Les escriptores copen tots els premis Llibreter

Aquest 2022, els cinc premis Llibreter, que voten els llibreters de tot Catalunya (enguany, 110 llibreries), han destacat cinc obres escrites totes per escriptores. És un fet a destacar, perquè és la primera vegada que passa. També és destacable que dos dels premis no escrits originàriament en català han premiat obres de la literatura portuguesa, una literatura veïna de gran qualitat que sovint no arriba aquí com hauria d’arribar, com ha dit el nou president del gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco.

Aquest ha estat, justament, el primer acte de Del Arco, i també ha servit per a acomiadar i agrair la tasca feta per Maria Carme Ferrer, que ha estat al capdavant del gremi aquests darrers quatre anys, uns anys molt difícils a causa del confinament i la pandèmia.

Els premiats

En la categoria de literatura infantil i juvenil, s’ha destacat L’hivern del Sr. Jeroni, d’Eulàlia Canal amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs (AnimaLlibres). L’autora ha agraït el guardó i ha recordat que els premis Llibreter li serveixen com a guia per a les lectures d’estiu. Eulàlia Canal ha dit que la novel·la era la història d’un avi i que volia explicar-la des de dins, des dels seus sentiments. “Són moments, els que viu aquest avi, en què el sentit de la vida es va enfonsant.” També ha reivindicat que els llibres no caduquin tan aviat. I ha destacat les il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, sense les quals “el llibre no seria el mateix”. L’editor, Jordi Martín Lloret, ha destacat que aquest premi era un reconeixement a la trajectòria d’Eulàlia Canal.

En la categoria de literatura infantil i juvenil d’altres literatures, s’ha premiat Mary John, d’Ana Pessoa (l’Altra Tribu). És un llibre que ha tingut el reconeixement unànime de la crítica i els lectors. L’autora, portuguesa, que viu a Brussel·les, s’ha desplaçat fins a Barcelona per recollir el premi. Pessoa ha explicat que el llibre era una història d’amor, de rebuig, de supervivència, una història personal amb elements universals. L’editora de l’Altra Tribu, Marina Llompart, ha recordat que ella i l’editora Eugènia Broggi van llegir Mary John durant la pandèmia i que van trigar a publicar-la, però que el temps d’espera no va fer sinó reafirmar el valor literari de l’obra. “Té una aura que la fa molt especial i molt de veres. Esperem acollir altres obres d’Ana Pessoa al catàleg”, ha dit també Llompart.

Quant al premi a àlbum il·lustrat, se l’ha endut una altra autora portuguesa, Rita Sineiro, pel llibre Cues de somnis, amb il·lustracions de Laia Domènech, i traduït al català per Pere Comellas (Akiara Books). L’autora també ha vingut a Barcelona a recollir el premi. El llibre, que tracta sobre els refugiats des de la mirada d’un infant, va néixer en l’imaginari de l’autora a partir de la visió del petit infant kurd mort en una platja de Turquia. Rita Sineiro ha dedicat el llibre a tots els infants refugiats que no podem oblidar. I ha reivindicat la literatura infantil, la primera que tenen a l’abast els infants i amb la qual es fan lectors. Laia Domènech ha destacat que és un llibre ple d’esperança, que s’ha gestat en un procés lent de quatre anys. I l’editora, Inês Castel-Branco, ha parlat d’un text rodó, un llibre universal, que ens recorda que tots els refugiats tenen somnis i tenen dret a una vida digne.

En la categoria d’obres per a adults, Edicions del Periscopi ha fet doblet, atès que s’han premiat obres del seu catàleg tant per obra original com per obra traduïda. En la categoria d’altres literatures, s’ha destacat Els grans optimistes, de Rebecca Makkai, amb traducció de Marc Rubió (Periscopi). L’autora, que viu enmig dels boscs de Vermont (Estats Units), ha enviat un vídeo agraint el premi. Ha recordat que la novel·la, que tracta sobre els estralls que va fer la SIDA entre els joves, va aparèixer als Estats Units el 2018, però que en català i moltes altres llengües va arribar en el context de la pandèmia. La covid i la SIDA són malalties i contexts diferents, ha dit, però amb elements que es toquen, com ara el sistema sanitari. Això ha fet que el llibre hagi pres una actualitat i nous punts de vista. L’editor, Aniol Rafel, ha recordat que el llibre també parla de la importància de crear comunitat i ha volgut fer un símil amb la comunitat dels llibreters, que també són família escollida, ha dit.

Finalment, s’ha destacat la novel·la L’instant abans de l’impacte, de Glòria de Castro (Periscopi). És una novel·la en forma de dietari que tracta una història d’assetjament laboral i, a partir d’aquí, també fa una crítica mordaç del sistema capitalista, de la precarietat, de les polítiques de conciliació… amb un humor i mala bava. L’autora ha recordat una anècdota vinculada a la gestació de la novel·la i a les llibreries: “En el procés d’escriptura del llibre, que va ser de cinc anys, vivia a Madrid, i no m’adaptava. De manera que cada tarda, amb els dos fills, me n’anava del barri d’Atocha al carrer Alcalà, on hi ha la llibreria Blanquerna, i allà em sentia més a casa. Ara, durant la promoció del llibre, vaig tornar a Madrid i passant per davant la Blanquerna vaig veure que tenien el meu llibre a l’aparador. Vaig entrar emocionada i vaig abraçar la llibretera, que no entenia res.” I ha continuat: “En la novel·la, l’entrada número 15 diu: ‘No guanyo premis literaris.’ Ara ja no ho podré tornar a dir. És el meu primer llibre publicat i el meu primer premi literari.” L’editor Aniol Rafel ha explicat que quan van llegir el manuscrit van ser conscients que era un crit, un crit necessari que calia que llegís com més gent millor.