Les Illes Fèroe, una nova constitució que blindi el dret d’autodeterminació

Les Illes Fèroe són entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca. Segons l’autonomia establerta l’any 1948, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals), l’educació, l’energia o la política financera. Tanmateix, ara preparen una nova constitució que els reconegui explícitament el dret d’autodeterminació. La població és dividida entre els qui volen continuar formant part de Dinamarca i els qui s’estimen més de convertir-se en un estat propi. Així i tot asseguren que aquest procés no és ‘traumàtic’ perquè el diàleg i l’entesa amb Dinamarca són fluids. També troben que aquesta és la diferència principal entre les Fèroe i Catalunya.

Les Illes Fèroe són sota l’autoritat de Dinamarca en matèries com justícia, policia, immigració o regulació financera. El 25 d’abril passat, les Illes havien de votar en un referèndum sobre una nova constitució que els havia de blindar, també, el dret d’autodeterminació i, per tant, no era pas presentat com un referèndum per la independència. Entre més qüestions, s’havia de votar un nou marc legal que facilités l’emancipació en cas que més endavant els feroesos la preferien. Malgrat tot, el plebiscit va haver de ser posposat perquè no es va arribar a cap acord respecte de l’esborrany.

‘Hi treballem’, afirma el vice-primer ministre de les Illes, Høgni Hoydal. Així i tot, la població no veu pas aquest escull com un problema. Afirmen que no tenen pressa i subratllen que la relació amb Dinamarca és ‘excel·lent’.

L’arxipèlag, situat a l’Atlàntic nord-oriental, és format de divuit illes muntanyoses que cobreixen una superfície total de 1.399 quilòmetres quadrats, i té sobirania sobre 274.000 quilòmetres quadrats de mar. Això fa que el sector econòmic més important sigui el pesquer i que bona part dels seus poc més de 50.000 habitants s’hi dediquin.

‘Som diferents, no tenim res a veure amb Dinamarca; tenim una llengua pròpia, una cultura pròpia’, explica un d’aquests pescadors, Birgir Enni, ara ja retirat. Es declara obertament independentista i sosté que l’autonomia anirà creixent any rere anys fins que arribi el moment d’esdevenir un país sobirà. ‘Espero veure-ho amb els meus propis ulls’, diu.

Enni recalca que la relació amb Dinamarca és ‘boníssima’. ‘A diferència d’algunes altres nacions, nosaltres no hem tingut mai cap guerra, hem pogut arribar a tots els acords amb diàleg’, exposa. Tanmateix, aquest diàleg pausat alenteix el procés més que no pas voldria. ‘Però s’ha de fer bé, no tenim pas pressa’, ha afegit.

Ara per ara, Enni creu que els independentistes feroesos són majoria, però amb poc marge. Heidi Lauristen va néixer a les Fèroe però es va criar a Dinamarca, on els pares van anar a viure quan ella era petita. ‘El meu pare era pescador i hi va trobar una feina més bona’, ha dit. Va tornar a les Illes fa setze anys perquè es va casa amb un feroès i va muntar una cafeteria a tocar del port de Tórshavn.

El seu punt de vista és força diferent del d’Enni. Lauristen prefereix que les Fèroe continuïn formant part de Dinamarca. ‘Som massa petits i no tenim una economia prou forta. Crec que, plegats, les coses ens van molt millor’, ha afirmat. A més, subratlla que l’autonomia els permet de protegir la llengua i cultura pròpies, com també mantenir un bon nivell de vida.

‘Si hi hagués un referèndum d’autodeterminació l’any vinent, hi votaria que no’, ressalta. També exposa que hi ha molta relació entre les Fèroe i Dinamarca i que hi ha moltes famílies amb arrels a tots dos llocs. Tot i això, considera que la independència no és pas cap font de conflicte per a la societat feroesa. ‘Són negociacions polítiques’, sosté.

L’ex-president Carles Puigdemont hi ha viatjat per mantenir reunions amb polítics i diputats d’aquest territori. A més, també ha participat en unes jornades internacionals sobre el dret d’autodeterminació al segle XXI, on ha compartit cartell amb representants d’Escòcia i Nova Caledònia.

Els feroesos que hi van assistir de públic coincideixen a destacar que troben que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de dialogar amb els estats dels quals formen part. ‘Per a nosaltres és impensable que hi hagi líders polítics a la presó’, conclou Enni