11.08.2022 - 21:40
El 15 d’agost farà un any que els talibans van prendre per segona vegada el poder a l’Afganistan. Aquest darrer any, hem estat testimonis d’un retorn ràpid al govern religiós conservador i a la vulneració dels drets de les dones que ja s’havien viscut en el període 1996-2001. Tal com es temia, els talibans han fet recular uns quants èxits aconseguits en matèria de drets de les dones i les nenes. Els han limitat l’accés a la feina, l’educació, la representació política i, fins i tot, la llibertat de moviment.
La violència contra les dones i les nenes també ha anat creixent i els talibans han ignorat totes les normes internacionals sobre drets humans que molts afganesos es van esforçar a ratificar i convertir en part de la legislació aquestes darreres dues dècades.
Què exigeixen, les dones?
Però les dones afganeses, tant les que són dins del país com les que han hagut de fugir d’ençà de l’agost del 2021, s’han negat a guardar silenci arran d’aquests atacs als seus drets.
Com a membres de la xarxa Women Living Under Muslim Laws (Dones que viuen sota lleis musulmanes), hem parlat amb activistes, dirigents i ex-dirigents polítiques que ara són a l’exili en països que van del Canadà fins a Alemanya i Grècia. I hem vist les maneres que tenen de continuar la lluita pels drets de les dones a l’Afganistan i les diverses estratègies de resistència.
Tot i les diferències polítiques, moltes d’elles estan compromeses a construir un front unit contra els talibans i la seva postura conservadora sobre els drets de les dones, la democràcia i els drets humans.
Una activista afganesa i ex-dirigent política ens va dir: “En aquesta desafortunada etapa de la nostra història, tenim dos objectius principals: donar suport a l’oposició femenina dins l’Afganistan i desenvolupar un missatge unificat perquè la comunitat internacional no mostri cap inclinació a acceptar els talibans.”
Tot i haver de bregar amb el trauma del retorn dels talibans i el seu propi desplaçament sobtat, moltes d’aquestes activistes continuen considerant-se representants de les dones afganeses. Han treballat en xarxa amb més dones i grups feministes, i han pressionat col·lectivament la comunitat internacional perquè actuï en favor dels drets de les afganeses.
Aquests esforços són una continuació de la feina que fan les dones de l’Afganistan estant, on, gràcies a una quota de gènere establerta per la constitució i adoptada el 2004, es va reservar almenys el 27% dels escons parlamentaris per a les dones. Això va crear una massa crítica de dones en càrrecs d’alt nivell. Una activista ens va dir respecte d’això: “Les quotes parlamentàries ens van obrir la porta a la política i ens van donar la confiança per a considerar-nos ciutadanes iguals i amb drets, almenys legalment. Va ser un canvi important respecte de l’època dels talibans, que veien les dones més com a amenaces que no pas com a persones.”
L’obertura de la vida pública a les dones com a membres de la societat civil, el govern i el parlament va canviar l’Afganistan i ara estan decidides a no deixar escapar aquests èxits.
Tres àrees d’interès
Les exiliades centren el seu activisme al voltant de tres grans preocupacions:
1. Donar suport a les dones i les forces democràtiques dins el país.
2. Garantir que la comunitat internacional i les principals potències occidentals no reconeguin l’antidemocràtic i extremista règim talibà com un govern legítim i ignorin les seves atrocitats contra les dones, les minories i els organitzadors de la societat civil.
3. Continuar exigint a la comunitat internacional que compleixi les seves promeses en matèria de drets humans, pau i seguretat, especialment en un moment en què l’atenció mundial sobre els talibans a l’Afganistan i les violacions dels drets humans és més baixa.
En aquest sentit, les dones a l’exili s’han agrupat, han creat plataformes polítiques i s’esforcen per conscienciar la comunitat internacional sobre el règim talibà. Com a part d’aquests esforços, emeten declaracions públiques, fan entrevistes amb els mitjans de comunicació, escriuen articles i organitzen seminaris per articular les demandes i discutir els esdeveniments polítics significatius a l’Afganistan.
Amb això, incansablement exerceixen pressió sobre la comunitat internacional i les potències occidentals, les insten a no passar per alt els drets de les dones a l’Afganistan perquè els convé políticament. També han establert aliances amb activistes per la pau i els drets humans als països on viuen.
L’ús de l’islam com a arma
Una de les preocupacions principals que les dones han compartit amb nosaltres és la possibilitat que els governs occidentals considerin convenient de passar per alt el govern dels talibans i concedir-los legitimitat. Assenyalen que qualsevol tolerància amb l’anomenat govern islàmic dels talibans tindrà implicacions negatives per a més grups religiosos fonamentalistes respecte de la regió i més enllà.
I per mostrar com els talibans han convertit l’islam en una arma per al seu benefici, moltes dirigents afganeses treballen per recordar a la comunitat internacional que pocs països de majoria musulmana, inclosa la molt conservadora Aràbia Saudita, tenen polítiques tan draconianes contra les dones com l’Afganistan.
Destacar la naturalesa no islàmica del govern talibà ha estat, en aquest sentit, una tàctica clau de l’activisme de les dones a l’exili, sovint en col·laboració amb més grups i moviments per als drets de les dones que consciencien sobre els perills del govern fonamentalista religiós.
Aquestes activistes afganeses són conscients de l’impacte determinant que les Nacions Unides, la Unió Europea i més organitzacions internacionals podrien tenir a l’actual agitació política de l’Afganistan. Per això, han pressionat aquests organismes i els han recordat que han de complir les seves normes de drets humans.
Denunciar les injustícies
Actualment, les dones insten l’ONU perquè no renovi l’exempció de la prohibició de viatjar als talibans, que al començament es va concedir als dirigents del grup per permetre les converses internacionals en suport de la reconciliació i la pau a l’Afganistan.
Han denunciat la greu injustícia que representa permetre als talibans de viatjar internacionalment com a representants polítics, mentre que les dones dins l’Afganistan han estat privades del dret a anar a l’escola, visitar centres de salut o simplement sortir de casa seva.
Amb la guerra d’Ucraïna i la distracció de l’opinió pública de l’Afganistan, els governs reculen en les seves promeses al poble afganès, que viu sota el domini talibà. El govern canadenc, per exemple, malgrat el seu compromís declarat amb els drets humans i les polítiques feministes i la seva promesa pública d’ajudar els afganesos que havien treballat amb el govern del Canadà, ha tancat el programa especial per a l’Afganistan. Molts afganesos ho consideren una traïció i molts canadencs ho consideren contrari als valors humanitaris del país.
En l’aniversari de la presa del poder dels talibans a l’Afganistan, és hora de reorientar la nostra atenció cap al país i escoltar els qui són en una bona posició per a aconsellar-nos sobre les estratègies per a portar la pau, la seguretat, la igualtat de gènere, els drets humans i la democràcia a l’Afganistan: les seves activistes i dirigents femenines.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
