28.11.2016 - 10:45
Les falles de València afronten a partir d’aquest dilluns la setmana decisiva per ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Entre aquest 28 de novembre i el 2 de desembre, el comitè intergovernamental de la UNESCO es reuneix a Adís Abeba (Etiòpia) per escollir quines candidatures passen a assolir aquesta consideració, que les dota d’especial protecció i de projecció internacional. En declaracions a l’ACN, el regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, manifestava hores abans de viatjar a la capital d’Etiòpia la ‘il•lusió’ davant un reconeixement que suposarà un impuls definitiu a la festa.
Un viatge que arriba precedit per la polèmica que ha generat la publicació de les normes de protocol de les falleres majors, ja retirat, que demana evitar escots ‘excessius’ i vestits curts, inclús en actes a títol particular. Al respecte, Fuset confia que no influeixi i considera que la candidatura és molt ferma i contempla molts valors, ‘entre ells el caràcter igualitari de la festa’. Les expectatives del món faller són altes. Fins ara, totes les candidatures que han obtingut el vistiplau tècnic han estat escollides.
En aquesta línia, el sociòleg especialista en les falles i actual director del Museu Faller Gil-Manuel Hernández considera, també en declaracions a l’ACN, que si bé encara no es pot cantar victòria, hi ha molt bones expectatives. Hernández, que ha estat 10 anys dirigint l’Associació d’Estudis Fallers (reconeguda aquest estiu com organització consultiva no governamental per la UNESCO) explica que Falles han obtingut cinc requisits previs per ser considerades Patrimoni de la Humanitat i remarca que mai en la història una candidatura que arriba amb aquest aval no ha obtingut el reconeixement.
Les falles presenten una candidatura que inclou no només les festes de València ciutat sinó totes les poblacions que planten monuments fallers. Entre els punts forts es troben la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa, com la dels artistes fallers o el treball de la indumentària tradicional amb la seda, la pirotècnia, la música popular, la literatura fallera, la sàtira i el teixit associatiu, que assegura la seva transmissió intergeneracional a través del grup.
Hernández, un dels redactors de l’informe de la candidatura, al•ludeix a què a les Falles els vincles familiars i d’amistat ‘afavoreixen que es transmeti la tradició de manera dinàmica i que el grup estigui implicat’.
Amb tot, fins arribar a Adís Abeba, les Falles han sortejat algunes al•legacions sobre els problemes mediambientals per la combustió dels monuments, els sorolls i alteracions per a la població. Al respecte, el regidor Pere Fuset, que defineix les Falles com ‘el caos millor organitzat del món’, apunta que en els darrers anys s’ha treballat per minimitzar l’impacte sobre la ciutadania i el medi ambient. En aquest mateix sentit, Gil-Manuel Hernández explica que en termes de sostenibilitat es treballa en nous materials que generin menys impacte i en un pla estratègic de la festa ‘on es contempli l’eix sostenibilitat pensant en el després de la declaració’.
Preservar no és fossilitzar
Què vindrà després de la declaració? Com afectarà al dia a dia de les comissions falleres? Hernández assenyala que tan sols hauran de continuar fent allò que fan fins ara. La protecció UNESCO salvaguardarà els elements que poden córrer riscos com la pirotècnia tradicional, la pròpia sàtira de les falles i la implicació del grup social en l’organització de la festa. A més, obligarà les institucions a prendre compromisos clars per protegir el patrimoni cultural immaterial.
‘No es tracta de fossilitzar res sinó de preservar i protegir’ adverteix el regidor Pere Fuset, que afegeix que la UNESCO expressa que la cultura és un fenomen viu i que la festa variarà als ritmes que la societat vulgui. És la comunitat fallera la que té la salvaguarda del bé i pot alterar la festa, sempre i quan no alteri el que és essencial: la falla plantada amb un monument satíric amb la societat actual, el treball en grup a través d’una comissió, els elements tradicionals d’indumentària, pirotècnia i les professions vinculades a la festa.
En aquest sentit, altres elements com la fallera major o els actes religiosos, introduïts amb posterioritat ‘avui són capitals i han de ser reconeguts però no estan en l’origen de la festa, que és la falla, element central de base’, explica Gil-Manuel Hernández. Com exemple assenyala que es pervertiria l’essència de les Falles si els fallers decidissin no cremar el monument però en cap cas la protecció al•ludeix a quina forma adopta aquest o si la fallera major ha de ser la representant de les festes i participar en una ofrena religiosa.
Cap a un turisme cultural i de qualitat
La declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat obligarà a plantejar estratègies culturals que ‘ajudin a explicar que les Falles no són un botellot al carrer’, explica el regidor Pere Fuset. En la seva opinió es tracta d’evitar ‘morir d’èxit’, fugir dels processos de gentrificació, les massificacions o el turisme de borratxera i encaminar els turistes cap al fenomen cultural de les Falles, els seus monuments i les seves implicacions sociològiques.
Gil-Manuel Hernández creu que la declaració de Patrimoni Immaterial pot servir per atreure un turisme cultural de qualitat i adverteix que cal fer un treball amb la idea de la sostenibilitat per evitar saturacions, efectes imprevistos com a conseqüència de la declaració de la UNESCO.
‘Les falles en general es coneixen molt poc fora de l’estat espanyol i és una de les primeres coses que la declaració de la UNESCO ajudarà, a dur un turisme que vingui pel monument i per tots els valors culturals que hi ha al voltant i valori les Falles en la seva integritat i no d’una manera parcial o simplement per oci’, confia Hernández.
La declaració tancarà un camí iniciat l’any 2011 amb l’aprovació com a Bé d’Interès Cultural i la proposta del Congrés dels Diputats perquè el govern espanyol dugués les Falles davant la UNESCO. L’any 2015, el consell espanyol de patrimoni històric escollia les Falles com a candidates per al 2016. Aquest octubre la UNESCO confirmava que complia els cinc requisits per ser inscrita i optar al reconeixement.
18 candidatures més opten a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat 2016. Entre elles, la Rumba de Cuba, els festivals de carrosses del Japó, l’any nou persa (Novruz), la festa de la verema de Vevey (Suïssa) o el carnestoltes de Granville (França).
