09.06.2017 - 14:12
VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
Les dones obeses que se sotmeten a tècniques de reproducció assistida veuen reduïdes en un terç les possibilitats d’èxit. Este percentatge arriba al 50% si es tracta d’una obesitat mòrbida, és a dir, dones que tinguen un índex de massa corporal (IMC) superior a 40, segons ha apuntat el doctor Víctor Villalobos, expert en reproducció assistida de l’Institut de Reproducció Assistida Quirónsalud Dexeus Múrcia i Centre mèdic Quirónsalud Oriola.
L’expert ha explicat en un comunicat que l’obesitat és una de les causes d’infertilitat de la dona, “donat que induïx alteracions hormonals determinants per al bon funcionament dels ovaris”. En este cas, les dones obeses solen patir alts nivells d’estrògens que ocasionen un major risc d’avortament, menor probabilitat d’èxit en tractaments de reproducció assistida, síndrome d’ovaris poliquístics i desorde dels nivells hormonals.
En el cas dels homes, l’obesitat fa que tinguen menys quantitat d’espermatozoides i que estos tinguen menys mobilitat, a més d’ocasionar disfunció eréctil i augmentar l’índex de fragmentació de l’ADN dels espermatozoides, ha postil·lat.
Sobre este tema, tal com ha apuntat l’expert, “una dona obesa té més dificultat a l’hora de concebre i la pèrdua de tan sol un 5% de l’excés de pes corporal pot ser suficient per a ajudar a millorar la fertilitat”, ha subratllat.
Segons estudis realitzats en este sentit, una dona obesa (IMC major de 30) que vol sotmetre’s a un procediment de reproducció assistida hauria de reduir el seu IMC a nivells considerats saludables.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establit que una pèrdua del 5-10% del sobrepés pot ser suficient perquè es recupere la funció ovàrica i, per tant, la regularitat del cicle menstrual.
El tractament d’hiperestimulació ovàrica que s’ha de realitzar per a l’obtenció d’ovòcits està directament relacionat amb el pes de la pacient, per la qual cosa en les dones amb obesitat mórbida la dosi d’hormones que s’ha d’administrar augmenta significativament i, per tant, també els possibles efectes adversos, com la síndrome d’hiperestimulació ovàrica, ha exposat.
Este risc és especialment important en dones obeses amb ovaris poliquístics, en les quals, a més, les possibilitats d’aconseguir l’embaràs per tècniques de reproducció assistida disminuïx notòriament.
A la vista d’açò, el doctor Villalobos recomana que les dones obeses que desitgen seguir un programa de reproducció assistida es posen prèviament en mans d’una unitat d’obesitat per a sotmetre’s a un pla d’aprimament que haurà de ser controlat pels especialistes de la unitat, com a endocrins, cirurgians, nutricionistes, etc.
“Les dones han de ser conscients que el pla implica una reeducació dels hàbits de vida, tant pel que fa a l’alimentació com a la pràctica regular d’exercici físic”, ha postil·lat.
Segons l’especialista, “resulta fonamental seguir els hàbits saludables, ja que en quedar embarassades, si tornen als seus hàbits anteriors d’alimentació i sedentarisme, s’incrementaran de nou els riscos de complicacions associats a l’embaràs”.
