16.02.2018 - 22:00
L’anunci del govern espanyol d’introduir el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament ha causat una indignació i una preocupació lògiques a la societat catalana, però legalment no es pot fer, tret que l’executiu de Mariano Rajoy decideixi de vulnerar el marc legal vigent. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez Vigo, va confirmar les intencions de l’executiu, però, a preguntes dels periodistes, va ser incapaç de concretar com pensava fer-ho.
La via de fer servir l’article 155 no és possible perquè, tot i que suspèn l’autogovern, aquest article no permet de modificar una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, com és la llei d’educació de Catalunya (LEC), que és la que regula la preinscripció. És a dir, no es pot afegir una segona casella per incloure una segona llengua, en aquest cas el castellà, en el full de preinscripció escolar apel·lant a l’article 155. Per canviar el full de preinscripció, s’ha de canviar la LEC, i això només es pot fer per majoria absoluta del parlament. Introduir una casella per al castellà seria canviar de model, comportaria implantar la doble xarxa escolar, cosa que no hi ha cap llei que ho empari.
La immersió lingüística és regulada en el títol segon de la LEC. L’article 11 estableix que ‘el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu’, i deixa molt clar que totes les activitats educatives s’han de fer en català. També impedeix la doble xarxa quan estableix textualment que ‘els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual’. A més, preveu mecanismes d’atenció lingüística individualitzada per aquells alumnes els pares dels quals ho sol·licitin. La LEC va ser recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol, però no pel capítol lingüístic.
La LEC emana de l’estatut, que en el seu article 35 estableix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i regula també el dret i el deure dels alumnes a saber amb suficiència oral i escrita el català i el castellà quan acaben l’ensenyament obligatori, ‘sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament’. També afegeix que l’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
El portaveu del govern espanyol també ha fet referència a la sentència del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat a fer el 25% de les hores en castellà, però són casos particulars. El govern compleix amb aquest percentatge només en el grup on hi ha l’alumne de la família que va presentar la denúncia. A més, també hi ha prevista l’atenció lingüística individualitzada a les famílies que ho demanin, cosa que ja es fa, i a la qual s’hi han afegit molt poques famílies. Els sol·licitants reben 6.000 euros cada curs per a pagar l’escolarització de cada fill.
Però tot això són excepcions d’un model que és blindat legalment i que, per canviar-lo, Rajoy tindria moltes dificultats, perquè no disposa ni de majoria al Parlament de Catalunya, on el PP té quatre diputats, ni capacitat per a reformar l’estatut a curt termini. Per tant, el seu anunci cal situar-lo més en el terreny de la política, en la seva necessitat de competir amb Ciutadans per l’electorat espanyolista, o fins i tot en la seva voluntat de posar pressió a les negociacions per la investidura sembrant el pànic sobre els efectes de l’aplicació de l’article 155.
