27.02.2024 - 21:40
El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.
Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.
I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el Hard Rock, i ho han fet. I per fer-ho han hagut de cercar una justificació. Però, de tan trista i poc elaborada que és, la veritat és que no arriba ni a excusa.
D’ençà d’ahir la consigna que el govern difon per tots els seus altaveus és que ara ja no poden fer res, que ells ho farien si poguessen, però que resulta que el projecte ja va tan avançat que no el poden aturar, perquè haurien d’indemnitzar els promotors del macrocasino i encara seria pitjor, que això serien molts diners. Bla, bla, bla.
Però, curiosament, quan hom els ha demanat de quants diners parlen, no ho han volgut dir –a la conferència de premsa de la portaveu del govern, ahir, tant Ot Bou com Marc Rovira, d’El País, van insistir a demanar-ho i no hi va haver manera.
La plataforma Aturem Hard Rock ja va denunciar ahir mateix que no hi havia cap indemnització prevista. El govern va reaccionar dient que podria haver-hi una querella. Hi ha càlculs que parlen d’una quantitat que volta els quaranta milions d’euros, a tot estirar, que la Generalitat hauria d’assumir. Posa-n’hi cent, és igual. La pregunta és si són tants diners perquè una promesa electoral i una línia vermella política s’hagen dissolt amb tanta facilitat.
Vejam si ens entenem. Segons que explica, encantada, la Generalitat de Catalunya, el pressupost del 2024 incorporarà 2.442 milions d’euros més –nous– en l’apartat de despesa, que l’any passat. I algú pretén fer-nos creure que entre aquests 2.442 milions d’euros de més de què pots disposar no en trobaràs quaranta o cent per a frenar el Hard Rock?
Entenc que el govern no puga dir en públic que com que ells han optat per tenir de soci el PSOE ara s’han d’empassar tot allò que els mane. Però això no justifica que als electors ens tracten de babaus. O és que es pensen que nosaltres no en sabem, de fer comptes?
PS1. Ho avisava en l’editorial d’ahir, que això d’Ábalos seria gros. Serà molt gros. Esperança Camps ens explica en aquest article un discurs, el d’Ábalos d’ahir, que potser passarà a la història i tot.
PS2. Ahir no us vaig recomanar l’article de Marta Rojals i em vaig equivocar molt no fent-ho. És dels més brillants que s’han publicat en aquest diari: “Necessitem un independentisme d’extrema dreta”.
PS3. Despús-ahir vaig participar a Girona en un dels actes de la Setmana dels Premis Carles Rahola. Va ser una conversa amb Marta Masó sobre el periodisme i la situació del país que, si ho voleu, podeu recuperar en aquest vídeo.
PS4. Avui fem la primera sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb. Els subscriptors del diari han d’haver rebut un correu amb les novetats que hi explicarem i que demà ja seran públiques. Estem molt il·lusionats.
