03.12.2019 - 05:20
«160 anys de desenvolupament en biologia evolutiva han demostrat que l’evolució és clau per a entendre la biodiversitat». Són paraules de Pau Carazo en la introducció del monogràfic Formes infinites. Escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat, part central de l’últim número de la revista Mètode per a 2019. Carazo, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, ha coordinat aquest número que explora diferents escenaris i situacions on les pressions selectives influeixen en la diversitat d’espècies que habiten el planeta.
Obri el monogràfic Daniel Sol, investigador del CREAF, amb una panoràmica general sobre el futur de la biodiversitat a la Terra. Un grup d’investigadors de l’Institut Cavanilles encapçalats per Manuel Serra, ens presenten els resultats de la seua investigació sobre les sorprenents estratègies d’adaptació ambiental dels rotífers, organismes planctònics que habiten a les llacunes. El doctor en Biologia de la Universitat d’Oviedo Germán Orizaola ens descobreix el fascinant cas de les espècies que habiten la Zona d’Exclusió de Txernòbil, mentre que les investigadores de la Universitat de Zurich Yagmur Erten i Hanna Kokko analitzen la rellevància del càncer com a factor en la selecció natural. Per últim, Álvaro San Millán, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal a Madrid, tracta des del punt de vista evolutiu una de les problemàtiques que més afectaran la nostra salut en el futur: l’adquisició de mecanismes de resistència als antibiòtics per part des bacteris.
Aquest número compta, a més a més, amb una col·laboració molt especial: una llegenda de l’art contemporani valencià, l’artista albaidí Monjalés, que ha realitzat ex professo la sèrie d’obres titulada «Adveracions talesianes» per a il·lustrar els articles d’aquest monogràfic i la portada del número.
«Focus verd», nova secció de Mètode
El volum 4 de Mètode per a 2019 porta també una part de davant carregada de temes interessants: la comunicació creativa del canvi climàtic de Maxwell Boykoff; entrevistes a Elizabeth Rasekoala, enginyera química nigeriana guanyadora del Premi Nat 2019, i a John Butterworth, investigador del University College de Londres; un article de Cristina Junyent sobre Francesc Salvà, l’il·lustrat barcelonès que va fabricar un telègraf elèctric al segle XVIII, i una repassada a la presència de la Lluna en la literatura a càrrec de Xavier Duran. També comptem amb un document sobre la vida de Mileva Marić, física i matemàtica sèrbia que va ser la primera esposa d’Albert Einstein.
En aquest número, Mètode estrena una nova secció, «Focus verd», on les fotografies de Roberto García-Roa, fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles, ens descobriran moments únics de mons llunyans i propers. A ell l’acompanyen les signatures habituals de Mètode, a més d’una secció de llibres plena de novetats interessants.
Regal per a subscriptors: La ciència a la taula, de Fernando Sapiña
Els subscriptors de Mètode rebran juntament amb el número 103 un exemplar de La ciència a la taula, de Fernando Sapiña, l’últim volum de la col·lecció «Monografies Mètode». Si encara no estàs subscrit, però, pots aprofitar l’oferta de subscripció de 2020 i endur-te com a regal un lot de llibres de la col·lecció, entre ells La ciència a taula . Pots subscriure-t’hi ací. També pots aconseguir el llibre a través del Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Llig més articles al web de Mètode
