Les incògnites que caldrà resoldre després del 27-S

El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya és una victòria clara dels partidaris de la independència. Fins i tot el resultat en percentatge de vot és increïble. La suma de Junts pel Sí i la CUP no arriba al 50% per poc. Però també és cert que una part dels votants de Catalunya Sí que es Pot és independentista. Per exemple, la cap de llista per Lleida es declarava obertament independentista. Els pròxims passos en la formació del parlament i les primeres votacions desfaran algunes incògnites. Mentrestant, vegem algunes certeses i dubtes que ens deixa el resultat d’ahir:

—Certesa: el fet més lamentable de la nit va ser que Pablo Iglesias no donés la cara després d’haver capitalitzat la campanya de Catalunya Sí que es Pot. Hi ha molts membres d’Iniciativa que lamenten ara haver fet aquesta coalició i que critiquen amb molta duresa els missatges que va imposar el cap de Podem. En aquest sentit, Duran i Lleida, que havia enviat Espadaler a la mort política, va ser més valent i no es va amagar.

—Dubte: quin serà el paper de Catalunya Sí que es Pot d’ara endavant? Quin clima hi haurà entre els integrants de l’invent? S’adonaran que el canvi a Catalunya tan sols pot arribar per la via de la independència i s’enfilaran al tren? Sabrem si una part dels seus vots es poden comptar finalment com a independentistes? Voldran formar part del projecte constituent? La resposta pot arribar en la votació que es faci a la primera sessió del nou parlament.

—Certesa: Junts pel Sí i la CUP tenen una majoria absoluta per acomplir el mandat democràtic sorgit de les urnes. Tenen 72 diputats i un 48% dels vots.

—Dubte: la victòria per escons i no per vots obre més que mai la possibilitat del referèndum? El full de ruta acordat de Junts pel Sí diu que el referèndum es farà al final del procés amb la votació de la constitució un cop proclamada la independència. Aquest esquema continua vigent després del resultat d’ahir?

—Certesa: Duran i Lleida i els seus adlàters van portar Unió a una doble ruptura. Van dividir el partit en dues meitats pràcticament iguals i van trencar la tradició política d’un partit que sempre havia estat al servei de la llibertat de Catalunya. Fins i tot, la família de Carrasco i Formiguera ha prohibit als de Duran d’utilitzar el nom d’un dels fundadors afusellats pel franquisme. Amb aquesta doble ruptura, Unió ha quedat expulsada del sistema de partits polítics català. S’ha demostrat que aquest sector d’Unió s’havia mantingut sobrerepresentada institucionalment.

—Dubte: Sembla clar que l’anhel de Duran ja no era Catalunya sinó Espanya. I per això ell es va reservar per a les eleccions espanyoles. Tanmateix, aquest pla requeria un resultat diferent ahir. La derrota rotunda d’Unió deixa intactes els plans de Duran? El que queda del partit li mantindrà la confiança? No seria més honest de reconèixer l’error històric i retornar el partit als veritables hereus del 1931? Què hauria votat el 2,51% d’electors que van votar Unió si haguessin sabut que no tindria representació?

—Certesa: Junts pel Sí depèn de la CUP per elegir el president de la nova legislatura. La coalició de CDC, ERC i una pila de partits i independents va decidir que Artur Mas continuaria essent el president si guanyaven les eleccions. Però la CUP ja ha anunciat que no facilitaria l’elecció de Mas en cap cas. Per un sol diputat, la CUP té aquest poder.

—Dubte: ERC, Romeva i alguns independents acceptaran que Mas no sigui el president? Mantindran l’acord que va permetre Junts pel Sí peti qui peti? La CUP forçarà el canvi de candidat sabent que té el 8,21% dels vots enfront del 39,55% de Junts pel Sí? I això no serà contrari a la idea que les decisions les prenguin les majories i no les minories? Se sap quines conseqüències pot tenir matar Artur Mas en termes polítics? En un moment d’acumulació de forces, val la pena de crear desconfiança en determinats sectors socials? I la comunitat internacional entendrà aquest canvi justament ara?

—Certesa: Ciutadans ha pres el control de l’oposició al parlament. Ha obtingut un resultat extraordinari, que el deixa en una posició immillorable per encarar l’assalt al congrés espanyol. Si els 25 diputats són tan ‘hooligans’ i mal educats com els 9 que tenien fins ara, el parlament pot convertir-se en un autèntic espectacle constant. Ja hem vist com actuava aquest unionisme aquesta legislatura que hem tancat. Els actes de campanya de Ciutadans van fer figa en assistència de públic. Tan sols l’operació instrumentada des dels grans aparells mediàtics i econòmics de l’estat explica el resultat d’Arrimadas i la gent de Rivera. La junta electoral no va actuar mai contra la manca d’equilibri informatiu i tertulià de les grans televisions espanyoles.

—Dubte: l’unionisme recalcitrant ja ha tingut moltes baralles internes en pocs anys de vida. Aquest creixement desmesurat serà ben paït pel partit? La democràcia interna hi brilla per la seva absència. I això en un partit minúscul pot funcionar, però ara caldrà veure si no hi ha vies d’aigua constantment. Quant tardarà Ciutadans a fracturar-se entre faccions? El temps ho dirà.

Com ja havíem insistit aquestes últimes setmanes, el 27-S no era el final de res, sinó el principi de moltes coses. I ara s’obre un període apassionant en què la política s’escriurà amb majúscules. Construir un estat és un projecte fascinant que demana intel·ligència i caràcter. La resolució d’aquestes incògnites i més determinarà la manera, el ritme i el resultat del tram final cap a la independència.