Les exportacions catalanes davant un nou record històric

Una de les noticies econòmiques que ha sorprès aquesta setmana ha estat que les exportacions catalanes han punxat –segons que dijous va publicar l’Idescat– i que el novembre del 2018 van baixar un 1.9% respecte del del 2017. Un mes no vol dir res, però és cert que les vendes a l’exterior es van alentint. Què passa a l’exportació, que fins ara havia estat el motor principal del creixement de l’economia a Catalunya? Comencem a sentir els efectes de l’alentiment del comerç internacional pronosticat per totes les institucions oficials internacionals? Les decisions de Trump ja ens comencen a fer la punyeta? El Brexit ha refredat els impulsos compradors dels europeus? La Xina creix menys?… És possible que hi hagi una mica de tot, però val a dir que, malgrat això, la xifra acumulada el 2018 creix a un molt bon ritme del 3,5%, i és ben segur que haurem tancat l’exercici amb un nou rècord històric.

Però tornant al mes de novembre, no s’hi val de retenir aquesta dada global, perquè no és igual que falli un sector o que punxin tots alhora. Bé, si analitzem la composició de les exportacions, ens adonem que el punt que ha fallat al novembre ha estat el dels cotxes i els seus components. I això és preocupant, perquè el 2017 van ser el 16,7% del total exportat i, fins el novembre d’enguany, el 17,7%. El fet curiós és que la suma exportada fins el novembre fa que l’automobilístic sigui l’únic sector que ja hagi exportat una xifra més alta que la de tot l’any passat. La resta sembla que clouran l’any amb una xifra superior a la del 2017, potser amb l’excepció dels productes energètics. Sens dubte, el del cotxe serà el sector que haurem de seguir més a la vora els mesos vinents, perquè és en una situació d’ebullició colossal, no solament per com acabarà decidint Trump sobre els aranzels, sinó també pels canvis d’orientació interns i del mercat, molt forts, a què està sotmès. Els dubtes dels consumidors sobre si han de comprar el cotxe dièsel o de benzina, per exemple, ajorna les decisions de compra arreu d’Europa…

De fet, a tot l’estat espanyol, al desembre, les exportacions de turismes han estat molt fluixes i han baixat un 16%, mentre que la xifra de tot l’any mostra una pujada mínima del 0,3%, segons que va fer públic divendres passat l’Anfac (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions). Ara caldrà veure què haurà passat a Catalunya, perquè la baixada no afecta d’igual manera a totes les marques.

Sortosament, el fet que l’atonia exportadora no sigui general ens ha de tranquil·litzar, perquè vol dir que, en general, les vendes a l’exterior continuen creixent a un bon ritme. Per exemple, el sector químic és només a un 4% per sota de tot l’any anterior fins el novembre i això assegura que la xifra final el superarà. I no oblidem que aquest és el primer sector exportador català, amb un 24% del total. O l’alimentari, que probablement aconseguirà la mateixa xifra o una mica superior, perquè és el segon en vendes a l’estranger. Tanmateix, no hem d’oblidar que el 2019 serà un any en què la dependència de factors externs, com els acabats d’esmentar, el fan molt farcit d’incerteses.

Cal pensar que els empresaris ja n’han pres bona nota, però així i tot no semblen tenir massa por sobre què pot passar amb les vendes a l’exterior. Fixeu-vos què diuen en l’enquesta ‘Evolució de la pime industrial catalana el 2018 i perspectives per al 2019’, presentada per la Pimec dimarts passat. ‘El 2018 el 53% de les companyies afirma que han incrementat les vendes a l’exterior, un 28% ha mantingut els nivells del 2017 i un 18% ha experimentat una baixada, fet que suposa una mitjana positiva de 35 punts percentuals, tot i que 9 punts menor que el 2017.’

I vet aquí un fet molt important: Resulta que les pimes i micropimes industrials enquestades destinen un 44% de la producció al mercat català, un 25% a la resta de l’estat espanyol, un 19% a la zona euro i un 12% a la resta del món. És a dir, un 31% de les vendes se’n va a fora, 6 punts més d’allò que venen a l’estat espanyol. ‘L’augment de les exportacions a la resta del món s’ha d’interpretar com un indicador positiu i un punt a favor en la internacionalització mitjançant la diversificació dels mercats. Així, baixa la dependència del mercat català’, va explicar a la presentació el director de l’Observatori Pimec, Modest Guinjoan.

Quant al 2019, les previsions que fan són també molt positives. Així, un 44% de respostes ponderades relatives a la previsió d’exportacions es decanten per unes xifres superiors a les de 2018. Només un 6% preveuen de disminuir les vendes a l’exterior, amb la qual cosa el saldo positiu és de 39 punts percentuals. Així i tot, matisa l’informe, ‘aquest saldo, essent molt positiu, és 11 punts percentuals més baix que l’any anterior’. Però no oblidem que el 2018 haurà marcat un rècord històric en aquest punt. Quant a la dimensió, les empreses mitjanes són les que enregistren unes perspectives més positives.

Això va molt lligat a les previsions d’inversions, també positives, amb un saldo de 18 punts percentuals, amb un 44% d’empreses que consideren que la inversió es mantindrà a una escala molt semblant a la del 2018. I això va molt lligat als resultats d’una enquesta molt centrada en el món laboral de la consultora Hays i presentada aquesta setmana, en què afirma que el 83% de les empreses catalanes preveuen de contractar més treballadors el 2019, una xifra per sobre de la mitjana de les empreses espanyoles. A banda, afegeix que Catalunya també és la comunitat on més enquestats preveuen una pujada de sous, un 74%. També va lligat a la ‘Enquesta de clima empresarial de l’Idescat del quart trimestre de 2018’, que afirmava que ‘les expectatives sobre la marxa del negoci per al primer trimestre del 2019 presenten un saldo positiu de 9,5 punts, tot i que la dada que es troba 3,1 punts per sota de les expectatives del trimestre anterior’.