contactes estrets podrien tenir dificultats per a votar. El parlament hauria pogut aprovar una llei electoral parcial pròpia que establís mecanismes alternatius per a minimitzar els contagis com ara franges horàries segregades, urna mòbil, ampliació de dos dies de la jornada electoral o més mesures, però no ho va fer. Es regeix per la llei electoral espanyola (LOREG), molt estricta i específica quant als horaris de votació, al vot en urna, etc.
El decret de suspensió ha de fixar la nova data?
D’acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia, a la suspensió s’hi ha de fixar un horitzó que garanteixi la periodicitat de les eleccions. Per aquesta raó, els decrets basc i gallec van preveure explícitament l’activació de les eleccions així que s’aixequessin els estats d’alarma i d’emergència sanitària. Ara, els presidents Íñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo van executar l’ajornament a mitjan març i no va ser fins al maig que van anunciar que les eleccions serien el 12 de juliol. Després de la reunió de la taula de partits al parlament, és previst que el govern es reuneixi a la tarda abans de la signatura del decret per part d’Aragonès.
Quin és el nou horitzó electoral?
El govern debat una data alternativa que podria ser al maig o al juny. Els dos socis intenten combinar l’exigència que la situació d’interinitat del govern sigui com més curta millor i s’obri una nova legislatura, amb la necessitat que tant la campanya com la cita electoral es desenvolupin en un moment en què l’evolució de la pandèmia hagi millorat, també pel que fa a la immunitat de la població amb la vaccinació. Sí que és clar que Aragonès haurà de signar el nou decret de convocatòria de les eleccions, que es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) 54 dies abans de la nova cita a les urnes, tal com estableix la llei.
L’ajornament del 14-F es podria impugnar?
Contra l’ajornament s’hi pot presentar un recurs, i el govern espanyol ja ha deixat oberta aquesta possibilitat, malgrat l’hostilitat política que implicaria un enfrontament d’aquestes característiques amb el govern català. I tot plegat, enmig d’una aparent voluntat de normalitzar les relacions amb la Generalitat, després d’haver vist com ERC facilitava l’aprovació del pressupost espanyol i que el govern de Pedro Sánchez flirtejava amb els indults als presos polítics i amb la reforma del delicte de sedició. El PSC és l’únic partit que s’havia oposat frontalment a l’ajornament de les eleccions, ara que les enquestes somriuen a la candidatura del ministre Salvador Illa, però ahir al vespre ja l’acceptava i plantejava que es pugui votar al març. El govern espanyol podria recórrer al Tribunal Constitucional, però és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on, segons el govern, seria més lògic de presentar un recurs. Si algú ho fes, la justícia hauria de sentenciar si la decisió és ben fonamentada en criteris de salut pública.
Què hauran de fer els qui han demanat el vot per correu?
El Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, encapçalat pel conseller Bernat Solé, estudia què passaria amb tots els processos que ja han començat i que amb l’ajornament quedarien en suspens. Segons fonts de la conselleria, sembla clar que les sol·licituds del vot per correu s’hauran de tornar a fer. No es pot pressuposar que una persona que volgués votar per correu el 14-F ho vulgui tornar a fer en la nova data electoral.
I els avals que ja han presentat els partits extraparlamentaris?
El govern també ho estudia. Aquestes candidatures ja han presentat les signatures que necessitaven i el DOGC ha publicat totes les llistes que s’han presentat per al 14-F. Però les juntes electorals de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona no han proclamat encara les candidatures perquè encara és vigent el període de comprovació d’aquests avals.
