Les ‘desastroses conseqüències’ a Gibraltar del no al referèndum britànic sobre la UE

Després d’uns quants dies de negociacions a Brussel·les, el primer ministre britànic David Cameron ha tornat a casa amb un nou acord d’encaix de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Això li ha permès d’afrontar amb més força el promès referèndum sobre el manteniment o no a la comunitat europea, al qual ja ha donat data, el 23 de juny, i la seva posició personal: ‘Crec que la Gran Bretanya serà més segura, més forta i millor dins la Unió Europea.’

En aquesta aposta ferma pel continuar dins la UE, tot i mantenir-hi la seva especificitat, hi coincideixen la gran majoria d’habitants de Gibraltar, el petit territori britànic al sud de la península Ibèrica que també són cridats a dir-hi la seva, en el referèndum del juny. Ho va expressar ben clarament l’actual primer ministre del penyal, el socialista Fabian Picardo, en un article d’opinió publicat a Politico.eu el maig passat de títol explícit: ‘El “Brexit” destruiria Gibraltar.’ Segons Picardo, és prioritari per a Gibraltar de mantenir-se dins el mercat únic europeu i de fet l’any passat mateix va inaugurar una delegació oficial a Brussel·les per a augmentar la seva presència davant les institucions europees, tant en termes econòmics com diplomàtics.

Pel mandatari gibraltarenc, el referèndum mateix és ‘un meteorit que va directe contra Gibraltar’. I és que, com exposava a l’article, la sortida de la Gran Bretanya de la UE implicaria ‘nombroses amenaces’, tant de caràcter econòmic com polític: ‘Per Gibraltar’, deia, ‘les desastroses conseqüències d’una exclusió econòmica respecte del nostre principal bloc comercial (sobretot en termes de serveis financers) s’agreujarien encara més perquè atorgaria a Espanya una nova oportunitat de blocar-nos la frontera. És una arma que Madrid ja ha fet servir abans, per a intentar d’intimidar Gibraltar perquè accepti un acord sobre la sobirania que ens obligui a abandonar el nostre estatus inalienable de territori d’ultramar britànic autogovernat i convertir-nos a la força en una part d’Espanya.’

De fet, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va recordar aleshores que si la Gran Bretanya acabava sortint de la UE, Gibraltar s’hauria de plantejar la cosobirania si s’hi volgués mantenir. ‘Si Gibraltar no en vol sortir, haurà de treure del bagul dels records aquella fórmula de la cosobirania debatuda fa més d’una dècada’, va dir en una entrevista a RNE: ‘Som a la vigília d’esdeveniments relativament importants a Gibraltar’, reblava.