Les fires de Sant Ponç, el punt de reunió de la saviesa popular per a redescobrir les herbes remeieres

Dissabte és Sant Ponç, patró d’herbolaris i apicultors, i a tot el país hi ha una munió de fires d’herbes remeieres. Una de les que tenen més renom, per l’antiguitat, és la del carrer de l’Hospital, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. A més de parades on venen romaní, farigola, llorer i menta, també hi ha mel i tots els derivats, i cosmètica natural, per exemple. A més, hi fan tallers i col·loquis sobre fitoteràpia, la branca de la farmàcia dedicada als remeis naturals.

És ben curiós que en una ciutat tan dinàmica i moderna com Barcelona es mantingui una tradició ancestral com aquesta de la fira de Sant Ponç. Situada al cor de Ciutat Vella, ens mena de dret al passat, però alhora és una cita molt viva, amb una salut de ferro. Gràcies al redescobriment dels remeis naturals, és tan concorreguda com ho havia estat segles enrere. A banda aquesta fira de Ciutat Vella, hi ha més indrets de Barcelona que també celebren Sant Ponç d’una manera molt semblant: els barris de Sarrià, el Farró i el Poble-sec.

I a fora de Barcelona són molt populars les fires de Sant Ponç de Cànoves i Samalús, Mollet del Vallès, Sant Cugat del Vallès, les Franqueses del Vallès i Castelldefels. Així mateix, en honor de Sant Ponç es fan activitats i aplecs de cultura popular que atesten la veneració del sants. En són exemples la dansa tradicional de la Rua de Sils i l’aplec a l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera.

La fira de Sant Ponç prové del temps en què es descobrí el poder guaridor de les herbes remeieres. A més, es fa a la primavera perquè és el millor moment per a treure’n el màxim rendiment. Diuen que la fira actual podria ser hereva de les festes que es feien en temps remots en honor de Flora, la deessa romana de la vegetació. A partir del segle XVI la celebració pagana es va cristianitzar i es va traslladar a l’11 de maig, diada de Sant Ponç.