29.04.2017 - 02:00
|
Actualització: 29.04.2017 - 02:22
Durant les últimes setmanes les veus d’alarma al País Valencià contra l’ofec econòmic amb el que l’amenaça el govern de Rajoy no paren de sonar. Si el País Valencià ve d’una situació d’ infrafinançament crònic, les últimes dades sobre el Pressupost de l’Estat esgarrifen. El president de la Generalitat, Ximo Puig i el seu govern ho han denunciat sense embuts. Mentre hi ha comunitats suprafinançades, als valencians només els és transferit l’equivalent al 80% del que es gasta en sanitat i educació, cosa que fa inviable l’autogovern.
Però si el finançament és injust, enguany la inversió en l’avantprojecte del pressupost de l’estat és extremadament baixa. S’hi redueix un 33% la inversió, cosa que converteix el País Valencià en la comunitat autònoma que rep menys diners per habitant, 119 euros, en contrast amb els 185 de mitjana estatal i sense un criteri raonable que ho justifiqui.
De mal a pitjor
El 2015, al País València, l’estat només hi va executar el 59% de la inversió pressupostada en infrastructures (la mitjana estatal és del 72%). Va rebre solament un 6,4% de la inversió del govern espanyol, tot i tenir el 10,7% de la població i el 9,8% del PIB. Aquest problema és comú a tots els territoris dels Països Catalans, que, entre el 2009 i el 2011, només van rebre el 15% de la inversió de l’estat, tot i representar el 31% del PIB. En el cas valencià, la inversió rebuda en aquest període fou del 4,87%.
Cal afegir-hi els incompliments del govern espanyol en el corredor mediterrani. El 80% dels trams executats del teòric corredor mediterrani surten o tenen per destinació Madrid. Ometent les infrestructures que han de connectar la Mediterrània, sembla que hi ha una determinació clara a favor del corredor central, fet que perjudica greument l’economia valenciana (i la resta dels Països Catalans).
Si fa vint anys, el País Valencià era la vuitena comunitat autònoma per capita, el mal finançament crònic l’ha fet baixar fins a l’onzena posició, cosa que ha generat una renda inferior a la mitjana espanyola. Tot i això, continua rebent menys, cosa que mena a un fet insòlit, perquè tot i estar per sota la mitjana en PIB per habitant, té un dèficit fiscal de 6.000 milions d’euros l’any. El cas valencià trenca el discurs de la solidaritat: és un territori que no rep, sinó que aporta recursos a l’estat.
Tot plegat porta a una mancança de recursos en sanitat, educació i més serveis. Segons un estudi sobre el finançament, de l’Associació Valenciana d’Empresaris, només un 12% del deute s’explica per les polítiques de grans projectes i esdeveniments. La major part prové del mal finançament.
Una reivindicació transversal
La demanda d’un model de finançament just ha estat la gran reivindicació del País Valencià, que va assolir el màxim consens el 6 d’octubre de 2015, quan tots els partits de les Corts van aprovar una proposta en què s’exigia que es reconegués el dèficit de finançament i que s’establissin mecanismes de compensació.
Aquests darreres mesos el govern valencià ha posat l’accent en aquesta demanda. Fins i tot hi hagué un gran acte a Madrid amb una delegació empresaris, sindicats i polítics valencians, a més dels rectors de les cinc universitats públiques valencianes, sota el lema ‘Per un finançament just’, on es feia visible la reivindicació.
A conseqüència de l’últim pressupost, totes les formacions de les Corts, fins i tot PP i Ciutadans, van signar el 5 d’abril una declaració institucional en què refusaven l’avantprojecte de pressupost espanyol del 2017 i instaven a impulsar accions amb l’objectiu d’aconseguir inversions justes. Alhora, convocaven diputats i senadors valencians el 25 d’abril per coordinar les accions.
Tot i el suport inicial, finalment el PP no va acudir a la reunió, que va considerar ‘partidista’. A més, sembla clar que els diputats del PP triats pels valencians donaran igualment suport als comptes del PP. En el cas de Ciutadans, la critica al pressupost ha portat a una crisi del partit, en què ha estat apartat del càrrec de síndic Alexis Marí, per la seva oposició al pressupost. Això ha dividit el partit i ha fet que quatre parlamentaris dels tretze que té el grup desafiessin la direcció estatal i assistissin a l’acte.
Amb aquest finançament, els valencians semblen destinats a tenir mals serveis i prestacions.
