Les defenses de Cuixart, Sànchez i Forn encaren la declaració amb poques expectatives que surtin de la presó

Una setmana després de la declaració del vice-president Oriol Junqueras al Tribunal Suprem, avui és el torn dels altres empresonats, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres havien demanat de tornar a declarar davant del jutge Pablo Llarena arran de la decisió de mantenir-los a la presó el passat 4 de desembre. Serà la segona vegada que declarin davant seu, ja que, segons l’article 400 de la llei d’enjudiciament criminal, un investigat pot declarar les vegades que vulgui. Tanmateix, segons fonts de les defenses dels acusats, el resultat d’aquesta declaració –que no és previst que es resolgui avui– serà el mateix que va tenir la setmana passada Oriol Junqueras: continuar entre reixes sine die.

Les expectatives dels advocats perquè Llarena dicti presó eludible amb fiança, tal com va fer amb altres consellers, són baixes. De fet, ahir, El Confidencial publicava en exclusiva que cap d’ells no sortiria de la presó. Expliquen que l’instructor, abans de la declaració, ja té previst de no deixar-los lliures perquè considera que són peces fonamentals en l’estratègia que va culminar la via unilateral amb la declaració d’independència.

Tanmateix, avui, els acusats podran explicar-se i ser preguntats per totes les parts sobre els fets en qüestió, que són les protestes i manifestacions ciutadanes derivades del 20 de setembre, quan l’estat espanyol va detenir quinze funcionaris del govern de Catalunya. L’anterior vegada que van declarar davant de Llarena, el 4 de desembre, no van poder referir-s’hi i només els va permetre de parlar sobre les qüestions que afectaven els riscos de reiteració delictiva, de fuga i de destrucció de proves. Llarena va decidir de mantenir-los entre reixes perquè considerava que hi havia la possibilitat, si sortien lliures, que poguessin reproduir-se ‘actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat’.

Malgrat les males expectatives, les defenses veuen amb bons ulls que els acusats puguin entrar al quid de la qüestió. És a dir, que defensin que no es va exercir cap violència durant el 20 de setembre i que no hi pot haver reiteració delictiva, contràriament a l’opinió de Llarena.

L’estratègia que segueixen és diferent de la de Junqueras. El vice-president va comparèixer la setmana passada al Suprem, però no ho va fer davant de Llarena, sinó de la sala d’apel·lacions, on havia presentat el recurs. D’alguna manera, va intentar de consultar a una instància superior a Llarena perquè revisés la decisió, però aquesta va ser reprovada. Sànchez, Cuixart i Forn, de moment, es guarden aquesta opció, perquè prefereixen poder declarar sobre els fets directament davant del jutge, amb qui encara no han pogut fer-ho.

Possibilitats de sortir per anar a plens
En cas que Llarena no els deixi lliures, els lletrats podrien sol·licitar que Forn i Sànchez puguin sortir de la presó per recollir l’acta de diputats i també per assistir a plens com el d’investidura. Un pas que ja ha fet l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van Eynde, qui ha demanat a Llarena el trasllat urgent de Junqueras a Brians 1 o a una presó que depengui de la Generalitat i que el deixi assistir al ple de constitució del parlament del 17 de gener i al posterior d’investidura.

De fet, ja hi ha jurisprudència que estableix que un investigat en presó preventiva pot sortir de la presó i presentar-se com a candidat a president. Els fets es remunten al 1987, quan va presentar-se com a candidat a lehendakari Juan Karlos Ioldi, en presó preventiva per col·laborar amb ETA. Posteriorment, va ser condemnat, però en el moment de la constitució del parlament basc la Guàrdia Civil el va acompanyar i custodiar fins al ple.