20.10.2015 - 02:00
Davant la convocatòria de les eleccions espanyoles –aquestes que els autonomistes anomenen ‘generals’–, les discussions en els cercles ‘indepes’ voregen l’alta filosofia i, segons com, la física quàntica. Aturem el marcador un moment, dos mesos abans del dia D, i fem un petit repàs dels corrents de debat actuals:
1) A Espanya ja no hi hem d’anar a fotre re
L’opció clàssica, defensada amb vehemència pel sector ‘indepe’ que dóna per completada la desconnexió. A banda dels pioners que a les espanyoles ja no votaven mai, també és l’opció de nous abstencionistes selectius que, després del 27-S, consideren que és incompatible ser a missa per la independència i repicar campanes al país veí. La idea és que una abstenció massiva seria el missatge definitiu aquí, a Madrid i a la Xina Popular. Coherència abans que re, i que els ‘Amb Espanya-sí que es pot-intentar una altra vegada-en comú’ arribin a la conclusió que ‘doncs no es podia’ per ells mateixos.
2) No ens podem permetre cedir ni un bri de poder
Aquesta és la contrària, la dels catalanets que consideren que de cap manera no podem regalar els 47 escons catalans a apoderats de l’Íbex 35, amics de SCC i preferits de la ultradreta de casa nostra. Que l’autocensura és un tret al peu que només servirà per a restar visibilitat a l’independentisme en un moment que els resultats del 27-S no van ser prou contundents. Que jugant-jugant, una Catalunya amb C’s com a primera força se celebrarà com una rendició amb conseqüències imprevisibles. En fi, que els partidaris de no cedir representació als dependentistes es basen en l’estratègia de mirar què vol l’adversari que facis per fer el contrari, i es divideixen entre:
2.1) Els que juren per sa mare que és l’última vegada que votaran en unes espanyoles.
2.2) Els disposats a tornar-hi tantes vegades com calgui fins que ‘lo nostro’ no sigui al sac i ben lligat.
3) La imatge dels escons buits ho petaria al món mundial
Que som un poble de símbols no ho descobrirem ara. La idea, doncs, és aconseguir la imatge de, posem, 30 escons buits al Congreso, cosa que seria un missatge tan potent com totes les vies catalanes, lliures i directes de cada 11-S. Els partidaris d’aquesta opció es divideixen entre:
3.1) Els que només votaran sempre que ‘els nostres’ es comprometin que després de recollir l’acta de diputat se’n tornaran cap a casa a treballar per ‘lo nostro’.
3.2) Els que només confien en els professionals i votaran el partit Escons en Blanc, que aquests segur que no fallen, en previsió que ‘els nostres’ puguin caure en una enèsima temptació autonomista.
4) Com pitjor, millor
L’opció ‘destroyer’ es basa a votar massivament els partits anticatalanistes per posar fi a l’agonia per la via ràpida: que peti tot, home, ja. Amb aquesta acció els més desconfiats volen assegurar-se que des del Congreso no sorgirà cap nova oferta que pugui incitar al peixalcovisme per part dels creients en la tercera via i dels ‘indepes’ ocasionals. Entre els partidaris d’aquesta acció tenim:
4.1) Els que diuen de votar en massa el PP, per garantir que tot continuarà fatal. Com diu el ‘meme’ en castellà: ‘A Rajoy le gusta esto’.
4.2) Els que diuen de votar en massa C’s, per assegurar-nos que encara pot ser pitjor. Com diu el ‘meme’ en castellà: ‘A Rivera le gusta esto’.
5) Superidea!: si ajudem que Espanya tingui un govern d’esquerres, correran a reformar la constitució per deixar-nos votar
El somni encara no té nom, però posem que acaba amb ‘-en comú’: la idea, si no l’he entesa malament, és ajudar a canviar Espanya des de Catalunya per tal que, un cop sigui canviada, puguem demanar-li permís per fer un referèndum i s’avingui a canviar la constitució. La carambola és que un ‘-en comú’ fort doni suport a un Podemos i una IU forts (perdoneu si em deixo cap altra gran força d’esquerres) i que aquests, al seu torn, donin suport a un… a un… PSOE? És igual, m’he perdut una mica, però la cosa clara és que quan l’estat espanyol canviï es dignarà a concedir-nos un referèndum com sigui, oh, gràcies, camarades, i aleshores si surt independència bé, i si no també, perquè Espanya ja serà d’esquerres –durant una legislatura– i ens hi estarem la mar de gust.
6) Perquè no surti Duran, encara que sigui per veure-ho
Els ‘indepes’ d’aquest sector demanen el vot a qui sigui per tal de veure com Duran surt amb les maletes del Palace i ha d’acabar de pagar-se les hipoteques treballant com un qualsevol mortal.
Aquestes són algunes de les opcions que he pogut recollir fent una mica de memòria dels debats a les xarxes. Em deixo les discussions paral·leles sobre si cal una candidatura unitària, o no, o de quin tipus, perquè vindria a ser una reedició de debats anteriors que ja ens van esgotar en el seu moment. La conclusió és que som davant de l’enèsim episodi d’un catalanet, una solució, cosa que em porta a preveure, si res no canvia molt, uns resultats sense cap missatge clar ni per a nosaltres ni per al món, i que comencem a posar-nos-hi fulles. A l’espera que el panorama agafi definició, ho aprofito per afegir a les combinacions possibles la meua opció provisional: votar el partit PACMA com a protesta contra un estat que considera que torturar toros és cultura fins al punt d’empescar-se, ho hem sabut fa poc, una futura titulació d’FP de banderiller. I seria una votació en positiu, universal, ètica, com donar suport a un partit antimatança de balenes a les Fèroe, si en aquelles illes hi tingués el dret de vot.
