Les dues, o més, ànimes del Bloc se citen aquest cap de setmana al vuitè congrés

El Bloc Nacionalista Valencià fa aquest cap de setmana el vuitè congrés. Dos dies intensos de conclave a la Fira de València. S’hauria d’haver fet l’any passat, però la pandèmia ho va impedir. Tot i que s’ha formulat com un congrés ordinari, és una refundació en tota regla. Amb un gir a la ponència política, els objectius i les definicions. I, també, amb un canvi de nom.

El procés congressual va començar el 15 de març passat, amb la publicació de les ponències política i estatutària. La primera, coordinada per Vicent Marzà i la segona, per Maria Josep Amigó.

El congrés serà presencial, amb uns vuit-cents delegats, i no s’espera que transcórrega amb placidesa. De la mateixa manera que no han estat plàcides les setmanes pre-congressuals d’ençà que es van fer públiques les ponències, i d’ençà que a la candidatura oficial, encapçalada per l’actual coordinadora general, Àgueda Micó, s’hi va sumar l’alternativa que representa Alexandre Ruiz, batlle de Bellreguard.

Dues candidatures a dirigir el partit. Dues maneres d’afrontar el futur de la formació que és majoritària dins la coalició Compromís i que ocupa poder a totes les institucions del País Valencià i, a més, té un representant al congrés i al senat espanyols. Un partit la força del qual és clau per a mantenir la majoria que, d’ací a dos anys, a les eleccions del 2023, aspira a fer possible un tercer Pacte del Botànic.

Arriben vives al congrés –és a dir, no s’han transaccionat o no hi ha hagut acord– més d’un centenar d’esmenes de les presentades a les ponències política i d’estatuts.

Sumar

Sumar, això diu la candidatura de Micó. Sumar a quin preu, es demanen els de Ruiz i les altres corrents, com ara Bloc i País.

La renovació que proposa l’actual direcció comença pel canvi de nom, la renúncia al substantiu “bloc” i a l’adjectiu “nacionalista”, per a assumir la que diuen que és la marca electoral de fa més de deu anys: Més Compromís. Però va més enllà. La ponència política proposa un eixamplament de la base, una presa de partit molt més clar cap als feminismes, l’ecologia i la preservació del medi, l’economia col·laborativa, les diferents sobiranies, començant per l’alimentària, etc.

La tesi és que el municipalisme els ha ensenyat que la gent els vota perquè saben resoldre els problemes dels ciutadans, perquè saben gestionar, independentment que defensen uns ideals nacionals o no. Tot de plantejaments que, a ulls dels crítics, no són sinó el descafeïnament del projecte i de les essències nacionalistes i sobiranistes. Un viratge cap a l’esquerra espanyola, diuen. Una esquerra més. Tot això, mirant més cap a Madrid que cap a Catalunya.

Dues candidatures i els corrents

La campanya prèvia al congrés ha mantingut, aparentment, les formes, les paraules amables i l’esportivitat. Fins i tot, una mica de condescendència de la candidatura oficialista vers l’alternativa. Així i tot, hi ha hagut crítiques de falta de diàleg i d’opacitat, sobretot, per part del corrent crític Bloc i País. “Fa quatre anys que denunciem la falta de democràcia interna. A totes les esmenes hem integrat d’afegir més control al secretariat de l’executiva. Ens sentim vetats des d’abans del congrés”, diu a VilaWeb Vicent Fernández Capilla, qui insisteix que hauria de ser compatible aquesta obertura, aquest eixamplament, amb mantenir les essències del Bloc.

Un altre moviment, menys nombrós, el Moviment d’Esquerres Sobiranista (MES) antic Bloc d’Esquerres Sobiranista (BES), encapçalat per Maria Josep Ortega, batlessa de Carlet, defensa de mantenir el sentit dels mots “sobiranista” i “nacionalista”. 

A totes les intervencions públiques, també a les entrevistes fetes per VilaWeb, tant Àgueda Micó com Vicent Marzà, un dels pesos pesants de la candidatura, neguen aquesta pèrdua d’essències. “Sobirania nacional, ho diem. De fet, l’objectiu de la ponència política és la construcció nacional i popular del País Valencià. Si ens preguntàreu ‘què voleu ser, el Bloc?’, jo us contestaria que l’objectiu del Bloc és la construcció nacional i popular del País Valencià”, deia Micó en una entrevista del 4 de juny.

Àlex Ruiz

La candidatura d’Àlex Ruiz coincideix en les línies bàsiques d’allò que defensa Bloc i País, però no s’ha volgut alinear mai amb aquest corrent. “Crec que el millor corrent és el corrent d’aigua”, va dir Ruiz en una entrevista a VilaWeb uns dies després d’anunciar la candidatura.

Així i tot, membres de la seua candidatura sí que han tingut contactes i han arribat a un pacte de no-agressió, encara que no demanaran expressament el vot per a ell. Fernández i Capilla ha encunyat una frase per a descriure la situació: “Àgueda [Micó] desafina, ens agrada com sona la música d’Àlex [Ruiz]. No demanem directament el vot per a Àlex, el seu discurs és el nostre, però no hem arribat a cap acord amb la seua candidatura.”

La candidatura alternativa no es considera en cap moment residual i calculen que arribaran a una xifra important de vots. “Crec que donarem un bon ensurt a algú”, diu la font. A la candidatura de Ruiz confien que, com que el vot és secret, hi haja molta gent que de paraula diga una cosa i a l’hora de votar en faça una altra.

“La militància veu la candidatura d’Àlex Ruiz com un revulsiu. Hem detectat que generem simpatia. La gent ens diu que si no fos per aquesta candidatura, s’hauria donat de baixa del partit, i en aquest sentit, ja és un èxit.” La candidatura d’Àlex Ruiz no es conforma amb el vot del descontentament. “La gent ha arribat a un punt en què vol saber què vol ser el partit de gran. I ací es confronten dos projectes que són molt diferents. Un és una esquerra semblant a l’esquerra espanyola, una esquerra light, que arreplegue molta gent. L’altre és un partit sobiranista o nacionalista, i la gent ho té molt clar.”

Potser per a demostrar aquesta claredat d’idees, dissabte passat Ruiz va triar l’emblemàtic monestir de Santa Maria de la Valldigna per a reunir-se amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie. “Per a parlar dels presos, dels indults, de l’amnistia, de la nova etapa de la Generalitat de Catalunya”, escrivia Ruiz al seu compte de Twitter.

la nova etapa de la Generalitat de Catalunya, la relació amb l'estat espanyol i sobre les relacions del País Valencià i Catalunya. Ha estat una xarrada molt interessant, de les que s'hauríen de repetir més a sovint, com a països germans, per tal d'entendre'ns millor, cooperar..👇 pic.twitter.com/zzCX79zcji

— Alexandre Ruiz Gadea (@alexrois) June 19, 2021

La lletra i la música

Aquesta és la música que agrada als corrents més crítics amb l’oficialisme que representa Àgueda Micó. Fernández Capilla critica el mateix que el candidat alternatiu: “Aigualir el discurs per a mantenir-se a les institucions és una cosa que no agrada a la militància. I hi ha gent que marxa. Pose un exemple clar. Tot el món sap que Bildu és independentista, o que ERC és independentista, i en aquest cas sí que pots eixamplar la base, però en una coalició com és Compromís, que no és clar, que tot és tan eteri, no pots jugar amb eixes coses, perquè la militància no ho ha entès. El Bloc hauria de fer moviments cap a l’independentisme, perquè per a les altres coses ja hi ha els membres de la coalició i globalment abracem tot l’espectre.”

La candidatura de Ruiz ha fet campanya per tot el País Valencià encara que reconeixen que és molt difícil d’oposar-se a l’oficialista d’Àgueda Micó, “amb tot l’aparell, amb tants càrrecs institucionals, amb tants càrrecs supralocals”. “Però nosaltres fa molts anys que militem i coneixem molt bé el partit. El Bloc sempre ha tingut un component una mica punk, una mica antisistema, tenim unes bases crítiques que no se senten còmodes amb els aparells.” En això confien quan fan comptes i se’ls apareix la imatge de David i Goliat.

No debades, la candidatura oficial té l’estaló de Vicent Marzà, Maria Josep Amigó, Fran Ferri, Amadeu Mezquida, Enric Morera i Joan Baldoví. Tots ells amb altíssimes responsabilitats institucionals.

Àlex Ruiz s’ha envoltat de batlles i regidors. Entre les figures més destacades de la seua candidatura hi ha la diputada Mentxu Balaguer, Benjamí Soler, Jordi Pla i Consol Barberà.

Sense possibilitat d’acord

Al congrés del maig del 2016 s’hi va arribar, com ara, amb dues candidatures: la d’Àgueda Micó i la de Rafa Carbonell. Va ser un consens tens, amb negociacions, grups, intermediaris i converses a diferents bandes. Hores i hores de diàleg i d’estira-i-arronses per a arribar a un acord i presentar una direcció col·legiada entre Micó i Carbonell que, en teoria, reforçava el partit. En el repartiment de papers, Carbonell va ser designat portaveu del Bloc, però un any més tard va adduir motius laborals per a deixar aquesta direcció col·legiada que, amb el temps, tot el partit reconeix que va ser un error.

Per no tornar-hi a caure, tant la candidatura d’Àgueda Micó com la d’Àlex Ruiz han manifestat clarament que això no passarà. “No hi ha entesa possible. Ells no ho volen i nosaltres tampoc, ho tenim claríssim tots. Venim d’un congrés on això es va fer a última hora, de pressa i corrents i molt malament i no va eixir bé. Àgueda Micó ho va sofrir i ho ha dit. No va funcionar”, diu un membre de la candidatura de Ruiz en una conversa amb VilaWeb.