Les deu conseqüències per als presos i els exiliats de la retirada de Llarena

El jutge Pablo Llarena ha claudicat. Després de la resolució de la justícia alemanya de desestimar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió, el jutge no ha volgut acceptar-ne el lliurament només per malversació, i ho ha exposat en una interlocutòria en què ataca els tres jutges del tribunal de Slesvig-Holstein acusant-los d’haver-se extralimitat i de no haver cooperat. Però ha anat més enllà, i ha retirat de cop totes les euroordres que va enviar el mes de març proppassat contra Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín i Marta Rovira. Manté l’ordre de detenció de tots ells dins l’estat espanyol. Les conseqüències jurídiques i polítiques que pot tenir aquesta decisió són múltiples, i algunes imprevisibles. En aquest article us responem les diverses preguntes que suscita la situació actual de tots els exiliats i empresonats.

—Per què Llarena ha retirat les euroordres?
—A la interlocutòria, el jutge exposa més aviat queixes que no pas arguments de pes. Critica la justícia belga –que ni tan sols va tramitar l’euroordre contra Puig, Comín i Serret– i, sobretot, els jutges alemanys. Per Llarena, les oposicions de les justícies belga i alemanya a lliurar els exiliats per rebel·lió ‘no tan sols curtcircuiten l’operativitat de l’instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament’. És per això que retira les euroordres de detenció i lliurament de tots els exiliats.

El rerefons polític –que ha mogut Llarena tantes vegades en aquest procés d’instrucció– és més complex i menys evident. Llarena no s’hi refereix, però hi ha algunes conseqüències innegables en cas que hagués acceptat el lliurament de Carles Puigdemont només per malversació. D’entrada, el xoc que significa que el president del govern fos jutjat a l’estat espanyol per malversació, amb una pena màxima possible de cinc anys, i tots els seus consellers, per rebel·lió o sedició, amb penes que podrien arribar als trenta anys. També desactiva així una possible via per a provar d’investir, de restituir, Carles Puigdemont, si tornava a l’estat espanyol lliure de l’acusació de rebel·lió: només amb el càrrec de malversació, el president hauria pogut quedar lliure de la suspensió de càrrec dictada per Llarena, hauria pogut quedar fora de la situació de presó preventiva i hauria mantingut intactes tots els seus drets polítics. A més, retirant la resta d’euroordres, Llarena evita una denegació en cadena de la resta d’euroordres, començant per la de Clara Ponsatí, que a final de mes tenia previst el judici per a l’extradició.

—Realment les podia retirar?
—Desestimant el lliurament de Carles Puigdemont per malversació, Pablo Llarena pren una decisió que genera molts dubtes entre juristes de prestigi. Perquè fins i tot pot ser il·legal. L’advocat i ex-jutge Elpidio José Silvia explicava en aquesta entrevista a VilaWeb que Llarena podria infringir el codi penal. Concretament, l’article 408, que assenyala que si una autoritat o funcionari té coneixement que s’ha comès un delicte i deixa de perseguir-lo intencionadament, incorre en un delicte i pot ser inhabilitat entre sis mesos i dos anys. Cal tenir en compte que el tribunal alemany ja va resoldre l’euroordre sobre Puigdemont i va descartar el delicte de rebel·lió, però no el de malversació. El tribunal de Slesvig-Holstein va determinar que hi ha ‘prou proves per a dir que Puigdemont era el responsable últim’ de les finances de la Generalitat i que si va cometre un delicte, s’hauria de resoldre en un judici. Per tant, si Llarena refusa l’extradició de Puigdemont, desisteix de la seva funció de perseguir un possible delicte.

L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol Joaquín Urías, en aquesta altra entrevista a VilaWeb, expressava amb aquesta contundència els dubtes sobre la possibilitat que Llarena retirés les euroordres: ‘Quan un jutge emet una euroordre no en pot fer dependre l’execució del resultat. La decisió que es va prendre a Bèlgica de retirar l’euroordre abans no es tramités ja va ser guiada per criteris polítics, i no jurídics. I ara dubto que per criteris d’oportunitat política un jutge pugui retirar una euroordre, una vegada que ja hi ha una decisió del tribunal internacional al qual s’interpel·la. Si no acceptés l’extradició, demostraria que no actua com un instructor neutral i semblaria que fos un procés inquisitorial. Un procés en què es vol aconseguir un resultat sigui com sigui. I quan no t’agraden les resolucions, ho canvies per mirar d’arribar al resultat que volies. Són consideracions polítiques i no jurídiques.’

—Què farà la fiscalia alemanya?
—Si bé la fiscalia espanyola ha reaccionat de manera furibunda contra la decisió dels jutges alemanys de no extradir Puigdemont per rebel·lió, la fiscalia alemanya ha respectat plenament la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein i ha dit que tan bon punt li comuniquin formalment la retirada de l’euroordre, arxivarà el procediment contra Puigdemont. La fiscalia general alemanya ha actuat fins ara com a acusació i, tal com preveuen els procediments d’extradició, com a representació de l’acusació de l’estat que sol·licita l’extradició. Amb la decisió de Llarena, acaba el seu paper en el procediment.

—Quina llibertat de moviments tenen ara els exiliats?
—Amb la retirada de les euroordres, tots els exiliats es poden moure lliurement per tots els estats del món, tret de l’espanyol, on continua vigent l’ordre de detenció estatal de Llarena. Ja era així en el cas de Puig, Serret i Comín arran de la decisió de la justícia belga de desestimar l’euroordre enviada pel jutge espanyol. Ara també serà el cas de Puigdemont, que no podia sortir d’Alemanya mentre no es resolgués la seva euroordre, i de Clara Ponsatí, que estava pendent si la justícia escocesa acceptava l’extradició.

—Poden passar vint anys a l’exili?
—La justícia espanyola pot enviar novament una altra euroordre (en el cas dels estats de la Unió Europea) o una ordre de detenció internacional (en qualsevol altre estat). Si fos així, començaria en el país en qüestió un altre procediment per a decidir l’extradició. Ara per ara, no és plausible que ho facin, si més no, en els estats que ja han denegat l’extradició per rebel·lió, Alemanya i Bèlgica. En principi, aquesta situació d’exili forçat pot durar vint anys, que és el temps que ha de passar fins que no prescriguin els delictes que els imputen a Espanya.

Ara, segons l’advocat Gonzalo Boye la decisió de Llarena no els condemna a passar vint anys a l’exili. ‘Puigdemont tornarà a Catalunya en un espai de temps raonable. No s’haurà d’esperar vint anys’, diu Boye.  ‘Poden anar per tot el món però la nostra recomanació és que els polítics no surtin de l’espai europeu’, afegeix. L’advocat també assenyala que França queda fora de la recomanació ‘perquè té unes peculiaritats legislatives de cooperació amb Espanya.’

—Què farà ara Puigdemont?
—Carles Puigdemont tornarà a Bèlgica, però fonts del seu entorn descarten que el viatge es faci ‘immediatament’. El seu advocat belga, Paul Bekaert, ha dit que serà la setmana vinent. Puigdemont té la intenció d’instal·lar-se a Waterloo, a prop de Brussel·les, on residia abans de ser detingut a Alemanya, i continuar les activitats que havia començat a promoure, donant l’impuls definitiu al projecte de la Casa de la República, seu del futur Consell de la República. Amb la retirada de l’euroordre, ara s’aixecaran les mesures cautelars contra ell, que implicaven presentar-se regularment a la comissaria i no poder sortir d’Alemanya. Com ja va passar el desembre, quan Llarena va retirar la primera euroordre, a partir d’ara Puigdemont serà lliure de viatjar a qualsevol país de la Unió Europea.

—Què passa amb el judici a Clara Ponsatí?
—El judici sobre l’extradició a Espanya de la consellera Clara Ponsatí havia de començar el 30 de juliol, i per al dia 23 ja hi havia fixada una vista preliminar. Però la retirada de l’euroordre ho canvia tot. L’advocat de Ponsatí, Amer Anwar, interpreta el moviment de Llarena com una ‘victòria tremenda’, però es mostra cautelós. Per això ja ha avançat que, de moment, Ponsatí es presentarà el dia 23 al matí als jutjats d’Edimburg. Ara bé, espera que d’aquí a dilluns ja s’hagi comunicat pels canals oficials la retirada de l’euroordre. ‘Restem a l’espera de veure quins són els pròxims passos de les autoritats espanyoles, ja que podrien tornar a emetre euroordres revisades, si bé això seria clarament un exemple més d’abús del tractat’, ha dit en un comunicat. També puntualitza que la lluita no s’ha acabat perquè Ponsatí encara no pot entrar a l’estat espanyol i, per tant, encara és una exiliada.

—En quina situació queden els presos? Què farà fiscalia?
—El procés judicial contra els presos no es veu alterat per la caiguda de les euroordres. Llarena és a punt de tancar del tot la instrucció i hom preveu que el judici es pugui fer a final d’any, perquè el Tribunal Suprem ha habilitat tot l’agost per accelerar els tràmits. Els advocats de la defensa dels presos han demanat novament que quedin tots en llibertat provisional fins que no es faci el judici, i qüestionen més que mai les acusacions de rebel·lió tenint en comptes les decisions que s’han pres a escala internacional. De moment, però, la fiscalia ha decidit de mantenir-los tots tancats a la presó argumentant que la resolució de la justícia alemanya ‘fa créixer el risc de fugida de tots ells’.

Però el moment decisiu arribarà quan la fiscalia hagi de presentar l’escrit d’acusació contra els processats. Caldrà veure si manté la posició que ha defensat fins ara d’acusar-los a tots de rebel·lió, sedició i malversació, o si rectifica els càrrecs i fa una petició de penes molt menors. O si no formula cap acusació. És en mans de la nova fiscal general de l’estat designada pel govern de Pedro Sánchez, María José Segarra.

—Què passaria als exiliats si els presos fossin absolts?
—És una situació hipotètica d’absolució, podria ser que els exiliats poguessin tornar a casa sense risc de ser detinguts ni jutjats per rebel·lió o algun altre delicte. Perquè això passés, caldria que després del judici el Tribunal Suprem espanyol dictés una sentència absolutòria en què deixés clar que els fets pels quals se’ls hauria jutjat no serien pas constitutius de cap delicte. Aquesta hipòtesi pot semblar ara improbable. En el cas que hi hagués absolucions personals, és a dir, que els fets fossin considerats constitutius del delicte de rebel·lió o de sedició, o també de malversació, però que s’absolgués només algun dels acusats, si els exiliats tornessin, podrien ser detinguts, acusats i jutjats.

—Es pot jutjar ara els presos per rebel·lió malgrat la resolució d’Alemanya?
—Sí. Jurídicament és possible, i el Tribunal Suprem ho pot fer, malgrat la incongruència, tenint en compte que tant la justícia alemanya com la belga no hi veuen delicte. El jurista Joaquín Urías ho veu així: ‘Des del punt de vista jurídic, no és impossible que els acabin jutjant per rebel·lió. Però si hi hagués un judici contra els consellers, l’acusació quedaria molt debilitada. La construcció que ha fet la fiscalia i que el jutge Llarena ha assumit com a pròpia és dèbil, i l’encausament per rebel·lió perd més solidesa. Però a part de les consideracions jurídiques, això obre una oportunitat perquè la fiscalia retiri l’acusació de rebel·lió contra tots els processats.’