Les flames d’Urquinaona no van afavorir Vox

TEMA DEL DIA
Fantasma. En els dies de plom de la campanya de les eleccions del 21 de desembre de 2017, en plena aplicació de l’article 155, l’actual flamant vice-president del govern espanyol Pablo Iglesias va acusar l’independentisme d’haver ajudat a despertar el fantasma del feixisme a Espanya. La declaració va fer fortuna, va ser utilitzada per la seva formació i, sobretot, pel PSOE per atiar el fantasma de l’extrema dreta i provar de recollir vot útil arreu de l’estat, sobretot a les eleccions espanyoles del mes d’abril i també, tot i que amb menys intensitat, a les eleccions del passat 10 de novembre.

Les dades publicades aquesta setmana pel baròmetre del CIS, el primer després de les eleccions, desmenteixen aquesta tesi. Actualment, Vox té 52 diputats al congrés espanyol, més del doble dels que va obtenir a les eleccions del 28 d’abril. Un creixement espectacular innegable, però segons l’últim baròmetre només el 24% dels espanyols reconeixen que la situació de Catalunya va afectar el seu vot. Una gran majoria, el 75,3%, assegura que el procés no va tenir cap mena d’influència a l’hora de decidir quin partit escollia. Aquest percentatge puja una mica en el cas dels votats del PP i Ciutadans, però només es dispara al 60% en el cas de Vox. És a dir, només els ultres fan de la situació de Catalunya un argument per a justificar el seu vot.

Les dades del CIS no tan sols absolen l’independentisme sinó que desmenteixen el relat que els incidents que hi va haver arreu de Catalunya durant les protestes contra la sentència del Suprem espanyol afavorien l’extrema dreta. Les flames d’Urquinaona no van tenir cap mena d’incidència en el comportament electoral de la majoria dels espanyols, ni tampoc l’ocupació de l’aeroport ni les marxes pacífiques organitzades per l’Assemblea. El relat no va funcionar a Espanya, però tampoc a Catalunya, on només tenia un objectiu desmobilitzador, d’introduir la por entre l’electorat. Les eleccions del 10 de novembre les va guanyar ERC, amb un lleuger descens del vot, Junts per Catalunya va millorar resultats i la CUP va entrar per primera vegada al congrés espanyol, amb dues diputades. A Catalunya, Vox es va quedar amb un 6% dels vots, mentre que la mitjana estatal va ser del 15%.

Les causes de l’augment de l’extrema dreta a Espanya són moltes i diverses. Algunes són comunes amb la resta d’Europa, on ha crescut a l’ombra de la reculada de llibertats en nom de la seguretat que hi ha hagut les darreres dècades i la incapacitat de la Unió Europea de repartir la riquesa de manera més igualitària. La crisi econòmica, la crisi dels refugiats i el gihadisme alimenten aquests extremismes, que s’aprofiten de la manca de respostes dels partits tradicionals per guanyar-los l’espai. Dins aquest marc compartit, Espanya té en la pervivència d’estructures del règim franquista una de les causes d’aquesta resurrecció. L’anticatalanisme practicat per socialistes i populars des de la transició ha estat ràpidament absorbit per l’extrema dreta i la involució democràtica com a resposta al procés català ha fet la resta. Quan es deteriora l’estat de dret, quan es persegueixen drets, es crea el marc mental perquè l’extrema dreta aparegui com una opció homologable. No són les flames d’Urquinaona, sinó les sentències del Suprem, que posen la pista d’aterratge de Vox.

MÉS QÜESTIONS
El Consell se sumarà a les mobilitzacions pel finançament. El govern valencià està disposat a sortir al carrer per reivindicar un nou model de finançament i donarà suport a les mobilitzacions que es convoquin sempre que siguin unitàries i vagin en la línia d’allò decidit per unanimitat a les Corts. Després de les declaracions del president de la patronal, Salvador Navarro, que no descarta noves mobilitzacions per a reclamar un nou sistema de finançament autonòmic, la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha dit que faran costat a totes les mobilitzacions o expressions unitàries de la societat civil, com es va fer en la manifestació del 2017. Avui, el ple del Consell ha aprovat la modificació de la composició de la comissió mixta Consell-Corts per a la reforma del sistema de finançament i la valoració del deute històric per a donar entrada al director general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera, Juan Pérez. En el debat d’investidura del president espanyol, Pedro Sánchez es va comprometre a presentar un nou model de finançament per al País Valencià a canvi del suport de Compromís.

El govern balear perseguirà el turisme de borratxera. El govern balear ha aprovat un decret llei pioner a Europa que persegueix el turisme de borratxera a la platja de Palma, a Magaluf i a la zona coneguda com a ‘west end’ de Sant Antoni de Portmany. En aquestes tres zones, el decret hi prohibeix la publicitat referida al consum d’alcohol i les barres lliures, les excursions etíliques (pubcrawling), les happy hours, els 2×1 i 3×1, els autodispensadors d’alcohol i la venda d’alcohol a botigues entre les 21.30 i les 8.00. Les begudes hauran de cobrar-se a un preu unitari, sense possibilitat de cap promoció. El decret també persegueix la pràctica de saltar a les piscines de l’hotel des dels balcons de l’habitació. Els turistes que ho facin o ho permetin en qualsevol hotel de les Illes hauran de ser expulsats ‘immediatament’ de l’establiment en qüestió i s’enfrontaran a multes entre 6.001 a 60.000 euros.

Tensió a Perpinyà durant la visita de la ministra de Treball francesa. La visita de la ministra de Treball francesa, Muriel Penicaud, ha estat envoltada de tensió. La policia ha hagut de protegir la Prefectura mentre hi era, perquè s’hi havien concentrat desenes de manifestants per protestar contra la reforma de les pensions. La policia ha hagut de contenir-los i ha arribat a fer alguna càrrega per dispersar-los, en direcció al Castellet. La ministra ja s’ha trobat protestes tot just aterrar a l’aeroport, on l’esperaven una cinquantena de representants sindicals, que han estat envoltats per la policia. Penicaud, l’han recollida a peu d’avió i ha abandonat l’aeroport per una ruta alternativa. El comboi s’ha dirigit cap al Centre de Formació dels Aprenents de la Cambra d’Oficis de Rivesaltes, on tenia una visita programada. Allà també l’esperava un grup de manifestants, que han intentat accedir a l’interior de l’edifici, però la policia els ho ha impedit.

L’oposició andorrana esmena la declaració d’emergència climàtica. El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una esmena a la proposta de declaració d’emergència climàtica presentada per la majoria, perquè considera que és insuficient. El principal grup de l’oposició sosté que no aporta totes les mesures necessàries per a combatre les conseqüències del canvi climàtic. Entre les 32 propostes presentades pel PS, s’hi inclouen mesures que, segons que expliquen, són clares i completament aplicables i encarades a caminar cap a un país més sostenible. El conseller general, Roger Padreny, ha demanat que les propostes siguin reals, efectives i aplicables. L’objectiu dels socialdemòcrates és que la declaració sigui aplicable des del moment en què s’aprovi.

LA XIFRA
6 presos polítics sortiran de la presó dels Lledoners el dia 28 de gener per declarar com a testimonis a la comissió sobre el 155 del Parlament de Catalunya. Són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de gener de 1959 va morir l’etnòleg i folklorista Joan Amades. Destacà per la seva col·laboració amb l’Obra del Cançoner Popular, en què contribuí com a missioner anant arreu de Catalunya recollint innumerables cançons i melodies populars.