28.06.2016 - 13:45
Veuen insuficients els recursos de mediació intercultural
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
Les diferències culturals que mostren els immigrants “desajusten” el diagnòstic de malalties mentals en urgències psiquiàtriques, segons un estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el seu institut d’investigació (VHIR).
En un comunicat aquest dimarts, l’hospital ha explicat que el treball conclou que cal dotar els psiquiatres d’eines i recursos per poder detectar els desajustos en el diagnòstic de malalties mentals entre els diferents grups ètnics que acudeixen a urgències, causats per les diferències culturals.
L’estudi ha estat conduït en les urgències de psiquiatria de Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar de Barcelona, sobre 400 pacients d’origen estranger i 67 natius, entre els anys 2007 i 2015, quan van analitzar la relació entre variables demogràfiques dels pacients i aspectes subjectius en la reacció dels psiquiatres.
La comunicació amb l’especialista juga un paper fonamental en la primera visita d’un pacient a urgències de psiquiatria, perquè no es disposen de proves biològiques a manera de marcadors que puguin indicar que el pacient presenta una malaltia o una altra.
Els professionals han de determinar en poc temps si el pacient pot anar-se’n a casa o ha de quedar-se ingressat, “en funció d’unes conductes, d’unes emocions expressades i d’unes idees” que han d’interpretar, ha explicat l’investigador Francisco Collazos.
“Aquesta manera d’expressar les emocions, de donar sentit, per exemple, a la vivència d’escoltar veus, varia moltíssim entre el discurs occidental que coneixem, respecte del d’altres regions”, ha destacat, i ha afegit.
Això explica per què, a l’estudi, els asiàtics i europeus de l’est han estat diagnosticats d’ansietat fins a en set punts més que la població autòctona, o els immigrants procedents de l’Amèrica Llatina han estat menys diagnosticats de psicosi respecte a la població local, ha observat Collazos.
En aquesta primera entrevista, el domini de la llengua juga un paper clau, i segons els resultats del treball, els pacients amb el nivell de comprensió i d’expressió més baix del castellà han estat diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que presentaven un nivell superior.
L’estudi també reflecteix que l’ús de mesures coercitives –com l’ingrés involuntari i la petició de presència delpersonal de seguretat– i de medicació intramuscular es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluida.
MÉS RECURSOS
L’hospital Vall d’Hebron té quatre mediadors interculturals, que donen servei un o dos matins a la setmana i, quan no estan disponibles, el CatSalut s’encarrega de posar als psiquiatres en contacte telefònic amb un traductor.
Collazos ha assenyalat que els recursos actuals són insuficients i que cal adaptar-los a la diversitat cultural, perquè en cas de no fer-ho és “molt més alt” el risc d’oferir una assistència de pitjor qualitat.
També ha assenyalat que “els professionals del sistema sanitari no tenen la sensibilització adequada respecte a la influència que la cultura té en el procés assistencial”.
