Les dues amenaces seguides de Pedro Sánchez

En les esotèriques negociacions que manté amb Pablo Iglesias per a evitar un govern de coalició, Pedro Sánchez ha donat com a excusa per a descartar-lo la reacció de Podem a una possible aplicació de l’article 155. Tot i que la formació morada ha abjurat en públic del dret d’autodeterminació i ha dit que acatarà la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes, el president del govern espanyol en funcions insisteix a posar aquesta qüestió damunt la taula. En una setmana, ho ha fet dues vegades. Més enllà que sigui una excusa per a treure’s de sobre Iglesias, això demostra que Sánchez ho té present en l’agenda i, per tant, hi dóna veracitat.

La diagnosi que fa Sánchez de la situació catalana és completament esbiaixada i les seves paraules són, clarament, un avís perquè la resposta a la sentència del Suprem sigui de baixa intensitat. El cap del PSOE aprofita les negociacions amb Iglesias per activar l’estratègia de la por per a frenar el rebuig popular que podria generar la sentència. Després d’haver recordat que el president Quim Torra no havia renunciat a la unilateralitat, com si fos cap novetat, diu que l’independentisme ‘trenca la convivència’ a Catalunya i que si la situació s’intensifica, ‘l’estat haurà d’actuar’. Una amenaça amb tota regla a partir d’una diagnosi sobre la convivència a Catalunya que podria compartir amb Ciutadans.

Tot això passa quan l’independentisme pugna per facilitar-li la investidura, amb l’excusa que Sánchez és el mal menor. No és una cursa per a endurir el preu del suport, sinó al contrari, per a veure qui li ho posa més fàcil, qui és més moderat i qui és més progressista. Fins i tot, Sánchez utilitza el suport que li ha expressat Artur Mas per a facilitar-li la investidura per retreure al PP i a Ciutadans que no ho facin. L’ex-president ho justifica dient que amb Sánchez es pot parlar, i amb el PP i Ciutadans, no. És veritat, però és tan poca cosa que queda per sota de les èpoques més moderades de CiU. A ERC ja fa molt de temps que han descartat el no i a Junts per Catalunya hi ha de tot, com sempre, perquè no mana ningú.

Oficialment, avui, Sánchez ha trencat les negociacions amb Podem amb l’excusa que havia convocat una consulta interna per a aprovar si pactava amb el PSOE o no. Esgotada la coartada catalana, ara l’excusa és la democràtica interna, una cosa que diu molt de Sánchez. Qui primer hauria de fer una consulta interna és el PSOE, per saber si les bases prefereixen pactar amb Podem o pidolar l’abstenció de Ciutadans i el PP. El resultat seria clar. De fet, la nit del 28-A, els militants i simpatitzants socialistes que es van concentrar a la seu de Ferraz per celebrar els resultats ja se les veien a venir i li van demanar que ‘amb Rivera, no’. Des d’aquell dia, Sánchez ha fet tota la contrària. Ha cercat el pacte amb Ciutadans i ha menystingut Podem i els grups independentistes. Al començament, semblava una estratègia negociadora, però l’immobilisme i la prepotència amb què actua Sánchez fan sospitar que, en política de pactes, no actua lliurement.

El pacte de l’Íbex 35 era el del PSOE amb Ciutadans i, com que no ha pogut ser, perquè Rivera no es doblega, l’establishment prefereix anar a unes noves eleccions perquè, si Sánchez en sortís reforçat, ja li aniria bé, i si per casualitat la dreta sumés, aleshores millor encara. El 2016, els poders fàctics van pressionar el PSOE perquè facilités la investidura de Mariano Rajoy i, en canvi, ara no pressionen el PP perquè faci igual amb el PSOE. Volen anar a eleccions per donar una nova oportunitat al tripartit ultra PP-Cs-Vox. I sembla que Sánchez està disposat a arriscar-s’hi.

El Botànic fixa el diàleg social i l’emergència climàtica com a prioritats. Aquest cap de setmana, el Consell ha fet a Montanejos el primer seminari de govern per a preparar els objectius dels primers sis mesos de la segona legislatura. En la reunió, s’ha analitzat la situació actual i s’ha signat un document que recull els cinc grans eixos de cada conselleria. En total, seixanta propostes que es publicaran de manera oberta per a la ciutadania la setmana vinent. El president Ximo Puig, acompanyat de tots els membres del govern, ha anunciat la convocatòria, aquest mes, de la mesa del diàleg social i l’actualització de la seva estructura amb una quarta mesa sectorial sobre medi i emergència climàtica que dirigirà el vice-president segon de la Generalitat Valenciana i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau. Des de Presidència, el Consell s’ha fixat consolidar i ampliar la influència valenciana a Europa. Per a això, es reforçaran els recursos humans i materials de l’oficina del País Valencià a Brussel·les i es facilitarà la incorporació de representants dels sectors més directament implicats en la normativa i les decisions polítiques de les institucions europees. D’altra banda, en matèria d’Igualtat, en aquests primers sis mesos de legislatura s’impulsarà la figura de l’assistent personal per a l’assistència terapèutica amb la finalitat de contribuir a una major autonomia i independència del pacient, amb especial dedicació a la població infantil. A més, es crearà un grup de treball que definirà les necessitats terapèutiques dels nens. A la Vice-presidència segona i Conselleria d’Habitatge, el desafiament implica ampliar el parc públic d’habitatges i activar un primer pla de resposta a emergències d’habitatge. En aquest sentit, es farà compra directa d’habitatge en municipis on el concurs del Pla d’Adquisició d’Habitatge va quedar desert.

Gent de Compromís cessa l’activitat per manca de democràcia en la coalició ecosobiranista. El col·lectiu Gent de Compromís, que agrupa els independents de la formació, ha acordat en assemblea extraordinària de cessar indefinidament l’activitat a causa de la manca greu de democràcia interna en la coalició. Una manca de la qual han responsabilitzat les executives del Bloc, Iniciativa i Verds-Equo. Aquest col·lectiu acusa la direcció dels partits que integren Compromís d’haver impedit sistemàticament que les persones afiliades directament poguessin gaudir dels mateixos drets que la resta de militants. També retreuen la manca de voluntat política demostrada reiteradament. Gent de Compromís acusa els partits de la coalició de no haver atès les seves ‘justes demandes d’equiparació de drets’ amb la resta d’integrants de Compromís. També diuen que els tres partits, i la coalició com a tal, han utilitzat ‘la bona voluntat, la feina i els diners de les persones afiliades directament a Compromís, les quals han estat estafades pensant-se que formaven part d’un vertader projecte transformador valencianista, ecologista i d’esquerres’. Denuncien que s’han incomplert els reglaments interns i s’han repetit els esquemes de la ‘vella política’.

Armengol es mostra partidària de limitar els creuers a Palma. La Plataforma Contra els Megacreuers ha lliurat 10.316 signatures al Consolat de Mar en suport del seu manifest. Reclamen la limitació d’un megacreuer diari al port de Palma i fixar que arribin, com a molt, 4.000 creueristes cada dia. El moviment ha aconseguit les signatures en un mes i destaca l’alt grau de conscienciació ciutadana. Els activistes alerten dels perjudicis que pot comportar l’arribada de quatre megacreuers en un sol dia, com passa avui. Demanen una reunió amb l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el govern i l’Autoritat Portuària. En resposta a una pregunta, la presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha mostrat partidària d’impulsar una normativa per a limitar els creuers a Palma. Una altra de les propostes de la plataforma és declarar la Mediterrània una Àrea de Control d’Emissions, com la mar del Nord. Els activistes adverteixen que no volen que passi la legislatura sense que s’aprovin mesures efectives. La campanya de recollida de signatures continuarà activa fins a la tardor.

Andorra acollirà més refugiats a partir del setembre. El mes d’octubre de l’any passat, van arribar a Andorra dues famílies refugiades procedents de Síria, que s’havien exiliat al Líban, per començar una nova vida al país. Va ser possible gràcies a l’aprovació, el març de l’any passat, de la llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries i al posterior corredor humanitari coordinat amb la comunitat de Sant Egidi, amb qui es va establir un acord pocs mesos després. Però el compromís d’Andorra amb la comunitat internacional és el d’acollir vint refugiats, i de moment amb aquestes dues famílies només se n’han acollit set. Les restants, si més no una part, han d’arribar al setembre, segons que ha confirmat Xavier Vidal, responsable d’Immigració de la comunitat de Sant Egidi. Vidal ha explicat que treballaven amb el perfil de les famílies que podrien encaixar amb aquest corredor fins a Andorra, i que la idea era que ja poguessin venir a l’estiu, però que finalment, per manca de temps, el procés no es reactivaria fins al setembre. Ara, és probable que al setembre encara no s’acullin tots els tretze refugiats previstos i que s’hagi d’obrir un nou procés per a completar l’acord.

LA XIFRA
10.000 milions és el dèficit acumulat en inversions en infrastructures durant els darrers deu anys per part del Ministeri de Foment espanyol, segons dades de Foment del Treball. El seu president, Josep Sánchez Llibre, ha demanat que es reverteixi aquesta situació amb una inversió extra de 2.000 milions en cinc anys.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de juliol de 1982, es publica al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que havia entrat en vigor el dia 10 amb la publicació en el BOE.