11.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.01.2019 - 09:17
Totes les parts de la crisi de Catalunya coincideixen que Espanya s’enfronta a una crisi constitucional. I per més que la causa propera d’aquesta crisi sigui que la ciutadania catalana va desobeir el govern espanyol respecte al referèndum d’autodeterminació l’octubre del 2017, la causa distant (és a dir, ‘la causa de la causa’) d’aquesta desobediència col·lectiva és que a Catalunya es percep la constitució espanyola com a il·legítima i hi ha un ampli desig d’autodeterminació.
En unes altres paraules, el referèndum ‘il·legal’ organitzat pel govern català l’octubre de l’any passat es va fer perquè la norma que prohibia aquell referèndum –la constitució espanyola– no rep prou suport per a garantir-ne un compliment ampli a Catalunya. El suport a la constitució espanyola és baix entre els catalans, i el suport a l’autodeterminació catalana és alt.
Com de baix? Com d’alt? Vegem-ho.
LES PREGUNTES
Quin suport té la constitució de 1978 a Espanya i a Catalunya?
Quin suport té l’autodeterminació entre catalans i espanyols?
LES DADES
Farem servir les dades més recents del Baròmetre de l’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya i del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’Espanya.
Satisfacció amb la constitució a Espanya
Fora del Principat, el percentatge de ciutadans de l’estat que estan ‘satisfets’ o ‘molt satisfets’ amb la constitució espanyola és majoria absoluta (51,8%). La minoria insatisfeta (la suma de ‘no satisfet’ i ‘no satisfet en absolut’) és només del 23,4%. És a dir, a l’estat espanyol, els ‘satisfets’ superen els ‘insatisfets’ per un marge superior a 2 a 1.
Atès aquest alt grau de satisfacció, les reformes serioses són poc probables en un futur pròxim.
Insatisfacció amb la constitució al Principat
Si ens fixem només en el Principat, sorgeix el patró contrari. Només un 1,75% està ‘molt satisfet’ amb la constitució, menys d’una quarta part de la taxa d’alta satisfacció a la resta de l’estat espanyol. I la suma del grup de ‘molt satisfet’ i ‘satisfet’ només puja al 22,55%.
El percentatge de catalans que no estan satisfets amb la constitució espanyola és més del doble: un 52,1%. El 24,3% dels catalans no està satisfet, i el 27,8% no ho està ‘completament’.
Variació de la satisfacció amb la constitució espanyola en altres comunitats autònomes
De les disset comunitats autònomes, Catalunya té la taxa de descontentament més alta, superior al 50%. Però hi ha dues comunitats més on la insatisfacció és superior a la satisfacció: al País Basc, el 41,6% no està satisfet amb la constitució espanyola, per un 32,9% de satisfets; i a Navarra, el 39% no està satisfet amb la constitució, mentre que el 31,7% sí que ho està.
Gran oposició a l’autodeterminació a Espanya
En una enquesta de l’octubre del 2018, als ciutadans de l’estat espanyol els proposaven cinc opcions sobre les preferències pel que feia a l’organització territorial: (i) un estat centralitzat sense autonomia per a les regions, (ii) un estat amb menys autonomia que no pas l’actual statu quo, (iii) mantenir l’status quo, (iv) més autonomia per a les regions, (v) la possibilitat que les regions esdevinguessin independents.
La majoria dels ciutadans de l’estat espanyol no principatins (76,4%) volen mantenir l’estatus actual (41,6%) o disminuir l’autonomia (34,8). Un 22,5% vol un estat centralitzat sense autonomia per a les regions. I només el 5% està a favor de concedir l’autodeterminació a les regions.
El consens sobre l’autodeterminació a Catalunya
Només el 19,1% dels catalans pensa que Catalunya no té pas el dret de fer un referèndum d’autodeterminació, mentre que el 68,4% pensa que sí que el té. Eliminant aquells que no responen a la pregunta, el 78,2% dels catalans pensa que Catalunya té el dret de fer un referèndum d’autodeterminació.
REFLEXIÓ QUALITATIVA
La ‘fractura social’ i les seves causes
Una acusació comuna de la dreta política a Catalunya és que la voluntat d’autodeterminació ha causat una ‘fractura social’ sense precedents. Però la suposada causa d’aquesta fractura social –l’autodeterminació– té el suport d’una gran majoria de catalans, inclosos molts que s’oposen a la independència. Només el 19% dels catalans pensa que Catalunya no té dret d’autodeterminació. Fins i tot, en partits fermament nacionalistes com Ciutadans i el PP, hi ha minories importants que pensen que Catalunya té el dret d’autodeterminació (35,4% i 20,8%, respectivament).
D’altra banda, en un hipotètic referèndum sobre la constitució espanyola, només el 17,4% dels catalans diu que votaria sí. Fins i tot, si eliminem el 25,6% que no hi entén o que no respon, el percentatge que votaria sí seria només del 23,4% (el no seria del 76,6%).
Potser la fractura social no es deu al desig d’autodeterminació, sinó a una constitució que té el suport de menys d’un de cada cinc catalans.
CONCLUSIÓ: L’AMPLI CONSENS
Pedro Sánchez ha dit que la crisi catalana ‘durarà anys’, perquè una solució requeriria una ‘àmplia majoria social que ara mateix no hi és, a Catalunya’.
Però les dades són clares. Els catalans ja comparteixen un ampli consens: més de tres quartes parts estan a favor de l’exercici del dret de l’autodeterminació i més de tres quartes parts s’oposen a la constitució espanyola que els impedeix d’exercir aquest dret.
És estrany que en molts sectors polítics, el 78% de consens a favor d’un referèndum d’autodeterminació es consideri ‘insuficient’, però que el 23% de consens a favor de la constitució es consideri suficient per a la governança continuada de Catalunya. També és estrany que els partits polítics i els polítics dominants espanyols continuïn tractant l’àmplia voluntat dels catalans d’autodeterminació com una qüestió del dret penal, en comptes d’una qüestió política. Mentre una àmplia majoria dels catalans sigui favorable a l’autodeterminació, continuaran escollint polítics que la persegueixen (dins o fora de la llei espanyola). I mentre la majoria dels catalans s’oposi a la constitució espanyola, continuaran elegint polítics que creïn lleis que se’n situïn fora.
Una solució política a la crisi catalana requereix el reconeixement de les tres veritats següents:
1. Ja hi ha un ampli consens a favor de l’autodeterminació entre els catalans.
2. La causa principal de la crisi actual no és un desacord entre els catalans, sinó la prohibició d’Espanya d’aquest consens ampli.
3. Governar un territori on menys d’una quarta part dels habitants aprovi les ‘regles del joc’ (la constitució espanyola) és simplement insostenible, i probablement portarà a noves polítiques ‘il·legals’ votades i aprovades pels dirigents catalans.
El senyor Sánchez l’encerta quan diu que la crisi durarà anys, si Espanya és políticament incapaç d’acceptar un referèndum independent a Catalunya. Però una crisi perllongada no és ni necessària ni inevitable. El consens per a la solució ja existeix entre els catalans. Fingir que aquest consens no existeix, o descriure la crisi política com un ‘conflicte entre catalans’, reflecteix la ignorància de la realitat. O el desig de retorçar-la.
