19.03.2025 - 23:54
Resiliència és una paraula que cada vegada és més freqüent en el nostre dia a dia, possiblement d’ençà de la pandèmia de la covid-19, però que, sens dubte, ha centrat les falles d’enguany a les poblacions afectades per la riuada del 29 d’octubre. Encara que en un primer moment no fos la més important, després de molta feina de recuperació (i amb molta per fer), la pregunta era clara: “Es farien les Falles enguany?”
No s’han complit encara cinc mesos de la riuada, però als pobles de l’Horta Sud ja respiren un ambient molt diferent del del novembre o desembre. Per als qui vam estar als carrers els dies posteriors a la riuada, tornar a passejar per aquests indrets per on brollava el fang ens atorga una sensació d’alegria de veure tots els progressos que s’han fet en la reconstrucció. A Paiporta, la zona zero de la gota freda, la falla Convent de Jerusalem va donar una falla de forma solidària titulada SOM, que representa dues mans que abracen les flames i dues parelles de ninots enfangats, una de fallers i una altra de voluntaris. Amb dotze metres d’altura, es pretén rendir homenatge als voluntaris que participaren en la reconstrucció. Aquesta falla solidària serà cremada el dissabte 22 de març perquè més gent puga presenciar-ho.
A pocs metres d’aquesta falla que concentra totes les mirades aquests dies de festa, una perruqueria encara mostra l’interior sense cap moble, ni tan sols un vidre que la separe del carrer. Moltes de les persianes dels comerços de Paiporta llueixen com a noves, però algunes altres encara mantenen el fang que va cobrir els carrers fa poc més de quatre mesos. Això mateix passa amb uns altres baixos comercials que encara es troben apuntalats o amb parets caigudes, molts dels semàfors encara no funcionen i el barranc de Torrent encara mostra els signes del pas brutal de l’aigua, però res comparable a caminar per aquest poble dies després de la riuada.
En general, les més de cent cinquanta comissions falleres de la zona zero van decidir de mantenir la festa, encara que moltes han hagut de reinventar-se per poder fer una celebració diferent de l’habitual a causa del context de reconstrucció en què encara es troben.
A Massanassa, les falles l’Alqueria i Jaume I, dues de les quatre que hi ha en la localitat, van perdre les seues falles en la riuada. La falla Poble s’hi va solidaritzar i tampoc no plantà els seus monuments per reservar-los per a l’any vinent. La falla el Divendres és l’única que ha plantat les falles enguany, vist que era impossible de fer el mateix que la falla Poble. Les dues que es van quedar sense monuments van decidir de no participar en cap acte faller en senyal de dol, mentre que, davant el casal de la falla Poble, uns palets amb capses de cartó pintades com a camions de bombers s’amunteguen per celebrar unes falles en què volen recordar els orígens de la festa.
Paterna, Picanya, Sedaví o Catarroja són més localitats afectades que han provat de dur endavant la festa amb la màxima normalitat possible. Moltes falles van tenir la sort de no veure afectats els seus monuments, tot i que s’han hagut de reformar els casals, però tots destaquen que, malgrat les pèrdues materials, i sobretot les personals, hi havia ganes de celebració per fer un pas més en aquesta reconstrucció.
La festa com a element per a continuar endavant
En un primer moment, el qui era president de la Junta Local Fallera de Paiporta, Abdón Mesado, va assegurar que enguany no hi hauria falles, però les comissions locals no hi van estar d’acord i asseguraren que no havien participat en aquesta decisió. Mesado va presentar la dimissió a final de gener i Paiporta ha organitzat unes falles en què el fet important no estava en els monuments, ni en el fet de lluir la indumentària tradicional, sinó en aquest foc com a element purificador i de renaixença, que és l’esperit principal de la festa fallera.
Diumenge desfilaven per Paiporta els membres de les sis comissions falleres de la ciutat en la tradicional cavalcada, que enguany s’ha centrat en l’agraïment a tots els voluntaris i treballadors que van ajudar durant les primeres setmanes després de la riuada.
Al local de la falla Cervantes, Héctor Martínez, president de la falla i de la Junta Local Fallera de Paiporta, acaba els preparatius dels membres de la seua comissió per a la desfilada. “Crec que les falles seran un punt d’inflexió en aquest procés de reconstrucció. A partir d’ara ressorgirem i tirarem endavant amb més força”, digué Martínez a la porta del casal faller, vestit ja amb un EPI com van fer milers de voluntaris.
Encara que organitzar la festa era molt important per a poder continuar endavant, Martínez destaca: “No només ens va bé als fallers o a la gent jove del poble; els majors també gaudeixen de veure que hi ha vida i és important que es puguen entretenir.” La falla Cervantes va decidir de no plantar la falla arran de les nombroses despeses que havien d’afrontar, per exemple, per a poder tornar a obrir el casal faller, destrossat per la riuada. Per això van optar per una falla més artesanal, en què els xiquets poguessen participar creant els seus ninots i convertint-se en artistes fallers.
A la part sud de Paiporta, cap a les sis de la vesprada, començaven a concentrar-se les comissions falleres, totes amb vestits variats. Mentre unes llançaven missatges d’agraïment, unes altres aprofitaven aquest espai per criticar la gestió de la tragèdia per part de les administracions. Voluntaris amb EPI, bombers, militars, vestits de pal de fregar o de l’alerta de Protecció Civil, es van poder veure moltes disfresses a Paiporta. “Tornarem a brillar”, “L’avís que va arribar tard” o “et creix el nas si dius mentides”, són alguns dels lemes que es podien veure en les disfresses dels participants mentre travessaven el barranc de Torrent, epicentre de la tragèdia aquell 29 d’octubre.
L’emoció d’una cremà diferent, un conjur per a renàixer de les cendres.
A la falla Sant Antoni Paiporta no es podien imaginar que celebrarien el cinquantè aniversari en aquestes circumstàncies plenes de dolor i de voluntat de reconstrucció. Això no els ha impedit de fer una de les falles més artesanals, amb un vincle molt fort amb la riuada. La frase “Sols el poble salva al poble”, el lema que s’ha fet popular, ha esdevingut l’element principal de la falla, acompanyada per una pala enfangada.
Tot aquest esforç, com sempre, ha acabat amb foc. Després d’una setmana amb la mirada posada al cel perquè la pluja no obligàs a suspendre els actes –desfilades, ofrenes, mascletades–, la cremà ha estat el punt culminant de l’emoció. Una emoció que s’ha convertit en homenatge íntim i col·lectiu als morts; també en una afirmació de la lluita per la vida i la justícia. I, sobretot, una invocació al futur, a la reconstrucció. En definitiva, un conjur col·lectiu per a renàixer.
