09.06.2020 - 21:50
‘Transcorreguts deu anys, amb quatre governs diferents i quatre proposicions de llei per sancionar els morosos, el congrés i els diversos governs no han estat capaços de fer justícia i podríem dir que la morositat continua essent una forma indirecta de corrupció i competència deslleial. No fer complir la llei i no aprovar un règim sancionador és difícilment explicable. Com es pot permetre que les empreses del nostre Íbex, que cobren a cinquanta-vuit dies dels seus clients, paguin a cent vuitanta dies de mitjana les factures, tot incomplint els terminis legals?’ Amb aquestes paraules, Antoni Cañete, secretari general de Pimec, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i vice-president i portaveu de la Plataforma Pimes, denunciava ahir davant la comissió del congrés espanyol el fet insòlit que una llei que té deu anys de vida no tingui encara un règim sancionador. Lletra morta…
És una situació de privilegi per a les grans empreses que han de suportar les pimes i, que en moments com els actuals, és definitiva per a moltes. De fet, em deia aquest vespre que la cadena de pagaments ja s’ha trencat i que ara les pimes i autònoms també desen les factures al calaix. Malament rai!
Va fer esment de la proposta que van adreçar ja fa moltes setmanes a les autoritats –sense resposta– i que, només fent complir la llei vigent i sense cap cost per a l’estat, ajudaria a resoldre el tràngol que travessen moltes pimes i autònoms, víctimes de la prepotència i la presumpta immunitat de les grans empreses. ‘Durant aquesta crisi hem obligat les empreses a endeutar-se amb crèdits ICO, però la solució hauria pogut ser eliminar la morositat’, va lamentar.
Va tornar a proposar un reguitzell de mesures que portarien una injecció de més de 150.000 milions d’euros de liquiditat al sistema, sense cap risc i sense comprometre el balanç de les empreses ni del país: que les administracions paguin les seves factures pendents (14.000 milions d’euros); que les empreses cotitzades, sense problemes de liquiditat ni de finançament, abonin 122.000 milions pendents de pagament als seus proveïdors; que els ajuntaments alliberin els 12.000 milions de romanents que tenen en comptes corrents per salvar autònoms i pimes; que es canviï el criteri de liquidació de l’IVA i s’ingressi tan sols l’IVA cobrat; que es retorni de manera immediata l’IVA a compensar retingut per Hisenda i que els grans contractistes paguin als seus proveïdors.
La proposta era i és lògica i, a més, beneïda per la llei. Per què no l’han volguda aprovar? Sembla prou clar que la mà de l’Íbex és molt llarga, que arriba a les altes esferes del poder, i no els interessa que això vagi més endavant. Però alguna cosa hauran de decidir, perquè això no pot continuar així. ‘Saben quantes pimes salvaríem? Pot explicar-nos ningú per què no s’ha fet encara? Aproveu la proposició de llei ja presentada de sancions per als morosos. És urgent un règim sancionador i hi ha països que ja el tenen!’, els etzibava Cañete.
Un segon aspecte que va presentar als diputats va ser el de fer més operativa la formació professional (FP). Va explicar que sense coneixement no hi ha innovació, sense innovació no hi ha valor afegit i sense valor afegit no es pot competir als mercats domèstics i internacionals. La base d’aquest triangle virtuós, per a les pimes, sens dubte, està en l’FP. I va anar a l’arrel del problema. ‘El problema de partida és conceptual: la nostra FP es basa en l’oferta dels centres educatius. Seria adequat basar-se en la demanda del nostre sistema productiu.’ I va afegir que per no perdre el tren del progrés calia formar els nostres joves en les empreses, és a dir, la formació dual. ‘Senyories, si voleu començar la reconstrucció amb una base sòlida, sense interessos partidistes i assumint compromisos nacionals, requerim un pacte d’estat de la FP.’
I per acabar va fer un al·legat en favor de la representativitat de les pimes i la necessitat que tinguin un paper més a la vora del poder. Va parlar de la necessitat que el nou model que surti de la crisi sigui un capitalisme inclusiu. Va explicar que per capitalisme inclusiu entenen un sistema productiu basat en la configuració de preus justs, en la igualtat d’oportunitats, en el respecte a l’entorn i en la responsabilitat amb el nostre entorn social.
I va subratllar: ‘En el model cap al qual ha de transitar una Espanya reconstruïda, les pimes han de situar-se al pont de comandament, amb la veu i la representació real que els correspon que ara no tenen. No ens podem permetre de ser mers espectadors en aquest procés: les pimes han d’erigir-se en actors decisius i assegurar que es duen a terme les reformes que necessiten. Feu els canvis necessaris perquè hi siguem presents.’ En acabar, va lliurar un document amb propostes per salvar i impulsar les pimes i l’ocupació autònoma, que incloïa també suggeriments d’esmenes als vuit reials decrets aprovats durant l’estat d’alarma, que validaran ben aviat al congrés espanyol.
Em sembla un enfocament correcte que toca tres dels punts més febles que avui tenen les pimes i les col·loca en situació d’inferioritat a l’hora de competir. Ara cal que els diputats se’n facin ressò dins la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Ja ho veurem…
