29.07.2023 - 12:39
|
Actualització: 29.07.2023 - 15:40
Una anàlisi de la conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya mostra que, un any més, les Illes i Catalunya tornen a ser de les comunitats autònomes que més paguen, però que menys reben. L’anàlisi s’ha fet a partir de les dades de liquidació del model de finançament publicades pel ministeri espanyol d’Hisenda i mostra que Madrid és la comunitat que més impostos paga, amb 3.769 euros per càpita, l’onzena en recursos (2.834 euros per càpita), i la quinzena si es té en compte el cost de la vida a la comunitat (2.412 euros per càpita). La segona que més contribueix al sistema són les Illes, amb 3.248 euros per càpita, però és la novena en recursos (2.910 euros per càpita) i desena si es té en compte el cost de la vida (2.867 euros per càpita).
En tercer lloc, hi ha Catalunya, que paga 3.153 euros per càpita, però que és la desena en recursos, amb 2.848 euros per càpita. Això implica que, amb el model de finançament actual, cada català perd 305 euros l’any. Si es té en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat que en altres comunitats, la diferència s’eixampla més, amb una pèrdua de 595 euros per persona. De fet, amb aquest càlcul, Catalunya passa a ser la penúltima comunitat en recursos, amb 2.558 euros per càpita.
“Les dades demostren que Catalunya torna a ser perjudicada per un model injust i caduc, ja que els catalans paguen molt per sobre de la mitjana i, en canvi, reben per sota de la mitjana”, ha lamentat la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas. Diu que el model “s’hauria d’haver revisat ja el 2014” però cap govern espanyol, ni del PP ni del PSOE, l’ha volgut tocar.
D’acord amb les dades de liquidació, Catalunya va aportar gairebé un 17,7% més d’ingressos que la mitjana de comunitats autònomes, mentre que la redistribució posterior la va fer quedar un 2,1% per sota de la mitjana. La posició de Catalunya empitjora encara més si es té en compte l’impacte del cost de la vida, estant un 12,1% per sota de la mitjana dels territoris del règim comú de finançament, on no hi ha les comunitats forals.
El País Valencià, segons aquests càlculs, ocupa la novena posició, amb una aportació 2.561 euros per càpita, i uns recursos rebuts equivalents a 2.691 euros per càpita, cosa que el deixa en la quinzena posició. És a dir, la darrera comunitat de totes. Si es té en compte el cost de la vida, les aportacions queden en 2.821 euros per habitant, que els deixa en dotzena posició.
Segons aquests resultats, la comunitat autònoma que més recursos rep per càpita és Cantàbria, amb 3.632 euros per habitant, que és la cinquena que més contribueix, i també la cinquena si es té en compte el cost de la vida. La segueixen Extremadura (3.422 euros per persona) i Castella-i-Lleó, amb 3.411.
La consellera Mas ha destacat que, més enllà de “l’infrafinançament” que mostren aquestes dades, Catalunya pateix una “inexecució reiterada d’inversions” per part de l’estat espanyol. “El 2021, l’estat només va invertir el 36% del que va pressupostar a Catalunya. I l’estat va ajornar ‘sine die’ la publicació de les dades del 2022, que estaven programades pel 30 de maig”, ha recordat.
