Les entitats que van presentar la PNL al congrés espanyol sobre el plurilingüisme continuaran treballant conjuntament

Un mes després d’haver presentat la proposició no de llei (PNL) en defensa del plurilingüisme, un dels aspectes que han destacat les entitats és que el debat sobre les llengües pròpies, diferents del castellà, s’havia traslladat a paràmetres centrals. “Hi ha en joc la democràcia, si milions d’habitants de l’estat són considerats ciutadans de segona”, ha dit Paul Bilbao, representant d’Euskalgintzaren Kontseilua, en la compareixença simultània que han fet des de València, Bilbao, Santiago, Saragossa i Xixon.

Alexandra Usó, secretària d’Escola Valenciana, ha subratllat que un dels punts que es van aprovar era l’ús administratiu de les llengües entre territoris d’un mateix àmbit lingüístic i la recepció dels mitjans de comunicació. “Quant al català, cal aconseguir que no hi haja impedients per al seu ús, encara que el nom de la llengua siga diferent en cada territori, segons els estatuts: català a Catalunya i les Illes, o valencià a València.” A més, Usó ha demanat que el valencià i el català siguen denominacions equivalents perquè l’advocacia de l’estat no torne a posar mai més en qüestió la unitat lingüística.

I sobre la recepció recíproca dels mitjans de comunicació, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, ha dit que hauria de ser un fet i que el govern espanyol hauria de concedir el segon múltiplex al Consell per a fer-la efectiva. En el cas del País Basc, Gisbert considera que s’ha d’implementar la plena recepció d’EITB al territori navarrès.

En aquesta trobada virtual de les entitats Euskalgintzaren Kontseilua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, NOGARA i Iniciativa pol Asturianu, han recordat que l’estat espanyol assumia tractats internacionals com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i que perquè tot això es complesca s’havien d’eliminar les limitacions que imposa la legislació a l’ús de les llengües pròpies a cada territori.