Les imprudències de l’estat espanyol amb l’imam de Ripoll

Els detinguts per la implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils van declarar davant el jutge que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, es volia immolar al centre de Barcelona amb una corretja d’explosius que els mossos van trobar ahir a la matinada entre la runa de la casa d’Alcanar. També hi van trobar la cartera de documentació de l’imam i bitllets d’avió per a viatjar a Brussel·les.

L’imam Abdelbaki es-Satti, considerat el cervell dels atacs de dijous, va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar. Sembla que fou ell qui va contribuir a la radicalització dels joves que integraven el grup que va preparar els atemptats.

Va fer una breu estada a Vilvoorde, a Flandes, una localitat que durant anys va ser un dels focus més importants de gihadisme. Hi va residir només tres mesos: no tenia permís de treball, perquè no havia presentat el certificat d’antecedents penals. La raó, segurament, fou que anteriorment havia passat quatre anys a la presó de Castelló de la Plana per tràfic d’haixix i per qüestions relacionades amb estrangeria, segons que va informar Europa Press.

Ahir El País publicava unes declaracions del batlle de Vilvoorde, Hans Bonte, segons el qual les autoritats de Bèlgica van demanar a la policia espanyola si l’imam tenia vincles amb el gihadisme. La resposta, del 8 de març de l’any passat, fou que no.

Bonte explica al mateix diari que Satti, que hi va arribar el mes de gener del 2016, va dir que hi havia anat perquè ‘a Espanya no tenia futur’. I diu que ‘la policia local i els responsables d’antiradicalització van cercar tota la informació que van poder i van posar-se en contacte amb els serveis d’intel·ligència.’ El ministre Zoido va negar ahir haver rebut cap comunicació de les autoritats belgues.

El suposat avís als mossos
Avui, en canvi, diversos mitjans espanyols publiquen que la policia belga ‘va avisar directament els Mossos d’Esquadra’ el març de l’any passat sobre es-Satty. Fonts del cos policíac han precisat a VilaWeb que aquesta informació no s’ajusta a la realitat, que els mossos no van rebre cap comunicació oficial de cap cos policíac. Informen que hi va haver un contacte entre dos agents, en mosso i un policia belga, en un marc de confiança i fora del circuit oficial, en què el policia belga va demanar si tenien informació d’aquesta persona. Va ser un contacte molt escuet, i en aquell moment els Mossos d’Esquadra no tenia constància de cap possible vincle extremista.

Ara, aquest no és pas l’únic cas que obre dubtes sobre l’eficàcia de les institucions de l’estat espanyol en relació amb l’imam. Un jutge de Castelló de la Plana va revocar l’ordre d’expulsió de Satti perquè considerava que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè va demostrar ‘esforços d’integració amb la societat espanyola’, segons que publicava El Mundo. Satti, de ciutadania marroquina, havia de ser expulsat per una condemna per tràfic de droga. Va entrar a la presó de Castelló 1 per aquell delicte el gener del 2012 i en va sortir el 20 d’abril de 2014.

Però dimarts es va saber que l’imam de Ripoll també havia aparegut en el sumari de l’anomenada ‘operació Chacal’, en què hi va haver cinc detinguts el gener del 2006 acusats d’haver reclutat mujahidins per a enviar-los a l’Irac. Els sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, SUP i AUGC, es queixaven abans-d’ahir en un comunicat que aquesta informació no havia estat comunicada a les autoritats catalanes, tot i ser una informació de la qual disposava justament el Ministeri d’Interior i, per tant, la policia espanyola.

A més, també s’ha sabut que l’advocacia de l’estat va decidir de no recórrer contra la sentència que el 2015 va anul·lar l’ordre d’expulsió de Satti per tràfic de droga, perquè no els constava cap més delicte. Com que no hi va haver recurs, l’anul·lació de l’expulsió va ser ferma.

D’una altra banda, segons que informa El País, durant l’estada a la presó de Castelló de la Plana l’imam va establir contacte amb un dels condemnats per l’atemptat de l’11-M a Madrid, Rachid Aglif.