10.03.2016 - 22:00
A Podem li ha esclatat una crisi interna que té una ona expansiva molt gran, tot i que els qui l’han causada asseguren que se’n derivaran uns danys molt limitats. Diuen que aquests danys es restringeixen a l’àmbit local i que no han tocat pas la columna vertebral de la formació, que són essencialment Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. La crisi s’ha originat a l’òrgan de direcció de Podem a la comunitat de Madrid, on han dimitit deu càrrecs, començant pel secretari d’organització, Emilio Delgado: tots per disconformitat amb la direcció del secretari general, Luis Alegre.
Però el fet que l’un i l’altre siguin pròxims a Errejón i a Iglesias, respectivament, i l’agressivitat informativa amb què han enfocat aquest afer diaris com El País i El Mundo han contribuït a estendre la idea que el nucli de Podem s’havia esquerdat. Potser els dos caps visibles del partit treballen ‘braç a braç’, tal com deia ahir Errejón, però és evident que a Podem hi ha tensions fortes i punts de vista molt diferents, per exemple, sobre la manera com encarar la negociació amb el PSOE sobre la investidura.
La detonació de la bomba madrilenya
L’esclat va començar dilluns, quan Delgado va anunciar que plegava de la direcció de la comunitat de Madrid: ‘L’absència de direcció política de l’òrgan autonòmic és paralitzant i, sincerament, no la mereix ni la nostra organització a Madrid, ni totes les persones que van donar suport a Podem amb la seva participació i el seu vot.’ I es queixava que el líder madrileny de Podem, Luis Alegre, ‘desaparegués’ del dia a dia de l’organització i que ‘hagués estat incapaç de treballar un full de ruta estratègic’.
Era el començament de la detonació, perquè dimecres nou membres més del consell ciutadà autonòmic de Madrid seguien l’exemple de Delgado: Loreto Arenillas, Sarah Bienzobas, Cristina Castillo, César Mendoza, Leticia Sánchez, Jazmín Beirak, Olga Abasolo, Pablo Padilla i Clara Serra. L’òrgan de direcció passava de trenta-cinc membres a vint-i-tres, sumant-n’hi dos que ja havien plegat la setmana passada. Podem de Madrid s’acostava al punt d’haver de ser dirigit per una gestora, cosa que passaria si el consell es quedés amb menys de divuit integrants.
Aquesta crisi arriba en un moment molt dolent per a Podem, just després de la negativa del partit al congrés espanyol a donar suport a l’acord d’investidura entre el PSOE i Ciutadans; i arriba en ple compte enrere cap al venciment del termini, el 3 de maig, perquè el parlament espanyol esculli un nou president espanyol. Altrament, noves eleccions.
Han estat justament dos dels mitjans que més han defensat el pacte entre els socialistes i Ciutadans que han atiat amb més força les desavinences a Podem, i les han connectades amb una possible tensió interna entre Iglesias i Errejón.
Una tensió que ells mateixos s’han afanyat a negar, mirant d’exhibir bona sintonia a les xarxes socials.
Hay algo que nunca nos perdonarán @ierrejon : no ser como ellos. Es un honor ser secretario general con vosotros a mi lado compañero
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) March 9, 2016
S’hi afegia el diputat a les Corts d’Aragó Pablo Echenique, antic rival d’Iglesias a la direcció de la formació.
.@pnique "Amar no es mirarse el uno al otro; es mirar juntos en la misma dirección" Pero por la Patria, lo que haga falta @Pablo_Iglesias_
— Íñigo Errejón (@ierrejon) March 9, 2016
També procurava no esquitxar l’estructura estatal un dels dimissionaris de Madrid, Pablo Padilla, que afirmava en un article: ‘Aquesta decisió no respon a cap fractura a dimensió estatal’ i ‘els motius se circumscriuen al territori de Madrid i els problemes, a l’òrgan de la comunitat de Madrid’.
Juan Carlos Monedero, cofundador de Podem, diu que tot aquest soroll és causat pels mitjans afins a ‘la gran coalició’, però alhora reconeix diferències dins la formació: ‘N’hi ha que volen entrar aviat en la gestió, tot i que les circumstàncies no siguin òptimes, i n’hi ha que volen continuar consolidant posicions que puguin representar el canvi, i no tenen tanta urgència per a subordinar-se a polítiques que no són les pròpies.’
La tensió amb els Podem no espanyols
Hi ha una dimensió que ha passat més per alt, però que és molt significativa. El salt qualitatiu que fa Podem, quant a resultats electorals, es cou fora d’Espanya, en bona part, i també a la ciutat de Madrid. Són els bons resultats d’En Comú Podem, de Compromís-Podem i també d’En Marea i de Podem al País Basc que han permès a la formació de Pablo Iglesias de tenir el pes que té ara al congrés espanyol. I és la candidatura de Manuela Carmena (que no és de Podem) que ha permès el canvi a l’Ajuntament de Madrid. I tots aquests actors tenen discursos que creen tensió i que en alguns casos modulen d’una manera diferent el discurs oficial de la direcció estatal. Ada Colau, Manuela Carmena i Joan Baldoví són tres personificacions de l’èxit de Podem. Però no són de Podem.
La relació entre Compromís i Podem –en grups diferents a l’hemicicle– no ha estat mai fàcil, i aquests últims dies encara s’ha refredat més. Baldoví criticava ahir la decisió de Podem de cancel·lar la reunió que havien de fer tots dos partits per parlar de recuperar la negociació amb el PSOE i IU. En declaracions a VilaWeb, deia: ‘Amb un no no s’arriba enlloc.’ I va dir que estava disposat a reunir-se amb els socialistes tot i l’acord que tenia amb Ciutadans. ‘L’única línia roja és el PP –recordava Baldoví–. Sempre hem dit que no seríem mai en un govern on hi hagués Ciutadans.’ Ara l’executiva de Compromís haurà de decidir si participen en una reunió on hi hagi Ciutadans.
Les desavinences sobre com encarar la negociació amb el PSOE ja van tenir un capítol polèmic amb Manuela Carmena, quan va dir que Podem hauria hagut de permetre la investidura de Pedro Sánchez. I encara s’hi va afegir el col·lectiu Anticapitalistas, un dels impulsors de Podem, del qual forma part la dirigent andalusa Teresa Rodríguez, que va demanar que es donés per perduda tota possibilitat d’acord amb el PSOE, que es preparés el terreny per a unes eleccions i que ‘el discurs del canvi’ fos molt més nítid.
La crisi oberta de Podem se circumscriu a la comunitat de Madrid, i Iglesias i Errejón intenten contenir-la perquè no taqui el nucli estatal de la formació. Però les tensions internes són múltiples. I encara caldria afegir-hi la de Catalunya, on alguns membres, com ara Albano Dante-Fachin, proven de moure fitxa per a accelerar la renovació de la cúpula catalana, pendent de primàries d’ençà de la dimissió l’any passat de la secretària general, Gemma Ubasart.
