30.03.2018 - 09:26
|
Actualització: 30.03.2018 - 18:01
La repressió judicial a l’independentisme no només passa pels empresonaments preventius, les peticions d’extradició o l’exili forçat sinó que també tenen un vessant econòmic. Fins ara, els tribunals espanyols han obligat diversos dirigents independentistes a dipositar 7.797.896,77 euros en concepte de fiances. La més alta n’és de 5.251.948,17, i l’ha reclamada el Tribunal de Comptes a l’ex-president Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a causa de l’organització del 9-N. Tots ells n’han dipositat bona part en efectiu (fins a 2,8 milions) i han aportat immobles de propietat com a aval per a la resta. El jutge del tribunal Suprem Pablo Llarena també ha reclamat una fiança solidària de més de 2,1 milions d’euros a tots els membres del govern, que ara és en tràmit de consignar. Cal sumar-n’hi 410.000 més de les fiances imposades de l’Audiència Nacional i el Suprem espanyols per deixar sortir alguns càrrecs del govern i de la mesa en llibertat provisional. Gran part n’ha sortit de la caixa de solidaritat d’ANC i Òmnium. El destí final dels imports dependrà de les sentències i de les responsabilitats civils que es determini als investigats.
El mes de setembre passat, el Tribunal de Comptes espanyol va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 milions d’euros. Són els diners públics que calculen que es van destinar a la preparació de la consulta del 9 de novembre de 2014. El cas arrenca amb una denúncia de Societat Civil Catalana i l’associació d’Advocats Catalans per la Constitució, a la qual es va adherir la fiscalia espanyola.
Després d’haver-ne demanat algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar 2,8 milions d’euros en efectiu i, el tribunal els ha permès d’aportar immobles de propietat per arribar a la quantitat total de 5,2 milions. Aquests diners són retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia.
Al gener, després d’haver rebut les fiances, el tribunal va tancar la fase d’instrucció. De llavors ençà, el cas és en mans de la secció d’enjudiciament i se’n fa càrrec la responsable del departament 2n, l’ex-ministra de Justícia del primer govern d’Aznar, Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l’encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.
Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes està pendent de començar amb les audiències prèvies i farà citacions que seran públiques. Tot això són passos previs a un judici.
2,1 milions d’euros al govern
El dia 23 de març el jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena va dictar la interlocutòria de processament. És a dir, va aclarir qui envia a judici i per quins delictes. Finalment, processarà vint-i-cinc dels vint-i-vuit investigats en aquest tribunal, tretze dels quals per rebel·lió.
El jutge instrueix la causa no només per un suposat delicte de rebel·lió, sinó que també investiga si hi va haver malversació de diners públics en l’organització del referèndum. De fet, ha obert una peça separada, que ha declarada secreta, per investigar la malversació. Tot i això, en la interlocutòria de processament ja avançava la quantitat que, segons els informes de la policia espanyola, s’hauria destinat a l’organització de l’1-O: 1,6 milions d’euros.
Concretament, el jutge estableix que se’n van gastar 224.834 en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 per repartir paperetes i en el cens electoral i les citacions de les meses i, per últim, 199.700 més en la participació d’observadors internacionals.
A banda d’aquesta quantitat, la fiança per responsabilitat civil ascendeix als 2,1 milions d’euros perquè cal sumar-hi el terç de la quantitat fixada (mig milió) que la llei també obliga a dipositar per assegurar responsabilitats futures potencials. Llarena la reclama a tot el govern de manera solidària. A la interlocutòria no es fixa un termini per aportar els diners i, per tant, la consignació es tramita ara.
Fiances per a sortir de la presó
Els imports que han aportat els dirigents del procés es completen amb els imports fixats per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per a deixar alguns dels investigats en llibertat sota fiança. Aquest és el cas dels consellers Santi Vila (50.000 euros), Carles Mundó (100.000) i Meritxell Borràs (100.000 euros també) i dels quatre membres de la mesa: Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas (25.000 cadascú). Una gran part s’ha pagat amb diners procedents de la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural.
Al febrer, el jutge del Suprem Pablo Llarena també va fixar una fiança de 60.000 euros a Marta Rovira, que va poder sortir en llibertat i aportar els diners al cap de pocs dies. El jutge la va tornar a citar el 23 de març però la secretària general d’ERC no va comparèixer i va dictar-hi una ordre europea i internacional de detenció. Per tant, s’han consignat fins a 410.000 euros en total per poder alliberar alguns dels investigats.
De fet, aquesta quantitat va ser fins i tot més alta. El 4 de desembre passat, Llarena va decretar llibertat sota fiança per a l’ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell (150.000 euros), Dolors Bassa (100.000), Jordi Turull (100.000), Josep Rull (100.000) i Raül Romeva (100.000). Un import que el tribunal els ha retornat després del nou ingrés a la presó decretat per Llarena el passat 23 de març.
Tots els diners de les fiances són retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. El destí final dels diners dependrà del sentit de les sentències i de les responsabilitats civils que se’n determinin.
