Les faltes que no detecta un corrector automàtic (II)

Fa quinze dies vam veure trenta parelles de mots que es podien confondre fàcilment i que eren font de moltes errades. Hi incloíem, per una banda, monosíl·labs que es pronunciaven d’una manera molt semblant o igual (com ara ‘mi’ i ‘m’hi’) i, per una altra, mots que només es diferenciaven pel fet que els components s’escrivien junts o separats (‘en lloc’ i ‘enlloc’, per exemple).

Avui veurem la resta de casos. N’hi ha de molt diversos i ja avisem que no hi són pas tots. Per això, en cas de dubte, us recomanem que consulteu un bon diccionari (per exemple, el de la Gran Enciclopèdia Catalana) i, sobretot, que us acostumeu a passar el text per un bon corrector gramatical, com els que us indiquem al final de l’article.

Som-hi.

Be o ve?

Hi ha poques regles per a recordar quan un mot s’escriu amb be o amb ve. I vegeu si n’és, d’important:

1. bast-vast

—Una tela molt basta. ‘Poc refinat’.

—Vèiem un bosc vast. ‘Molt extens’.

2. bena-vena

—Duu una bena de gasa al braç. ‘Tira de drap per a tapar ferides’.

—Les venes del coll. ‘Vas sanguini’.

3. beure-veure

—Va beure una mica d’aigua. ‘Empassar-se un líquid’.

—No el puc veure. ‘Percebre amb la vista’.

4. buit-vuit

—Un pot buit. ‘Sense res a dins’. / Caure en el buit. ‘Lloc on no hi ha res’.

—Hi ha vuit dones. ‘Set més un’.

5. bull-vull

—L’aigua ja bull. Del verb ‘bullir’. / Arrenca el bull. ‘Acció de bullir’.

—Això no ho vull. Del verb ‘voler’.

Amb dièresi o sense?

La dièresi implica pocs casos de confusió, però paga la pena de saber-los:

6. fluid-fluït

—Té un llenguatge fluid. Adjectiu (‘que corre’). / El gas és un fluid. Nom (‘substància fluida’)

—L’aigua ha fluït una estona. Participi de ‘fluir’.

7. beneit-beneït

—No siguis beneit, home. ‘Ximple’.

—Ha beneït el pa. Participi de ‘beneir’.

Obert o tancat?

L’obertura de l’accent té una certa importància, si més no en casos com aquests:

8. desprès-després

—S’ha desprès de totes les obligacions. Del verb ‘desprendre’.

—Vindrà després. Adverbi de temps.

9. marquès-marqués 

—El marquès de la Casa Gran. Títol nobiliari.

—Em va demanar que ho marqués amb el retolador. Del verb ‘marcar’.

10. serè-seré

—Fa un dia serè. ‘Sense núvols’. / Té el cap serè. ‘Tranquil, sense torbaments’.

—A migdia seré ací. Del verb ‘ésser’.

Simple o doble?

La geminació d’algunes consonants és cabdal per a diferenciar mots com ara:

11. anals-annals

—Les aletes anals. ‘De l’anus o prop de l’anus’.

—Als annals de la institució. ‘Relació d’esdeveniments per anys’.

12. suma-summa

—La suma dels deutes. ‘Quantitat que resulta de sumar’.

—Té summa importància. ‘Suprema’ (adjectiu). / La summa de l’obra d’un autor. ‘Compilació de totes les parts’ (nom).

13. addició-addicció

—Les addicions de la nova versió del diccionari. ‘Element afegit’. / L’addició de tres més quatre. ‘Operació de sumar’.

—L’addicció a la cocaïna. ‘Dependència’.

14. anular-anul·lar 

—El dit anular. ‘De l’anell’.

—Anul·lar les operacions. ‘Eliminar’.

15. vila-vil·la

—La vila de Molins de Rei. ‘Població’.

—Viu en una vil·la luxosa. ‘Casa gran’.

La vocal neutra

En els parlars orientals, les as i es àtones es pronuncien neutres. No cal dir que això origina moltes confusions, especialment quan escrivim de la mateixa manera el masculí i el femení. Les més freqüents són aquestes dues:

16. altre-altra

—L’altre noi.

—Una altra cosa.

17. nostre-nostra (vostre-vostra)

—Tot el camp és nostre.

—La vostra noblesa.

També hi ha un seguit d’adjectius femenins que hauríem d’escriure amb -a final i els escrivim amb -e. La confusió ve del fet que alguns tenen solament una terminació (els acabats en -ble —com ara ‘amable’, ‘noble’, ‘possible’…— i uns quants més —com ara ‘alegre’ i ‘múltiple’—). En tots els altres, hem d’escriure la forma femenina acabada en -a. Per exemple:

18. ample-ampla

—Un camí ample.

—Una roba ampla.

19. digne-digna

—Discurs digne.

—Una posició digna.

20. pobre-pobra

—Aquell home pobre.

—Una masia molt pobra. 

La llista és molt més llarga: abstracte-abstracta, còmode-còmoda, directe-directa, exacte-exacta, negre-negra, tendre-tendra…

Això també passa amb alguns noms, com ara:

21. mestre-mestra 

—El mestre de l’escola.

—Una mestra molt bona.

22. sogre-sogra

—Vindrà el meu sogre.

—T’hi avens, amb la sogra?

De vegades, aquesta confusió implica un canvi de significat important:

23. acte-acta

—Vaig assistir a l’acte. ‘Fet realitzat per algú’.

—Hem aprovat l’acta de la reunió. ‘Document’.

24. regle-regla

—Dibuixat amb regle. ‘Instrument’.

—No has seguit cap regla. ‘Norma’.

I encara hi ha parelles de nom (o adjectiu) i verb:

25. avantatge-avantatja 

—L’ha guanyat amb un avantatge de dos metres. Viure aquí és un avantatge.

—Sempre que anem a caminar m’avantatja. Verb ‘avantatjar’.

26 dubte-dubta 

—No en tinc cap dubte.

—No sé per què dubta tant.

27. lliure-lliura

—Em sento lliure.

—Li lliura mil euros. Verb ‘lliurar’. / Mitja lliura de pernil. Unitat de pes.

28. projecte-projecta 

—Ha acabat el projecte de fi de carrera.

—La llum es projecta a la paret.

29. tracte-tracta 

—És un tracte beneficiós.

—De què tracta, el film?

30. viatge-viatja 

—Vam fer un viatge magnífic.

—La meva filla viatja a l’estranger sovint.

Calaix de sastre

Finalment, presentem una desena de casos que no podem incloure en cap dels grups anteriors o bé els hauríem d’incloure en més d’un:

31. accedir-excedir

—Accedir a una sala de l’edifici. ‘Tenir accés’.

—Es va excedir. ‘Ultrapassar’.

32. accepció-excepció

—El mot ‘cap’ té moltes accepcions. ‘Significat’.

—És l’excepció que confirma la regla. ‘Allò que no segueix una norma’.

33. accés-excés 

—Tens accés a l’aplicació? ‘Arribada fins a un lloc’.

—Excés d’informació. ‘Abundància’.

34. afecta-afecte-efecte

—La calor afecta les plantes. Del verb ‘afectar’.

—Els pares li tenen un gran afecte. ‘Estimació’.

—El medicament no li fa efecte. ‘Resultat d’una acció’.

35. al·ludir-eludir 

—No el va al·ludir directament, però es va entendre que parlava d’ell. ‘Referir-se a algú’.

—Eludir el pagament dels imposts. ‘Evitar una obligació’.

36. compta-compte-comte-conte

—Quan puguis, compta què et dec. Verb ‘comptar’.

—Fes el compte de tot això. ‘Càlcul’. / Vés amb compte. ‘Cura, atenció’. / Té un compte en un banc suís. ‘Contracte de dipòsit en un banc’.

—El comte Arnau. Càrrec nobiliari.

—Escriu un conte. ‘Narració curta’.

37. hostatge-ostatge

—No trobàvem hostatge enlloc. ‘Allotjament’.

—Tenien un ostatge tancat a l’edifici. ‘Segrestat’.

38. lliurament-lliurement

—Farem el lliurament del paquet aquest matí. Nom derivat de ‘lliurar’.

—Vine quan vulguis, lliurement. Adverbi, de ‘lliure’.

39. rebel·lar-se – revelar 

—Ens hem de rebel·lar contra l’opressió. ‘Desobeir una autoritat’.

—Revelar un secret. ‘Fer conèixer’. 

40. rec-reg 

—L’aigua passa pel rec. ‘Canal’.

—Reg per aspersió. ‘Irrigació, acció de regar’.

Correctors molt útils

Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:

—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.

—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.

—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a  LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.

—Arreplec de mots que despisten els correctors, de Pep Bofarull. És un cercador per a resoldre justament els dubtes de què hem parlat en aquests dos articles. Entreu-hi i de seguida en veureu la utilitat.

Teniu dubtes?

Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure directament a aquesta adreça de correu: jordi.badia@partal.cat.