Les exposicions del 22è Saló del Manga obren una finestra a la cultura i tradició japoneses

El Saló del Manga torna aquest dissabte a Montjuïc com una finestra oberta a la cultura japonesa. El certamen guanya visitants i creix en espai any rere any i en aquesta 22a edició ocupa ja 70.000 metres quadrats i un nou pavelló de la Fira de Barcelona. Les exposicions són un dels reclams de la cita que, d’acord amb el seu creixement, també augmenten i es diversifiquen. Entre la desena de propostes expositives del Saló hi ha una mostra dedicada a les relacions entre la literatura (universal i nipona) i el manga, una altra que ressegueix els orígens del gènere, també una exhibició de pintura tradicional japonesa Sumi-e, una instal·lació de la ceramista Chisato Kuroki, un recull de les criatures monstruoses Haikus o la dedicada al joc de masses ‘Yo-kai Watch’.

‘El manga és una finestra a la cultura i la societat japonesa’ -proclama Carles Santamaria, director del Saló del Manga-, ‘i a través seu, diverses generacions de lectors han descobert que hi ha un país que els agrada: la seva cultura, la seva gastronomia i les seves tradicions’. Santamaria ho ha descrit així aquest divendres, durant una visita als pavellons que a partir de dissabte i fins dimarts acolliran la 22a edició del Saló, i que aquest matí bullien amb els preparatius.

Santamaria triga una estona llarga a enumerar totes les exposicions que es presenten enguany, més d’una desena. Una colla s’instal·laran al pavelló 5 de la Fira a Montjuïc, que el Saló ha guanyat enguany per seguir creixent. Aquest cop la cita ocuparà 70.000 metres quadrats, és a dir, 10.000 més que l’any anterior. Les activitats també s’amplien, i s’estrenen els tallers de youtubers, espai pera ls videojocs, un auditori per a projeccions i també un ring per al combat ‘entre monstres japonesos’, anuncia Santamaria.

El muntatge de les exposicions no està enllestit, però demà al matí estarà tot a punt, assegura un membre de l’equip del Saló. Entre elles destaca l’exposició que explora les influències del manga i prova d’establir-ne els orígens. I és que sí bé són molts els que consideren que el gènere, com a tal, no comença fins al segle XX amb les primeres revistes satíriques, ‘la idea d’explicar històries a través d’imatges, de vegades amb text i de vegades sense, és gairebé mil·lenària’, resa el panell que obra la mostra.

Les caricatures, l’art seqüencial pintat sobre rotlles de paper, els Yokai (figures fantàstiques i mitològiques) o les revistes satíriques de principis del XX (d’inspiració nord-americana), són algunes de les traces que avui es reconeixen al manga.

Una altra exposició destacada es fixa en ‘l’estreta’ relació entre manga i literatura. Amb clàssics japonesos, clàssics de la literatura universal, diferents versions de la història del Rei Mico, i les ‘light novels’, un producte editorial amb característiques molt japoneses.

Enguany el Saló del Manga dedica exposició als Haihus, els monstres de grans dimensions que, com Gozzilla, han omplert pàgines de tires manga. També s’hi troba una mostra centrada en la pintura tradicional japonesa Sumi-e i una instal·lació de la ceramista Chisato Kuroki i encara una altra dedicada al guerrer feudal Miyamoto Musashi, que forma part de l’imaginari manga.

Tampoc hi faltaran dues mostres dedicades a dos grans jocs de plena actualitat. D’una banda, els Pokemons, i de l’altra, Yo-Kai Watch, potser menys conegut a Europa però que al Japó rivalitza en igualtat de condicions amb el primer.