24.05.2016 - 14:14
|
Actualització: 24.05.2016 - 19:09
El govern català ha quantificat en 886 milions d’euros els diners que deixa d’ingressar la Generalitat per decisions del Tribunal Constitucional espanyol, per l’anul·lació d’alguns impostos aprovats per l’executiu i per la suspensió cautelar d’uns altres. Segons els comptes presentats aquest dimarts al parlament pel conseller d’Economia, Oriol Junqueras, l’anul·lació de l’impost sobre dipòsits bancaris té un impacte anual estimat negatiu de 688 milions; el de la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear 59, i el la taxa d’expedició de recepta farmacèutica 109.
Són suspesos cautelarment l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònic i el que taxa els habitatges buits, per la qual cosa es calcula que es deixarà d’ingressar 15 i 14 milions respectivament, un total de 30 milions.
D’una altra banda, la Generalitat ha aprovat unes sèrie de mesures impositives aquest any que han permès d’ingressar 1.046 milions d’ingressos tributaris: 462 per l’impost sobre el patrimoni; 72 per l’augment del tipus sobre actes jurídics documentats; 106 per l’augment del tram autonòmic sobre els hidrocarburs; 43 per l’impost sobre estades en establiments turístics; 212 per l’increment del tipus sobre transmissions patrimonials i 111 per la reforma de successions.
Sobre la taxa d’expedició de recepta farmacèutica, l’impacte ha estat negatiu en menys d’un milió, mentre que s’han ingressat: 2 milions per taxes judicials, 30 per l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, i 7 per la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònica.
Respecte a l’impost sobre les emissions contaminants d’òxids de nitrogen de l’aviació comercial i el que taxa els pisos buits, la seva recaptació efectiva tindrà lloc el 2016.
Junqueras defensa els comptes ‘socialment més ambiciosos’
Junqueras ha reivindicat que el pressupost del 2016 és ‘socialment el més ambiciós de la història’, tenint en compte que dediquen un 73,6% de la despesa a polítiques socials. En un breu discurs després de lliurar els comptes a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha demanat als grups parlamentaris que hi donin suport argumentant que són ‘molt millors que mantenir la pròrroga pressupostària’.
El govern preveu uns ingressos no financers i sense partides finalistes de 21.757 milions, un 3,4% més respecte al pressupost del 2015, i unes despeses no financeres en termes SEC, sense interessos del deute, de 22.884 milions el 2016, un 5,6% més respecte al pressupost del 2015.
El vicepresident ha afirmat que la millora del context econòmic permet presentar uns comptes que són ‘molt millors dels que hi ha hagut fins ara’. I ha citat com a elements que hi ajuden la liquidació de la bestreta del sistema de finançament corresponent al 2014, uns 1.400 milions, i la reducció dels interessos del pagament del deute, que permetran incrementar els recursos dels departaments en un 5,3%, tot i que el conjunt de la despesa creix moderadament (1,5%).
‘Això ens permet fer un pressupost molt rigorós i seriós i que complirà les previsions d’ingressos. No generaran cap expectativa que no es pugui complir’, ha declarat.
Ha destacat que el pressupost preveu una despesa important destinada a polítiques socials i, com a exemple, ha citat que els comptes contemplen un augment de 317 milions d’euros en Salut, 211 més en Ensenyament i 173 d’augment en Treball i Afers Socials. També ha destacat l’ambició del pressupost per mantenir el ritme del creixement econòmic destacant els 500 milions d’inversió en l’àmbit de la recerca i la innovació.
Pressupost sense reforma fiscal
El capítol d’ingressos ha estat un dels més polèmics en el període previ a la presentació del projecte de llei de pressupost. Tot i que el programa electoral de Junts Pel Sí no preveia cap reforma fiscal en els principals imposts catalans, el mes passat Junqueras va començar a parlar de la possibilitat d’augmentar el tram autonòmic de l’IRPF i l’impost de successions i el de patrimoni, cosa que CDC va refusar. Pocs dies després, la CUP, el soci de JxSí al parlament, reclamava públicament una reforma en aquests tres grans imposts com una de les condicions per a aprovar el pressupost. La CUP vol rebaixar l’IRPF a les classes mitjanes i baixes i apujar-lo a les classes benestants; vol que l’impost de successions recuperi els nivells del tripartit; i vol convertir l’impost de patrimoni en un impost sobre les grans fortunes.
El debat sobre aquesta qüestió pot tenir un impacte polític en l’aprovació o no del pressupost, però no en el capítol d’ingressos perquè és poc probable que es pugui prendre cap decisió que afecti els recursos del 2016. Per tant, el document que el govern aprovarà avui no inclou cap canvi en els principals imposts catalans, per bé que caldrà veure si hi ha cap novetat durant la negociació parlamentària.
La CUP també demana que s’hi incloguin els imposts anul·lats pel Tribunal Constitucional espanyol, com ara el de dipòsits bancaris, el d’emissió de gasos de la indústria, el de les nuclears i el d’aviació comercial. El govern descarta aquesta opció perquè vol un pressupost realista, però sí que inclourà els dos imposts que actualment són suspesos pel TC, tot esperant una resolució judicial ferma: el de pisos buits (pel qual es preveu de recaptar 14 milions d’euros) i el de les empreses d’internet (15 milions).
Quin tràmit parlamentari s’ha de seguir?
El projecte de llei del pressupost del 2016 començarà el tràmit parlamentari avui, tan bon punt el consell executiu de la Generalitat l’aprovi formalment. Així que els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupost i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l’acompanya, començarà a comptar el temps fins al debat final. Els grups hi podran presentar esmenes a la totalitat que, probablement, es debatran al ple dels dies 8 i 9 de juny, immediatament abans de començar la campanya de les eleccions espanyoles. JxSí haurà de menester el suport de la CUP (almenys 2 vots a favor i 8 abstencions) per a rebutjar les esmenes a la totalitat. Si no reïxen, els comptes començaran a debatre’s en comissió, amb la compareixença de tots els consellers per a presentar els capítols d’ingressos i despeses.
Si en comissió superen les esmenes a la totalitat que es puguin presentar, els projectes de llei aniran avançant fins a la segona quinzena de juliol, quan estaran preparats per a ser aprovats. El govern calcula que el pressupost podria ser aprovat a final de juliol.
Tanmateix, la història recent demostra que el tràmit es pot allargar encara més. Tant el 2014 com el 2015 el Partit Popular va presentar recursos al Consell de Garanties Estatutàries contra la llei de pressupost i la llei de mesures fiscals i financeres. El tràmit del consell es pot allargar durant un mes, i això podria obligar a aprovar el pressupost el mes d’agost o a principi de setembre. Sempre, és clar, que JxSí hagi aconseguit el suport de la CUP o dels diputats necessaris dels altres grups. Si el govern preveu de no obtenir la majoria, també podria optar per retirar el projecte, un fet sense precedents.
